El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local “, en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.
M’enviava fotografies de l’església parroquial de Sant Serní i Sant Isidre de Cabó “nova” que es troba als afores del nucli de Cabó.
L'església es va construir l'any 1950, la justificació era que església romànica quedava massa allunyada de la població, imaginem que s’afegia a Sant Isidre Llaurador, perquè semblava més del REGIMEN.
Patrimoni Gencat en diu ; edifici religiós de recent construcció – malgrat que no s’esmenta l’autor del projecte tècnic, del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmailcom - i que substitueix a l'antiga parròquia romànica de Sant Serní.
L'any 1950 s'inaugurava la nova església parroquial. El promotor de l'obra va ser mossèn Josep Alòs i Puyol, qui hauria recollit l'interès dels seus parroquians per construir un temple més pròxim i més avinent a la població.
Cap a 1960 fou encarregada l'execució d'un programa decoratiu a l'absis de l'església al pintor Pere Falcó Golondrina (Xerta, l’Ebre jussà, 6 de juny de 1932 + Barcelona ,23 de maig de 2015), autor també entre altres , de les pintures de l'església de Llagostera, vila i municipi de la comarca del Gironès, Sant Esteve Sesrovires, municipi de la comarca del Llobregat jussà, i per descomptat del mural de l'últim sopar de la capella del Sentíssim de l'església de l'Assumpció de Xerta.
L'església, d'estil neoromànic, és d'una nau coberta amb volta de canó i amb teulada a doble vessant. A la façana principal s'obre la porta d'arc de mig punt amb quatre arcades en degradació i, tota la porta, està emmarcada per un rectangle rematat en una cornisa; per sobre hi ha una petita rosassa. Al costat s'aixeca el campanar que és una torre de quatre pisos, l'últim amb finestres geminades d'arc de mig punt, i cobert amb teulada a quatre vessants. El parament és de pedres irregulars excepte les pedres cantoneres que són carreus regular.
Jordi Contijoch Boada. Vista de l'interior de l'església.
L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1983
Hem demanat a Patrimoni Gencat , a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,.., dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà; no en sabem res, i necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
La Maria Rosa i el Miquel, la “ parella romànica” la visitaven i retrataven, i aqueni podria llegir les seves impressions:
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/01/sant-isidre-i-sant-serni-de-cabo-vall.html
Que Sant Sadurní i Sant Isidre, intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
I que el bon Déu ens guardi de llengua castellana, justícia eclesiàstica i consciència de piteu
