dimarts, 28 de juliol del 2026

ESGLÉSIA DE BAUSSITGES, ADVOCADA A SANT MARTÍ. ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.portalgironi.cat/index.php/patrimoni/patrim-alt-emporda/patrim-altemporda-espolla/4217-patrim-altemporda-espolla-smartibauss

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-baussitges-espolla

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ESPOLLA&page=1&pos=9

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/5527

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1756

Quan al Topònim Espolla :

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=IV&pagina=135&terme=ESPOLLA&columna=a&linia=32

Quan al topònim Baussitges :

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=II&pagina=384&columna=a&linia=40&terme=BAUSSITGE

Església d'una sola nau amb absis de planta lleugerament trapezoïdal capçat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó i dividida en dues tramades pràcticament iguals per un arc toral de punt rodó, sostingut per pilastres adossades als murs laterals, amb les impostes destacades. L'absis també presenta volta de canó, tot i que més baixa que la nau principal i separada d'aquesta mitjançant un arc triomfal de mig punt, sostingut per pilastres de les mateixes característiques que les de l'arc toral. Ambdues arcades estan bastides amb lloses de pissarra disposades a sardinell. L'única porta d'accés a l'interior del temple es troba a la part occidental del mur de migdia. Es tracta d'una obertura d'arc rebaixat, lleugerament ultrapassat, bastida amb lloses de pedra disposades a sardinell. Hi ha també quatre finestres petites i allargades que il·luminen l'interior. Són de punt rodó i d'un sol biaix, i estan situades al mur de ponent i de migdia de la nau i als costats est i sud de l'absis. Damunt del mur de ponent de l'edifici es dreça un campanar d'espadanya format per tres grans pilastres, d'època posterior a la construcció de la resta de l'edifici.



La construcció és bastida amb pedra de mida mitjana simplement escantonada, lligada amb morter de calç. En determinades zones es pot percebre trams construïts amb la tècnica d'opus spicatum característica d'aquest període.

Entre els anys 1990 i 1991 es dugueren a terme unes obres de consolidació global de l’edifici i es restauraren les cobertes. Aquestes obres de restauració anaren a càrrec de la Generalitat de Catalunya, la Diputació i el bisbat de Girona i l’Ajuntament d’Espolla

El sostre demogràfic d’Espolla s’assolia al cens de 1857 amb 1149 ànimes, l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, crim execrable que no ha estat mai jutjat, imprimia velocitat al procés de despoblament, que deixava l’any 2025 en 398 el nombre de veïns inscrits.

Que sant Marti elevi a l’Altíssim la pregària dels espollencs i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya, Senyor ; allibera el teu poble !!!!

 «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern