L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies d’ Unarre , llogarret de la Guingueta d'Àneu al Pallars sobirà, amb un aspecte molt característic; encimbellat en la
confluència de diversos cursos d'aigua de muntanya, té tota l'aparença d'un
poble que no ha canviat en els dos-cents darrers anys
Quan al topònim Unarre:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=45273
El Jordi Contijoch Boada, retratava l'església i el comunidor.
https://www.fotografiescatalunya.cat/biografia-autor/
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ , Patrimoni Gencat la descriu així; Església situada sobre un
esperó rocós que quasi barra el pas al torrent. D'una sola nau, dividida en
tres trams, capçalera rectangular orientada al Sud-oest i capelles laterals. A
la façana, al Nord-oest, es troba la porta, a la qual s'accedeix pel recinte
del cementiri. És d'arc apuntat, decorada amb una simple motllura i un
guardapols que descansa sobre impostes. Sobre la porta hi ha una petita
fornícula a l'interior de la qual es troba una estela amb una crucifixió
romànica esculpida.
Sobre la façana s'aixeca la torre campanar rematada per un airós xapitell
de pissarra. Coberta de llicorella a dues vessants.
Just entrant a l'edifici apareix un cancell de fusta el qual a la part
superior té arcuacions i just a sota té inscripcions en llatí.
A l'interior de l'església hi trobem il·lustracions arreu dels paraments,
els quals presenten petites esquerdes i s'estan esclovellant; com el cancell,
en caldria una restauració, com es comprova durant el treball de camp de l'any
2020, encarregat pel Departament de Cultura.
L'edifici presenta esquerdes perilloses; a l'interior es visualitzen a les
voltes i a l'exterior apareixen en el campanar. El revestiment exterior de
morter de calç presenta taques d'humitats, esquerdes i esclovellament. També hi
ha taques d'humitats en el revestiment interior.
Estela de la crucifixió: alt relleu de forma quadrangular amb la part
superior semicircular. En el centre es troba la figura de Crist crucificat,
clavat amb tres claus a una creu que té quasi les mateixes dimensions que la
figura. Vestit únicament amb un faldellí, mostra el cap inclinat a la seva
dreta. A banda i banda, sota els braços de la creu es troben dos àngels
agenollats sobre motius florals. A la part superior, a dreta i esquerra
apareixen dos caps humans, el de l'esquerra barbat.
A l'altar major trobem un retaule de
Sant Julià del segle XVIII, d'estil barroc, en un bon estat de conservació.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25504
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25504
COMUNIDOR DE LA PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25507
Us explico – per als que no ho saben – que és /era un COMUNIDOR :
Comunidor : Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església; la seva funció – quan els capellans anaven a les processons sota el pal•li – era bàsicament la de dotar de dignitat al prevere que des d’allà beneïa els camps, les collites i/o els animals, i s'aixoplugava quan calia i amb el breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manava i/o demanava en nom de Déu als esperits immunds que congrien [segle XIV; del català antic concrear, concriar, provinents del llatí . concreare 'crear alhora', amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr-] les tempestats i les pedregades , que les dispersin i les allunyin.
El nom deriva de Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/11/comunidors-de-catalunya.html
Que Sant Julià elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor;
allibera el teu poble !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada