El Josep Olivé Escarré es situava davant del pont d’Agramunt – al que se li atribueix origen romà, el que avui podem veure però, es sense cap mena de dubte una obra medieval - damunt del riu Sió, que avui ‘canalitzat’ i dòcil , travessa tota la vila, al pla es conserva el senyal de les aigües en alguna de les ’rubinades celebres’ .
Originàriament, fou un pont amb dos ulls idèntics, avui un d'ells però, està tapat, gairebé no es percep, i no és practicable, com ho era l’any 1921, quan el Josep Salvany Blanch, visitava la vila.
Està format per dues grans arcades apuntades, rebaixades, les quals són unides per un tallamar divisori, de forma triangular, el qual li dóna un forma irregular el pont. Està format per carreus de pedra, mitjans i petits, perfectament tallats de forma regular i disposats a filades. Com a coronament del pont hi ha una cornisa composta per grans maons de pedra rectangulars, de grans dimensions, disposats horitzontalment. A sobre, resseguint la part superior d'aquesta cornisa de pedra, hi ha una barana de ferro forjat, col•locada en temps actuals. Es conserva en bones condicions, a pesar que alguns dels carreus, sobretot el més superiors, estiguin deteriorats a causa de les inclemències temporals i/o climàtiques.
El pont manté intacta la seva primitiva i poderosa estructura, que permet el trànsit rodat dels vehicles que fan via entre Tornabous i Agramunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada