La Montserrat Anguila Presas publica una fotografia de la refeta
ermita de Sant Roc, al terme de Vilablareix a
la comarca administrativa del Gironès .
A http://www.pedresdegirona.com/girones/sant_roc.htm expliquen que està situada al cim del turó
del mateix nom, de 196 metres d'alçada, al sud-oest del terme de Vilablareix,
prop dels límits amb Aiguaviva. I la descriuen com un edifici d'una nau i absis
semicircular, amb una porta de llinda monolítica oberta a la façana de ponent,
on també hi ha una finestra gòtica d'arc conopial, un petit ull de bou i un
gran campanar d'espadanya de dos ulls.
Presenta restes del segle XV, tot i que les parts altes dels murs daten
dels segles XVIII-XIX.
Ha estat abandonada durant molts anys i parcialment enrunada, sols es
mantenia l'espadanya en peu.
Jordi Contijoch Boada. Vista de les runes de la façana principal de
l'església.
L'aspecte actual respon a la restauració de l'any 2002.
El primer esment documental explícit de la capella de Sant Roc data del
1435, quan Joan Amigó, pintor gironí, va rebre un encàrrec dels pabordes de
Vilablareix i Aiguaviva per a la realització d'un retaule destinat "a la
capella de Sant Roc, situada a la parròquia de Vilablareix".
S’ha recuperat el tradicional aplec que
se celebra, segons les llunes entre febrer-març, al municipi de Vilablareix, en
honor a Sant Roc, i que es fa lluny de la diada del Sant, el 16 d'agost. La
tradició diu que una noia amb ganes de trobar xicot, si acudeix al Sant amb
devoció, no passarà l'any sense trobar minyó.
Aquest aplec, també anomenat, per la tradició esmentada, de les Núvies, ha
gaudit d'una gran tradició i afluència fins i tot més enllà dels límits del
municipi. Així, per exemple, a la consueta del clergue i rector de Riudellots
de la Selva, Joan Calderó, s'esmenta que ja al segle XVII els seus habitants
anaven en aplec a sant Roc, distant deu quilòmetres.
L'any 1717, Miquel Joan de Taverner i Rubí (Barcelona, ? - Girona, 24 de
maig de 1720) , bisbe de Girona, i
partidari de la causa filipista, seguint els decrets del concili gironí,
prohibí aquesta i altres romeries, ja que s'havia comprovat que molt sovint es
convertia més en una festa profana que no pas religiosa, i així es prohibia que
les processons sortissin del terme parroquial per dirigir-se a ermites veïnes.
Es prohibia també que tinguessin una durada superior a les dues hores, i que
per cap motiu es fessin parades per menjar i beure, per evitar els abusos que
sempre hi tenien lloc.
De totes maneres, el mateix rector no pogué aplacar les ganes dels
feligresos, i es muntaren un subterfugi per continuar anant a sant Roc: sortien
en processó de Riudellots amb les atxes, la veracreu i els vestits litúrgics i
quan arribaven a can Saurí, al terme parroquial de Riudellots, hi deixaven els
estris litúrgics i continuaven com a processó profana fins Sant Roc, on hi
celebraven la festa. A la tornada, al vespre, s'agafaven els estris litúrgics
altra volta a can Saurí i s'arribava a Riudellots en processó. Aquesta trampa
fou tolerada fins l’any 1740.
A mitjans del segle XX, cap als anys 40, l'aplec fou traslladat a
l'esplanada que hi ha davant l'església de Sant Menna, a partir de l'abandó de
la capella.
Des de la restauració de l'any 2002, l'aplec es torna a fer a la mateixa
esplanada de l'ermita.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada