dilluns, 4 de gener de 2016

DOLMEN DE LA ROCA D’EN TONI. VILASSAR DE DALT. EL MARESME

S’han de tenir ganes de visitar aquest monument megalític que morfològicament correspon a una petita galeria catalana amb cambra trapezoïdal i corredor de lloses de granit, que es coneix com Dolmen de Can Boquet, o Dolmen de Vilassar de Dalt, o La Roca d'en Toni, al que s'hi accedeix pel Camí de la Costa que travessa el poble de Vilassar de Dalt. En arribar dalt de la carena trobem una cruïlla de camins. El de l'esquerra porta a l'ermita de Sant Mateu; el de davant ens mena al Vallès, a Vallromanes i el de la dreta, al dolmen.

La descripció tècnica ens diu que les lloses de la cambra i les del corredor estan clavades al terra natural i no a la roca mare com és habitual.


Les seves mides són: longitud màxima: 2'75 m, longitud de la cambra: 1'40 m, longitud del corredor: 1'35 m, amplada màxima de la cambra: 1'36 m, alçaria màxima de les lloses: 1'10 m, amplada màxima de les lloses: 1'90 m, gruix màxim de les lloses: 0'50 m, llosa de coberta: 2'98 per 1'50 per 0'70 m. Es troba orientat 52 graus al N-E. La cambra és rectangular, construïda amb tres lloses (dues de laterals i una altra que fa de capçalera). La lateral dreta té una lleugera inclinació vers l'interior de la cambra. La coberta és una llosa triangular, molt deteriorada. Del corredor, tan sols es conservava una llosa que segueix en línia recta la de la cambra, però posteriorment una altra llosa fou posada novament al seu lloc durant els anys 40, després de consultar una fotografia de l'any 1907 que demostra que aquella era la seva posició original. En fer-se la paret de protecció del dolmen de la Roca d'en Toni, que consta d'un gran anell que l'envolta, a quaranta centímetres de fondària i a set metres de separació, aparegueren les restes d'una foguera amb les pedres que l'envoltaven, força fragments de ceràmica, una destraleta votiva i un fragment de tres centímetres d'un ganivet de sílex blanc. La foguera es trobà fora del perímetre on s'havia excavat en tres ocasions, sense parlar de les dels possibles furtius. Del túmul, actualment no en resta res.

Visitàvem prop d’allà un grup de tombes de cista que més enllà de la pedra no tenen cap vinculació amb aquest enterrament.


Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

1 comentari:

vayatimo ha dit...

Este hombre viaja mas que el baul de la piquer, siempre acompañado de su bastoncico, aprovecha colega viaja y disfruta lo que puedas que eso es lo que se lleva uno.

Un abrazo Campeón