dijous, 30 de juliol de 2020

SANT BLAI DEL FONOLL. PASSANANT I BELLTALL. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos retratava l 'església de Sant Blai, situada al Fonoll, al municipi de Passanant i Belltall , a la Conca de Barberà, patrimoni Gencat ens diu que és un petit edifici romànic segurament construït a les darreries del segle xii o inicis del segle xiii, tot i que no apareix documentat fins a l'any 1306.



Durant el segle XV li fou afegida una capella de planta rectangular a la paret nord, i posteriorment s'hi va construir un petit campanar d'espadanya damunt del contrafort.

L'any 1983 l'edifici fou objecte d'un restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya.

El Fonoll va ser un indret repoblat a darrers del segle xii a conseqüència del desmembrament progressiu de l'extens terme assignat al castell de Forès durant el segle XI.

L'església no apareix documentada fins al 1306, any en el qual un matrimoni es va fer donatiu de la capella.

A darreries del segle XIV dins l'edifici va instituir-se un benefici, el de Santa Llúcia, que es pot pensar va determinar la fàbrica de la nova capella.

Fa uns anys , l’església depenia del rector de Guimerà, que posava com a condiciono per a celebrar el culte, que tothom anés vestit. Sembla que en aquell moment van primer més mes conviccions naturistes que les religioses, i per les noticies que tenim a Sant Blai del Fonoll no s’hi celebren oficis religiosos.

L'església del Fonoll constitueix un exemple únic del romànic català. Degué ser construïda entre finals del segle XII i inicis del XIII, emplaçada dins del romànic tardà. Documentalment no es tenen notícies de la seva existència fins l'any 1306. La seva excepcionalitat rau en la irregularitat de la seva planta, amb una nau corbada i reforçada amb un enorme contrafort. L'estil rural de l'edifici s'adapta al desnivell del terreny, configurant un temple on la diferència de cota entre la façana principal i la posterior és de 2 metres. L'església està construïda en una sola nau de planta irregular amb un absis el•lipsoïdal amb una coberta de volta de canó apuntada que arrenca d'una imposta que recorre tot el perímetre interior de l'església. A la façana principal es troba la porta d'accés d'arc de mig punt, amb unes dovelles protegides per una motllura llisa. En aquest mateix mur destaca singularment el contrafort, de dimensions excessives per al volum de la construcció. L'exterior de l'església està construïda amb pedres regulars que conserven nombroses marques de picapedrer, sense ornamentacions però amb una motllura que, a mode de guardapols, recorre tot el perímetre exterior.

A la façana de l'absis es troba un element singular, que cridava l’atenció del Raul Pastó Ceballos, una finestra amb una creu a mode de gelosia, que llegia és l’únic exemple conservat a tota Catalunya. Li expressava els meus dubtes quan a que estem davant d’un element ‘original’.


El Fonoll va estat deshabitat durant més de seixanta anys, i no serà fins a l’any 1998 que començarà la seva “reconstrucció” relacionada amb la pràctica del naturisme.

Al segle XIV es va construir una capella al mur nord. De planta rectangular estava consagrada a Santa Llúcia. Aquesta nova construcció degué motivar l'excessiu contrafort construït a la façana meridional. Posteriorment es va construir el campanar d'espadanya. També es varen sobrealçar la nau i l'absis.

A l'interior de l'església es conservava una imatge gòtica de Sant Blai segurament del segle XIV, que actualment es troba a la parròquia de Passanant.

http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/passanant-i-belltall/esglesia-de-sant-blai-de-fonoll

http://elfonoll.cat/

https://www.tarrega.tv/tag/emili-vives/

Jaume I portava fins a València el culte de Sant Blai, i la llengua pròpia de Catalunya.

https://actualitatvalenciana.com/sant-blai/

Malgrat la tristíssima situació que patim a dia d’avui es del TOT RECOMANABLE la visita del Fonoll, de Passanant i Belltall, de la Conca de Barberà, de Guimerà , .., de Catalunya, ara que encara és possible.

Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, perquè com deien a bombo i plateret – i amb gran alegria - , els presumptes malfactors , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8

El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.

Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?

Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.

Maleits !

Cap comentari: