dilluns, 12 de desembre de 2016

MASÍA CASTELLCANIGÓ DEL VALLÈS/ CAN SABADELL.MONTMELÓ. VALLÈS ORIENTAL

Em quedava de ‘pasta de cacauet’ llegint alguna de les ‘ teories’ sobre l’origen del topònim Montmeló :

Que és un lloc guai, que ‘mola’


segons Griera (BDE, xxvi, 53), del llatí monte motulone, ‘muntanya cònica’.

Mont del Molí, que trobaria fonament en l'existència d'un molí fariner concedit a Guillem durant el regnat de Lluís el Jove al segle XII.

La recuperació de la Pedra de Llinars i, més recentment, la pedra termal d'"Augustalis" al Raiguer, venen a accentuar el sentit termenal de Montmeló. Com proposava Enric Moreu-Rey, el significat etimològic del mot s'explica per la seva procedència de Mont Molló o sigui, turó, puig o coll de la Pedrafita, referit a la muntanyeta de les Tres Creus.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 eminent lingüista universal, de nacionalitat catalana , autor entre altres: del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, i de l’Onomàsticon Cataloniae, en relació al tema DIU :

Provinent de MELONE, derivat de MELES, que és el nom del teixó ( petit mamífer salvatgí ) en llatí. Literalment ‘ TURÓ DELS TEIXONS’.

Cal fer una ullada al cens per adonar-se’n que el creixement de Montmeló – com el de la major part dels pobles i ciutats de Catalunya – està clarament relacionat amb la perversa intenció del franquisme de diluir la llengua i la cultura catalana, en un mar d’emigrants.

Delfí Sabadell i Serra, originari de Barcelona, va ser també promotor del Casino i el Casal de les Tres Creus, que junt amb la Masia Castellcanigó estan construits formant un triangle.

Durant aquella època a l'avinguda Meridiana de Barcelona, es va fer construir el seu habitatge de característiques molt semblants a les de la Masia Castellcanigó.

Delfí Sabadell i Serra, apareix esmentat a : http://www.tv3.cat/industriadeguerra/pdf/nomines_treballadors.pdf

Pel que fa a la data en que s’aixecava l‘edifici al fitxa tècnica apareix l’any 1920, i en referència al mestre d’obres i/o arquitecte diu desconegut, dada aquesta del tot increïble en una població que tenia un cens de 642 ànimes quan s’aixecava l’edifici.

Val a dir, tant en favor de Delfi Sabadell i Serra, com del promotor de Can Caballé, que escollien també al DESCONEGUT, que en ambdós casos triaven un excel•lents professionals, hom pensa que possiblement de gran prestigi, fora de Montmeló.


L’edifici se’m fa visible a nivell del tercer pis, on hi ha una doble arcaria cega de tres arcs rebaixats que imiten totxo disposat a plec de llibre que descansa sobre una imposta de ceràmica limitada per motllures. En la façana de nord hi ha l’escut de Barcelona i el de Catalunya, i en l’oest, hi ha Sant Jordi amb el drac i la verge de Montserrat. Tots aquest motius estan dins un quadre emmarcat per unes rajoles com les de l'imposta. L'espai entre aquests quadres i els arcs està revestit amb trencadís de ceràmica. Al damunt i enmig d'aquestes arcaries hi ha un arc cec del mateix tipus que els anteriors però amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica de motius florals.

Sembla que la tanca s’aixecava l’any 2006; feia la fotografia per tant amb 7 anys de retard.

La Maria Antònia Carrasco del Centre d’Estudis de Montmeló, em comentava en un email : .

CASA DELFÍ SABADELL

Data: 1920

Promotor: Delfí Sabadell i Serra

MASÍA CASTELLCANIGÓ DEL VALLÈS/ CAN SABADELL

SITUACIÓ: Carrer Onze de Setembre (barri del Casino)

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1920

AUTOR: Josep Masdéu Puigdemassa (Barcelona, 1851 – 29/11/ 1930). Mestre d’obres (1872)

PROMOTOR: Delfí Sabadell i Serra

DESCRIPCIÓ:

Actualment és una vivenda plurifamiliar. Consta de diferents cubs volumètrics que es van juxtaposant formant un curiós conjunt on destaca la decoració exterior a base de motius ceràmics i trencadís. També és important el tractament de remat de la part superior de tot l’edifici a manera de merlets resseguits amb ceràmica blanca i blava. Un dels cubs que destaca com a punt de referència des de lluny és la torre. Aquesta torre està decorada amb sis arqueries cegues a dos dels seus costats, en una s’hi pot veure l’escut de Barcelona i el de Catalunya, i en l’altre, gairebé inapreciable hi havia Sant Jordi amb el drac i la verge de Montserrat Al damunt d’aquests arcs cecs hi ha una inscripció que diu “Restauración MCMXX.

Primera piedra Sicle XVII año XIIII”. La porta d’entrada està situada en una aresta de la torre, fent cantonada i al damunt seu, a manera d’arc de mig punt hi ha una llegenda amb el nom de la casa. A la façana sud de l’edifici es repeteixen les mateixes inscripcions i segueix amb els mateixos motius decoratius de trencadís i esgrafiats a la part dels buits. És interessant la reixa de ferro forjat que dóna accés a l’interior del recinte. Posteriorment s’ha afegit un cos annex que fa cantonada i que correspon a una habitatge independent.

NOTÍCIES HISTÒRIQUES:
Al soterrani es conserven restes d’unes arcades pertanyents a una construcció, probablement de l’edifici originari, que segurament i segons la llegenda de la façana devia ser de 1614.

L’edifici actual, aixecat l’any 1920 va ser bastit com habitatge unifamiliar i segona residència de la família Sabadell, de Barcelona. La mateixa família també va ser la promotora del Casal de les Tres Creus i del desaparegut Casino, tots tres situats formant un triangle, l’un al costat de l’altre.

La família Sabadell, va fer construir pel mateix mestre d’obres Josep Masdéu, la seva vivenda de Barcelona. Es tracta d’un edifici d’habitatges plurifamiliar situat a l’avinguda de la Meridiana, 99-101 que segueix les mateixes característiques arquitectòniques (sobretot quant a l’ornamentació ceràmica de la façana) que la Masia Castellcanigó de Montmeló. Aquest edifici es va construir entre els anys 1914 i 1918.

És interessant remarcar que es tracta d’una solució arquitectònica que respon a les característiques del moviment modernista, sobretot pel tractament de les arts ceràmiques aplicades a l’arquitectura.