dissabte, 10 de desembre de 2016

LA VILA. JOIES D’ARGENÇOLA. CASTELLNOU DE BAGES

L’autora de la fitxa de la Vila d’Argençola, al terme de Castellonou de Bages, Marta Lloret Blackburn, en fa la següent descripció :

Gran casal al voltant del qual s'organitzen diversos edificis i construccions inherents al llac artificial que es troba dins la propietat. El casal és de planta baixa i dos pisos, que originalment constava d'una coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, però que actualment la té plana. Disposa d'una torre de planta quadrada de tres nivells d'alçada adossada a la façana principal, de manera que és la part més elevada de la casa. La casa de la Vila es va construir sobre una casa més antiga, de la qual es va conservar el portal d'accés de pedra carejada que veiem actualment. El perímetre de la planta baixa és superior al dels pisos superiors, pel que aquest volum sobresurt per la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada a mestral, hi ha un gran arc rebaixat amb la inscripció "La Vila 1922" al centre, que es troba suportat per pilars amb capitells d'ordre corinti. Des d'aquest punt comencen unes escales de pedra interrompudes al centre per un bloc de pedra rectangular, al final de les quals comencen tres arcs de mig punt de dimensions inferiors a l'anterior. Les escales porten cap al portal original de pedra carejada i llinda plana.


Totes les obertures de la planta baixa tenen la llinda d'arc de mig punt amb relleu, excepte el portal lateral que és d'arc escarser, i es troben emmarcades amb ceràmica pintada de color roig. Corona aquest volum una terrassa transitable que s'estén per la resta de les façanes; en aquesta, enretirada respecte el nivell que marca la façana de la planta baixa, comença l'altra part de la construcció. Aquesta es caracteritza per un volum de planta baixa i pis que consta d'una torre adossada a la part frontal del mur, amb un volum de planta baixa a l'altre lateral i un de posterior. Aquest primer volum, té en el mateix eix compositiu una obertura quadrigèmina de pedra carejada i llinda d'arc de mig punt, amb petits pilars de capitells d'ordre corinti. Sobre d'aquest hi ha dues finestres geminades senzilles, amb un pilar com els anteriors descrits, però emmarcada amb ceràmica. A l'altre eix compositiu, hi una finestra geminada en cada pis, amb els mateixos pilars i llinda d'arc de mig punt, però emmarcades amb pedra que a la llinda circular s'hi ha afegit un motiu decoratiu circular. El ràfec d'aquest volum es troba decorat amb fileres de rajols ceràmics disposats alternativament de forma vertical i horitzontal. Es troba coronat per uns merlets ceràmics que als eixos són de majors dimensions. Pel que fa a la torre, és d'un nivell superior en alçada que la resta de la construcció, amb tres nivells i terrat superior, i que s'inicia en aquest nivell. Presenta una obertura en cada un dels pisos i de les cares visibles dels seus murs. Així, al primer nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana als laterals, i una finestra ceràmica de llinda d'arc de mig punt a la part frontal. Al segon nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana tapiades als laterals, i a la part frontal hi ha una finestra trigèmina de pedra amb llindes d'arc de mig punt amb dos pilars i capitells com els descrits anteriorment. Al tercer nivell, hi ha dues petites obertures ceràmiques de llinda plana, i a la part frontal hi ha una imatge de ceràmica vidrada blava i de temàtica religiosa. Més concretament, la imatge és de la Verge de Montserrat portada pels escolans, amb la muntanya de Montserrat al fons i la inscripció "La perla de Catalunya". Com a coronament, la torre té una terrat amb barana de balustrada i pilars ceràmics als extrems. Els diferents nivells de forjat es manifesten a l'exterior de la torre amb una línia de rajols ceràmics al primer nivell, i una línia de ceràmica vidrada amb motius florals al segon nivell i sota el ràfec. El volum adossat al costat de la torre és d'un sol nivell, i presenta una altra finestra geminada i una galeria d'un pòrtic d'arc rebaixat a la façana principal, i un altre a la lateral, de manera que queda semi obert.

L’edifici està datat entre els anys 1906-1922

No hi ha cap referència al seu autor. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No consta cap dada de la Vila d’ Argençola al terme de Castellnou de Bages, a la llista de monuments ; https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages…

El Joan Escoda Prats havia publicat :
http://percaminsdelbages.blogspot.com.es/…/la-vila-dargenco…

Al Conèixer Catalunya trobareu :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/…/paisatges-magics…

A Tribuna del Berguedà trobareu :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/…/la-vila-santa…
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/…/santa-eulalia…

El promotor fou (M.S.F.) Manuel Saladrigas Freixa (1872-1949) , que es feu construir una casa a Blanes per l’arquitecte per l’arquitecte Isidre Puig i Boada (1891-1987) https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Saladrigas

Pensem que la casa d’Argençola és també obra d’un mestre d’obres i/o arquitecte de prestigi. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog http://vptmod.blogspot.com.es/ MODERNISME em deia ; la Vila d’Argençola, a Castellnou del Bages, jo tinc com autor l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914, obra de 1906, promotor del Mas La Vila (Manuel Saladrigas Freixa)