El Raul Pastó Ceballos aclaria – sense ser-ne conscient – una pregunta que m’havia formulat durant anys i anys, davant la visió fugaç d’un mas abandonat situat a poca distancia de l’àrea del Mèdol a l’Autopista AP.7
Llegia que formava part de l‘antic terme de Tamarit, afegit actualment manu militari al municipi de Tarragoní, s’hi pot accedir des del P.K.1167,700 de la CN-340 (tram Tarragona-Barcelona), desviant-se a l'esquerra pel camí d'accés a Mas Mèdol. A uns 600 metres, i després de passar pel davant del Mas Mèdol, es travessa un pont que creua l'autopista A-7 i seguint el camí, que segueix cap al nord-oest, a uns 1.100 metres trobem el Mas de Cosidor. S'ubica al fons d'una vall que hi ha a occident del turó de Sant Simplici, amb poca visibilitat però envoltat de terres fèrtils, al costat del barranc de la Móra. La vegetació que envolta el jaciment és, per la banda de muntanya, de bosc de pi blanc i matollar, mentre que per la banda del barranc és de camps de conreu de garrofers, avellaners i oliveres ara abandonats. No diu res de l’estat del camí d’accés.
Es tracta d'un gran mas que conserva l'edifici central i ampliacions posteriors de difícil datació. El cos central, que és també el més antic, és una construcció amb basament de maçoneria i murs de tàpia en la qual destaquen la porta principal, amb brancals i arc de carreus i un mínim de dos grans arcs apuntats i un de mig punt en l'interior. Cal ressaltar els magnífics grafits dibuixats en l'arrebossat d'algunes parets (segles XVII-XIX).
Entre els edificis hi destaca una torre quadrada amb un edifici adossat de planta rectangular. La torre amida 4 x 4 metres i uns 70 centímetres d'amplada dels murs. L'aparell és de maçoneria amb els angles reforçats i les obertures emmarcades per carreus. Destaca el fet que la part inferior de la façana oriental és de tàpia perquè és en realitat part de la façana del mas; és a dir, que la torre va ser aixecada posteriorment al mas. Trobem una porta en la planta baixa, amb llinda, que comunica amb el mas. En el primer pis hi ha una altra obertura similar que comunicava amb la cuina del mas. Ambdues obertures estaven defensades per un matacà que es troba en la part superior oest de la torre. Un altre matacà, obert en el mur meridional defensa l'entrada del mas situada al costat de la torre. La distribució interior de la torre és de planta i tres pisos. La planta baixa no tenia comunicació directa amb les superiors i se'n conserva la volta de canó original. La resta de plantes es comuniquen entre si mitjançant escales d'obra. Aquestes escales serien més tardanes perquè la comunicació original seria, com a la resta de torres conegudes, mitjançant escales de fusta. La part superior de la torre, que originalment devia ser plana, presenta teulada a dos vessants i ha estat utilitzada com a colomer. Algunes gàrgoles servien per evacuar l'aigua del terrat. Un seguit de finestres es troben obertes en els murs de la torre. Són petites i quadrades, emmarcades per carreus. Just en el carreu inferior de cadascuna d'elles s'obre una espitllera, com també d'altres obertes en la part superior de la torre. Altres finestres, entre les que n'hi ha dues amb arquets apuntats són recreacions neogòtiques modernes. Aquesta torre s'han situat en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII.
El 2002, es fa una prospecció per valorar l'impacte patrimonial que tindran les obres de l'autovia del segon cinturó de Tarragona, N-340 de Cadis a Barcelona. Aquesta prospecció aporta informació sobre un total de 31 jaciments entre el qual es troba aquest. El resultat de les prospeccions no van aportar elements patrimonials que aportessin informació referent al valor històric de l'indret perquè l'obra no afectava directament el jaciment.
Malauradament l'abandonament que ha patit aquest mas en els darrers anys ha provocat el seu ensorrament. Després de l'espoli de teules van caure els trespols i part dels murs. Fa uns dos anys va ensorrar-se la façana principal arrossegant també la portalada principal de pedra picada i en el seu estat actual és difícilment recuperable. Els grafits també s'han perdut. Pel que fa a la torre, darrerament han aparegut grans esquerdes en la part superior de les cares oest i nord (aquesta darrera és la que es recolza en el mur de tàpia del mas). El mal estat de la torre fa palesa la necessitat de restaurar el lloc per evitar-ne la destrucció.
M’aclaria també que l’edifici que llueix una cúpula, visible des de l’autopista només un instant és el Mas de Sorder, obra de l’arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, 1871-1949) de la que també fotografies que em farà arribar tant aviat com sigui possible.
Les notes negatives – que sempre n’hi ha – les posa el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA que un dia més es manté com a Campió mundial de víctimes de la Covid.19 per milió d’habitants.
Que el Senyor tingui pietat de TOTS nosaltres.
