diumenge, 29 de juny de 2014

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. ALFÈS. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Seleccionava en atenció a la diada d’aquest Sant en que es publicarà l’’article, aquest temple , on s’aprecien diferents etapes constructives.

Ens costava Déu i ajuda arribar fins a la plataforma on s’aixeca aquesta església, de la que retratava la façana – a favor del sol – i no la part romànica , perquè les dimensions de la part posterior m’ho posaven massa complicat-, la portalada d’inspiració neoromànica es refeia l’any 1907.

L’explicació tècnica ens explica que es tracta d'una església de reduïdes dimensions, amb una sola nau, volta d'obra i absis semicircular amb dues capelles laterals.

Als peus, s'alça un campanar de secció quadrada, amb dos cossos diferenciats pel que fa a les dimensions, al superior dels quals es troben les quatre obertures per les campanes, i llueix actualment un rellotge; la torre – que com quasi totes devia exercir funcions de guàrdia i bada - apareix rematada amb una balustrada.


La nau central està coberta a dues vessants, i a l'exterior de l'absis es pot veure un petit ràfec amb motllura sostinguda per mènsules.

Al mur s'obre una finestra d'arc de mig punt i d'una esqueixada.

L'aparell combina pedra molt ben escairada amb carreus un poc més irregulars .

Llegia que de l'època gòtica han restat detalls a l'interior, així com fragments d'un altar conservat al Museu Diocesà de Lleida.

La ‘llibertat’ de les colònies americanes, al crit de ESPAÑA NOS ROBA, representava un cop quasi mortal per a l’activitat agrícola del nostre país que la demografia recull amb tota la cruesa; 654 habitants al cens de l’any 1900, i 319 al tancament de l’any 2.013. Sona aquí a burla ferotge el ESPAÑA VA BIEN.