divendres, 1 de novembre de 2013

HISTÒRIA DEL PANTEÓ DOMÈNECH I MONTANER DE CANET DE MAR

Canet de Mar, és ‘territori Domènech i Montaner’, com la Garriga és ‘territori Raspall’, o Vilafranca del Penedès ‘territori Güell’, Castellar del Vallès ‘territori Sala’, o Sant Pol – per acabar la llista ‘ territori Mas’.

Ens aturàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, davant el panteó que Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850– 27 de desembre de 1923), projectava per encàrrec de Ricard de Capmany i Roura, és d'una extrema senzillesa, concebut com un espai obert on la pedra es l'únic protagonista, si exceptuem un camafeu de marbre blanc en el que s'intueix la figura d'un Crist mostrant la creu, que va ser parcialment destruïda en els dies foscos del darrer genoc odiu contra Catalunya 1936-39 . L'obra original d'aquesta escultura tant senzilla i emotiva a la vegada, era de l'escultor Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1864 - 27 de febrer de 1934), amb qui l’arquitecte havia treballat en el projecte de l’ àngel del cementeri de Comillas.


L’any 1915, com a conseqüència de la mort del fill Ricard Domènech Roura, l’arquitecte rebia la cessió del panteó, en el que estan també enterrats el seu altre fill, Pere, la seva esposa Maria Roura i la seva filla, Maria Domènech Roura.

Consta el seu nom en una de les làpides perquè havia manifesta la seva decisió ser enterrat junt amb la seva família, cosa que no va poder fer-se per l’expressa prohibició del sàtrapa, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, que volia evitar un funeral multitudinari que esdevindria una manifestació catalanista; entenem que la família acceptes aquesta imposició del Dictador Feixista, i optes per enterrar-lo en un nínxol del cementiri barceloní de Sant Gervasi, amb tots els respectes, no entenem però, que passat el segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ), no s’hagin traslladat les seves restes a Canet de Mar.