dimarts, 21 d’agost del 2018

SANT ISCLE I SANTA VICTORIA. COM ARRIBAVA LA SEVA DEVOCIÓ A SANT ESTEVE DE CASTELLAR?.

Un els més bells carrers de Castellar del Vallès és el de Sant Iscle - i Santa Victòria -; avui encara una persona del carrer guarda a casa seva una imatge que expliquen estava a l’església barroca, o potser va ser ‘salvada’ de la follia destructiva que es desfermava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.


Sant Iscle o Aciscle (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt a la seva germana Santa Victòria, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià.

La llegenda explica que després de ser arrestats, els dos germans van ser torturats i, segons la tradició, Victòria va ser assagetada i Iscle morí decapitat.

Una passió tardana, del segle X, narra que el prefecte de la ciutat, Dió, va ficar-los en un forn encès, on els germans van romandre pregant i cantant himnes. Dió va fer que els lliguessin pedres i els va fer llençar al Guadalquivir, on van surar fins a arribar a la ribera. Penjats sobre una foguera, les flames no van tocar-los i, desviant-se, van cremar i matar centenars de pagans que assistien al turment. Finalment, van ser morts: amb sagetes, ella, i decapitat, ell.


Nascuts a la Corduba , a la província romana de la Bètica, se’ls reivindica com andalusos. Al-Àndalus o l'Àndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Pensem que el nom del carrer té relació amb el camí que menava fins a l’ermita dels Sants que es troba prop del Santuari de la Mare de Déu de la Salut, a la que dedicàvem una publicació.


Agrairem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com i/o coneixercatalunya@gmail.com