dimarts, 26 de gener de 2016

MAUSOLEU DE CENTCELLES. CONSTANTÍ. EL TARRAGONÈS

Anàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés fins a la població de Constantí, ens hi portava el desig de veure i visitar Centcelles.

La primera construcció de què es tenen notícies a Centcelles és una gran vil•la rural bastida probablement al segle I aC de la qual es coneix part de la planta i, concretament, l'àrea termal conservada. Les estructures arquitectòniques d'aquesta fase de la vil•la es mantingueren en ús fins al segle III aproximadament.


A principis del segle IV es produí una remodelació de gran importància a la vil•la, amb l'erecció del mausoleu. En època medieval el mausoleu fou utilitzat com a capella, dedicada a sant Bartomeu, i posteriorment com a casa de pagès, funció que conservà fins a l’any 1958.

La primera referència a les restes romanes de Centcelles es deu a Lluís Ponç d'Icard (1572) (nascut a Tarragona entre els anys 1518 i 1520 i mort el 23 de juny del 1587), els mosaics però, no foren descoberts de forma accidental fins a l’any 1877. Diferents autors, com Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903), Josep Gudiol i Cunill (Vic, Osona, 26 de desembre, 1872 - Vic, Osona, 10 d'abril, 1931 ) i sobretot Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923), en feren els primers estudis entre 1901 i 1909, i desmentiren que es tractés d'un baptisteri. Les investigacions posteriors de l’Emili Junyent Sánchez , Pere Batlle Huguet (Reus, Baix Camp 1907 - Tarragona 1990) i especialment FRANCISCO CAMPRUBÍ ALEMANY demostraren que es tractava d'un mausoleu.

Finalment, el 1959 un equip de l’ Institut Arqueològic Alemany emprengué els treballs d'investigació i restauració del conjunt. La grandesa i sumptuositat decorativa d'aquest monument funerari, del tot inusual al món occidental romà, féu suposar a l'arqueòleg alemany Helmut Schlunk. - (Bottschow, Brandenburg, Alemanya, (avui Boczów, Polònia), 23 de juliol de 1906 - Endingen am Kaiserstuhl, Baden-Württemberg, Alemanya, 9 de octubre de 1982). Arqueòleg i historiador de l'Art alemany especialitzat en la Alta Edat Mitjana de Espanya i Portugal. Va ser el primer director de l’ Institut Arqueològic Alemany de Madrid entre 1943 i 1945 i des de 1954 fins a la seva jubilació el 1971 - , que podria haver estat el sepulcre de l'emperador Constant, fill de l'emperador Constantí, mort a Elna l'any 350.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; el conjunt de Centcelles es troba situat a un km del nucli urbà de Constantí, a la dreta del riu Francolí, i comprèn les restes d'una antiga vil•la rural del segle I aC (de la qual es conserva fonamentalment l'àrea termal) i un magnífic mausoleu del segle IV, l'element sens dubte més important del conjunt.


Les restes del gran mausoleu tenen planta rectangular i consten de dues unitats: una sala de planta gairebé quadrada, amb quatre lòbuls, que ha perdut la coberta original, i que comunica amb el segon espai, una construcció de planta circular de 10,66 metres de diàmetre, que té quatre nínxols als extrems de les diagonals i és coberta amb una magnífica cúpula feta de maons.


L'interior de la cúpula és revestit de mosaics policroms, de gran riquesa cromàtica, dividits temàticament en tres zones separades per sanefes geomètriques. La banda inferior presenta escenes de cacera, presidides pel senyor de la vil•la, tema molt corrent en la iconografia del segle IV. La central presenta escenes de l'Antic i el Nou Testament, separades per columnes salomòniques, i la superior representacions de les quatre estacions i altres figures humanes. Al cercle que tanca la cúpula els fragments conservats no permeten identificar amb seguretat el tema, malgrat que alguns autors han suggerit que podria tractar-se d'algun motiu religiós.


Tot i que només ens ha arribat una mínima part dels mosaics, la part conservada mostra una gran qualitat artística i tècnica i permet d'imaginar la magnificència del mausoleu en el moment de la seva construcció. Per sota de la cúpula decorada amb mosaic s'han conservat també restes de pintura, que harmonitzen compositivament amb el conjunt.

El conjunt es completa amb una cripta funerària situada al subsòl de la cambra, i que segurament devia allotjar el sarcòfag, i encara una altra a sota d'aquesta, més petita, que probablement tindria funcions de drenatge.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com