divendres, 8 de novembre de 2013

LES SITGES / TINES DE LES FERRERES D’OLVAN AL BERGUEDÀ JUSSÀ

M’havien donat una boníssima informació a l’Ajuntament d’Olvan, i ens arribàvem fins a la Masia de Ferreres el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés.

És un magnífic edifici d'estructura clàssica (planta rectangular) amb el carener paral•lel a la façana, orientada o ponent, i coberta a quatre vessants, és un exemple de masia precursora de la casa senyorial. El segle XVIII, la seva planta fou ampliada considerablement amb l'afegiment d'una amplia galeria de porxos i l'eixida que repeteix, tant al primers pis com a la planta baixa, el mateix mòdul d'arcs de mig punt.

Històricament les Ferreres d’Olvan, i les Eres de Gardilans al terme de Vilada, estaven sota el domini jurisdiccional de la baronia de la Portella. En el capbreu del 7-2-1610, el monestir de la Portella cobrava, entre altres termes, les dècimes i els drets dominicals sobre la casa de Ferreres d'Olvan

Teníem interès en veure i retratar la seva Capella de la Marededéu del Roser – cosa que faríem tant per l’exterior com per l’interior, i enviaríem el resultat del nostre treball a l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, per tal de mantenir actualitzat l’arxiu d’esglésies de Catalunya - , en la cordialíssima xerrada que teníem amb els propietaris de la casa, ens posava en antecedents de l’existència d’uns ‘dipòsits’ fets a la roca, que es troben relativament prop de la casa, i d’això us parlarem en primer lloc.



Fèiem avinent el nostre parer que una ‘qualificació prèvia ‘ condicionava – millor determinava - la seva possible funció - ningú un dirà mai, un sac de vi, o una botella de blat, oi ?- així que nosaltres introduíem les dues formes, SITGES que fa pensar més en un depòsit de sòlids, blat, aglans,... i , TINES, clarament de líquids.

En el http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/sant-andreu-de-camisans-o-del-pallot.html insistíem en l’ús com a SITGES, i ens argumentaven que eren TINES.

En el http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/05/les-sitges-iberiques-de-la-torre-de.html l’afirmació respecte al nom era inequívoca, SITGES, i la datació clarament anterior a l’arribada del romans.

Ramon Corominas i Camp , estudiós de temes arqueològics del Berguedà, en seu excel•lent treball : http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/172765/254859 defensa la tesis de les Tines.

Nosaltres – des del màxim respecte a totes les hipòtesis - considerem que els treballs a la roca son MOLT ANTERIORS al conreu de la vinya intensivament a Catalunya, que va anar molt lligat al comerç amb Amèrica - les Colònies americanes eren un MERCAT ESCLAU - . Altrament al Bages s’alçaven en aquell període unes peculiars TINES de pedra : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/06/viatge-al-pas-de-les-tines.html

Altrament, el topònim Ferreres / Farreras – ho hem vist escrit d’ambdós formes – podria evolucionar des del llatí farragĭne, farratge ?, això atorgaria versemblança a la tesis de les sitges.

Ens agradarà però, rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com