L’expressió és del Tomàs irigaray Lopez. I val a dir que és de tot justa, el turó de la Bovera, que senyoreja els termes de Guimerà i Verdú, avantatja de molts als turons homònims de la regió d'Itàlia més important pel seu patrimoni artístic, històric, econòmic, cultural i paisatgístic.
Catalunya – només cal sortir a veure-ho -, té un patrimoni del tot heterogeni, que la fa un ‘espai singular’. La dependència del REINO DE ESPAÑA, no ha estat – en aquest terreny, tampoc – gens profitosa; dissortadament la ‘cultura Oficial’ es redueix a les corrides de toros, i en el terreny polític a les formes de corrupció més barroeres.
La ‘verge trobada’ ens evoca una època en que el riu Corb anava curull d’aigua fins a l’extrem que eren els bous els animals més adequat per treballar els camps limítrofes.
S’explica que la troballa la duia a terme un pastor de bous ;
Dins la soca d'una alsina
un bover vos descubreix;
vostra imatge resplandeix
com l'estrella matutina,
¡quin consol quan un camina
ab tant santa devantera!
Tant el Tomàs Irigaray Lopez, com l’Antonio Mora Vergés, podíem parlar – per pròpia experiència - de la intermediació benefica de la Maredéu de la Bovera.
Podeu trucar al Santuri 626037799, 973303215 , i com feiem nosaltres el dissabte 05.10.2013, gaudir d’un bon àpat, en un ambient del tot excepcional.
http://www.monestirs.cat/monst/urgell/ur08bove.htm
http://www.guimera.info/conjunthistoric/bovera/monestir.htm
Afegim un exemplar dels Goigs a la Mare de Déu de la Bovera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada