dimecres, 20 de maig del 2020

IN MEMORIAM. CAPELLA VELLA DE SANTA TECLA. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos m’enviava una fotografia de l’edifici religiós del Carrer de les Coques, 4 de Tarragona, conegut com la Capella de Santa Tecla la Vella, quan potser fora més correcte denominar-la Capella “vella” de Santa Tecla, oi?.


No en diuen gaire cosa a Patrimoni Gencat. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12378

S’esplaien un xic més a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Tecla_la_Vella

Capella d’una nau de planta rectangular, de 13,5 per 6 metres, dividida en dos trams sense absis i construïda amb materials d’una edificació anterior. El temple fou construït amb carreus de mitjanes dimensions en un estil romànic i es va ubicar en el que avui és el jardí de l’antic fossar de la catedral.

Interiorment presenta una coberta de creueria que sustenta els seus arcs sobre mènsules decorades amb motius vegetals, i el fons de la paret de llevant està decorat amb dos arcs bessons de punt rodó, amb motllura i sanefa escacada. Destaquen les interessants laudes funeràries gòtiques, els seus escuts d’identificació i el monument funerari de l’arquebisbe Olivella.

La capçalera és recta com la de la capella de Sant Pau.

Exteriorment presenta una sèrie de contraforts als angles que s’adossen en diagonal, els quals estan decorats amb una columna i capitell adossats.

La portalada es troba a la façana de ponent i s’hi accedeix per tres graons. Aquesta porta és d’arc rodó i està sostinguda per impostes. Presenta, així mateix, un timpà de granet llis i queda emmarcada per dues fines columnes decoratives que sostenen una cornisa de dos bordons, dels quals el superior és escacat. Al damunt d’aquest portal hi ha una finestra espitllada una mica apuntada.

Al mur de la dreta s’hi va afegir una altra capella més alta que la primera, que ocupa un espai igual a la meitat de la longitud de la construcció inicial. A la teulada es va aixecar un petit campanar de cadireta.

Alguns historiadors han interpretat que es tracta d’una construcció d’estil més avançat que la documentada a la capella de Sant Pau, amb muntants i arcs motllurats més complexes i finestres amb esqueixada bisellada que ens remunten al segle XIII.

En els murs i els arcs apareixen escuts atribuïts a l’arquebisbe Pere d’Urea, que situen l'ampliació del recinte entre el 1445 i el 1489. Les característiques de la coberta interior amb arc de creueria marquen el tipus de teulada exterior que es manifesta triangularment, convergint les aigües de pluvials en les gàrgoles que es situen sobre els contraforts.

Sobre les excavacions de Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969 ) als anys 1933-1934 s’ha interpretat que aquesta capella estava afegida a la catedral antiga. Aquesta teoria no ha estat consensuada, ja que encara resten molts interrogants sobre el conjunt. Tot i així, la capella de Santa Tecla és una peça clau per la interpretació de les campanyes de construcció i bastiment d’una de les catedrals més importants dels regnes cristians peninsulars.

https://www.icac.cat/wp-content/uploads/2016/04/La-questi%C3%B3-arqueol%C3%B2gica-de-Santa-Tecla-la-Vella.pdf

Sembla que més enllà del folklore festiu la devoció a Santa Tecla està sota mínims :
https://www.diaridetarragona.com/opinion/La-capella-de-Santa-Tecla-de-la-Catedral-20150201-0008.html

Dissortadament, i malgrat l’exemple d’integritat que ens deixava l’ Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), i com ell mateix intuïa, la devoció, i àdhuc els fidels catòlics no fan altra cosa que minvar a cada dia que passa.
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/francesc-d%E2%80%99assis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

 Per obra i desgràcia de la dictadura franquista,   " desconegut"  esdevenia un dels fotògrafs més prolífics, i pouava en les seves imatges,  Façana de l'església de Santa Tecla la Vella



La dictadura franquista va ser, i és encara, per a la llengua i la cultura catalana, una acció  genocida assimilable a la que s'està duent a terme a Gaza i Palestina, per part dels jueus. 


Cal esmerçar esforços, tants com calgui, per retornar la memòria i la dignitat, als fotògrafs que la dictadura convertia en "   desconegut"  . Esperem les vostres aportacions a l'email castellardiari@gmail.com         

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Esperem  a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor "desconegut ", la " invisibilitat " era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en la seva dèria de dessolar la terra catalana. 

Un clar exemple d'aquest  dèria genocida és el fallit projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana. 

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/11/goigs-santa-tecla.html

Que Santa Tecla     i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.