dimecres, 28 de desembre de 2016

ESCOLES PÚBLIQUES DE CORNELLÀ DEL TERRI. RAVÓS & SANT ANDREU. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

PROJECTE ESCOLA DE NENES / ESCOLES DE SANT ANDREU DE TERRI

Llegia a:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=cornell%C3%A0+del+terri&page=1&pos=3

En el llibre de registre de visat, conservat a l'Arxiu Històric del COAC, queda anotada l'entrada del "Projecte per escola de nenes" redactat per l'arquitecte Francesc Figueras i de Ameller (Banyoles, 1902-1992), l'any 1936. Els tràgics fets de la guerra civil, ens fan qüestionar que el projecte s'arribés a realitzar. La manca del projecte original impedeix la seva comparació amb l'edifici existent.

Coneixem un projecte (del qual únicament es conserva documentació i no plànols) de l'arquitecte Claudio Díaz Pérez ( Figueres, 1904 + Barcelona, 1985) , portat a terme per Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988. Aquestes obres iniciades el 1947, es varen acabar el 1960.

L'edifici ha estat rehabilitat per l'arquitecte Josep Maria Ros Vilallonga per convertir-lo en local social.


Llegia a:
http://www.turaris.net/es/publicacions/articulos_10/s_historia-local_11/breu-inventari-d-escoles-del-pla-de-l-estany_26

Ravós del Terri. Les primitives escoles estaven situades dalt del poble, però desprès van ser substituïdes per unes de noves situades a peu de carretera. Als anys 50 del passat segle se'n van construir unes altres en el mateix lloc i per això la mainada durant un temps anà a escola a la rectoria. Finalment als voltants de 1958 es van inaugurar les noves escoles, que van tancar les seves portes a finals del curs 1971-72.

Sant Andreu del Terri. Tot i que en l'edicte publicat l'any 1858 sortia la obligatorietat de que aquest poble tingués escola, es possible que al final es fes a Ravós, poble que si que n'ha tingut i que no sortia en el llistat, però que geogràficament esta molt a prop de Sant Andreu.

Amb tota aquesta informació intueixo que les escoles que retratava eren les l'arquitecte Claudio Díaz Pérez ( Figueres, 1904 + Barcelona, 1985) , portat a terme per Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988. Aquestes obres iniciades el 1947, es varen acabar el 1960.



Voldria rebre imatges de l’escola de l'arquitecte Francesc Figueras i de Ameller (Banyoles, 1902-1992), de l'any 1936, i de les que hi havia dalt del poble. No trobava cap esser humà al que adreçar-me el dia de la meva visita.

Quan al topònim Ravós:
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/memories/rtorne/public_html/llocs.pdf

A Rabós d’Empordà neix el riu Orlina, pel terme de Ravós del Terri, discorre el riu d’aquest nom. Hom defensa la tesis d’un mateix topònim, derivat del llatí RAPIDOSU en el sentit de ‘ràpids fluvials’.

No agrairem mai la decisió de Felip V, de barrar l’accés a l’Administració als catalans – llevats d’aquells que havien col•laborat a les seves files, com faria segles desprès l’inefable Franco ), això ens ha comportar un veritable caos, tant en la toponímia, Rabós/Ravós, com en els cognoms de molts ciutadans, Ferrer/ Farré/ Ferré,..., la derrota ens portava una munió de persones ‘grises’, convençudes de que el bon Déu, només s’estimava la llengua castellana, i fins en alguns àmbits, es defensa la hipòtesis, que en matèria de llengües, no regeix allò ‘d’infinit’ i que únicament entén l’ idioma castellà . Ni la pèrdua de les colònies, ni la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA, els han fet canviar d’opinió; dissortadament l’església catòlica, sota la ‘direcció’ de Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) abraçava el nacionalsocialisme – que tenia molt de NAZI, i res de socialisme - , i feia ‘tabula rasa’ de Crist i les seves ensenyances, i en això estem,oi?.

Terri, hom defensa que aquest topònim podria ser d'origen preromà que significaria riu, corrent d'aigua o rierol.

Ítem més. A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : Deixeble, alumne.

La creació de la comarca del Pla de l’Estany l’any 1988, té de segur molts aspectes positius per a la ciutadania, en té, malauradament però, de MOLTS PERNICIOSOS per a la documentació històrica i artística.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari