El Josep Maria
Cots i Serra, el Josep Ros i Mateu ,l’
Antoni Sanz i Alguacil , i el Josep
Maria Abril i López, escriuen de l’església advocada al protomàrtir Sant Esteve a l’antic poble de Brió que era
format per un conjunt disseminat de cases, al terme de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del
Pla de l’Estany, a:
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0545802.xml
L’església de Sant Esteve de Brió és una construcció d’una nau coberta amb volta de canó i
capçada a llevant per un absis semicircular.
A ponent i
gairebé alineada hi ha una torre quadrada de les mateixes característiques
constructives.
En època moderna
l’església i la torre han acabat formant un mateix conjunt, en establir-se la
rectoria sobre l’església i ajuntarse mitjançant un pont. Aquestes reformes
també van afectar l’interior de l’església, que es presenta, avui, bastant
desfigurada per la transformació barroca.
La portalada de
l’església situada a migdia és lateral, amb arc de mig punt adovellat, que
forma una arquivolta amb la porta rectangular amb timpà.
L’aparell és
bastant regular, amb carreus quadrangulars de 20/30 × 30/40 cm de pedra
sorrenca, molt ben tallats i polits a l’absis.
Aquest absis ha
estat afegit amb posterioritat, sigui per una reconstrucció, sigui perquè
l’església era rectangular.
Ateses les
característiques d’aquest conjunt no és impensable que es tractés d’una
construcció civil (una torre amb habitacle i una sala) del segle XII,
convertida en església amb absis del segle XIII.
L’any 1359 consta la parròquia de Briolif amb 5 focs
de cavaller.
El 1530 constava
ja com a sufragània de Sant Miquel de Campmajor
L’església de
Girona començava a retornar al poble el que és del poble, i ho feia com
pertoca, modificant la titularitat dominical dels edificis, amb l’única reserva
de poder celebrar funcions litúrgiques, si algun dia, els fidels poden oblidar
com se’ls va trair – per garantir-se una “nomina” de l’estat, i els beneficis socials que això comporta -,
no és cert allò “ de que més va tard que mai” com bé deia l’Ermessenda de
Valrà, m’agrada però, que sigui l’església de Girona, l’església catalana, la
primera en fer aquest reconeixement. Déu els ho tindrà present.
Mons. FrancescPardo i Artigas( Torrelles de Foix , el Penedès sobirà, 26 de juny de 1946) és des del 16 de juliol de
2008, bisbe de Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada