divendres, 5 de febrer del 2021

ESGLESIA “ NOVA” DE SANT SADURNÍ I SANT ISIDRE DE CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

  

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà  als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.

  

M’enviava fotografies de l’església  parroquial de Sant Serní i Sant Isidre de Cabó “nova” que  es troba als afores del nucli de Cabó.





L'església es va construir l'any 1950, la justificació era que església romànica quedava massa allunyada de la població, imaginem que s’afegia a Sant Isidre Llaurador, perquè semblava més del REGIMEN.


Patrimoni Gencat en diu ; edifici religiós de recent construcció – malgrat que no s’esmenta l’autor del projecte tècnic, del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmailcom   i que substitueix a l'antiga parròquia romànica de Sant Serní.


L'any 1950 s'inaugurava la nova església parroquial. El promotor de l'obra va ser mossèn Josep Alòs i Puyol, qui hauria recollit l'interès dels seus parroquians per construir un temple més pròxim i més avinent a la població.

 

Cap a 1960 fou encarregada l'execució d'un programa decoratiu a l'absis de l'església al pintor Pere Falcó Golondrina (Xerta, l’Ebre jussà, 6 de juny de 1932 + Barcelona ,23 de maig de 2015), autor també entre altres , de les pintures de l'església de Llagostera, vila i municipi de la comarca del Gironès, Sant Esteve Sesrovires, municipi de la comarca del Llobregat jussà, i per descomptat del mural de l'últim sopar de  la capella del Sentíssim de l'església de l'Assumpció de Xerta.




L'església, d'estil neoromànic, és d'una nau coberta amb volta de canó i amb teulada a doble vessant. A la façana principal s'obre la porta d'arc de mig punt amb quatre arcades en degradació i, tota la porta, està emmarcada per un rectangle rematat en una cornisa; per sobre hi ha una petita rosassa. Al costat s'aixeca el campanar que és una torre de quatre pisos, l'últim amb finestres geminades d'arc de mig punt, i cobert amb teulada a quatre vessants. El parament és de pedres irregulars excepte les pedres cantoneres que són carreus regular.




Jordi Contijoch Boada. Vista de l'interior de l'església.




L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1983

 

 Hem demanat a Patrimoni Gencat ,  a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

 

La Maria Rosa i el Miquel, la “ parella romànica”  la visitaven i retrataven, i aqueni podria llegir les seves impressions:


http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/01/sant-isidre-i-sant-serni-de-cabo-vall.html


Que Sant Sadurní i Sant Isidre,  intercedeixin davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.


I que  el bon Déu ens  guardi de llengua castellana, justícia eclesiàstica i consciència de piteu

dijous, 4 de febrer del 2021

IN MEMORIAM. MONESTIR DE SANT BARTOMEU DE BELL-LLOC. CANTALLOPS. L’EMPORDÀ SOBIRA. GIRONA.

 

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un enllaç al Jaciment arqueològic del Monestir de Sant Bartomeu de Bell·lloc , localitzat en terrenys del Mas de Bell-lloc al terme de Cantallops, a la comarca de l’Empordà sobirà.


Llegia que  per accedir al jaciment des de Capmany, cal prendre la carretera GI-602 en direcció a Sant Climent Sescebes i, en el punt quilomètric 5.450 cal prendre la carretera que surt al nord en direcció a Cantallops. Passats 2,6 quilòmetres cal trencar a l'esquerra per un camí que porta al mas Bell-lloc, situat uns 80 metres més endavant. El jaciment se situa al nord-est del mas, dins un tancat per a les vaques, en un petit pujol envoltat de pastures i bosc d'alzines a la riba oest de la riera de Torrelles.

 

Es tracta d'un monestir d'època medieval habitat per monges canongesses de l'ordre de Sant Agustí, tractant-se del primer monestir femení fundat en aquesta zona. Es coneix a través de la documentació escrita des de 1207, encara que no es data la seva fundació fins al 1222 i fou abandonat al 1391 quan les canongesses es traslladen dins el recinte emmurallat de Peralada, degut a la inestabilitat de l'època que feia que l'emplaçament de Bell-lloc fos perillós, però també per tal de poder tenir un control més proper de les seves propietats, molt concentrades a la zona de Peralada.

 

No s'hi ha realitzat mai cap intervenció arqueològica de manera que actualment es poden veure poques restes del monestir, atès que la major part deu quedar enterrat en el subsòl. Es poden observar restes d'un absis semicircular i d'una part d'un mur de la nau de l'església del monestir, dels que es conserven molt poques filades. Sembla ser que aquestes restes pertanyen a un temple romànic (BADIA, 1985, 1991).




La  Raquel Masó Giralt, retratava al maig / 2009, el que identifica com  “Vista de detall d'un dels murs que formarien part de les restes del monestir”

 

A l'entorn de les restes, aquest mateix autor va poder recollir diversos fragments d'àmfora i ceràmica comuna d'època romana, que farien pensar en l'existència d'un jaciment d'aquesta època a l'indret del mas Bell-lloc.

 

Com ja s'ha esmentat, l'estat de conservació del jaciment és dolent atès que actualment pràcticament no queden restes visibles del monestir,  l'activitat ramadera del mas ha contribuït a accentuar-ne el deteriorament, una intervenció arqueològica  però, permetria recuperar les restes que encara es deuen conservar en el subsòl. Pel que fa a les restes d'època romana es desconeix el seu estat de conservació.




Sembla que es triava l’advocació de l’apòstol Sant Bartomeu, amb clarividència tràgica, atesa la fi que tindria  el Monestir, oi?.



dimecres, 3 de febrer del 2021

EL CACAHUERO. EL MAS DE BARBERANS. EL MONTSIÀ. TARRAGONA

 

Aquest llarguíssim període de “ presó municipal/local RENOVABLE “ està trasbalsant a moltíssimes persones, als que pateixen malalties mentals de forma especialment greu.


Als que gaudíem visitant Catalunya ens fa moltíssim la punyeta, i llevat de l’existència dels arxius fotogràfics, no sabríem que fer.


Josep Ramon Roig (Tortosa, 1956) retratava el 01/12/1984, la  Casa coneguda al Mas de Barberans, a la comarca del Montsià com “El Cacahuero”`.




És un edifici de planta trapezoïdal amb dues façanes, una orientada al carrer Major i l'altre al de Santa Teresa. Està fet de maçoneria amb carreus escairats als angles i arrebossat a la planta baixa de la façana principal. Aquesta consta de planta baixa, dos pisos i golfes i la posterior només d'un pis, donat el desnivell dels carrers. La coberta és a doble vessant amb un ràfec d'ample volada. La façana principal, que dóna al carrer major, presenta a la planta baixa una porta central amb els brancals i l'arc de mig punt rebaixat adovellat fets de pedra. Les finestres es distribueixen de manera irregular i presenten tipologies diverses. Algunes es cobreixen amb arc rebaixat i altres amb llinda. A les golfes es disposa d'una finestra allargada amb altres dues petites a cada costat, una d'elles tapiada. La façana posterior consta d'una porta amb llinda i dues finestres, una d'elles també tapiada.


 Aquest habitatge disposava antigament d'un molí d'oli a la planta baixa. Actualment està en desús i a la llinda de la porta posterior es pot veure la inscripció "1862".


Tinc vincles familiars al Mas de Barberans, amb “ els morotos” i “ els paraigües” , i enyoro moltíssim la possibilitat de sortir d’aquesta “ presó municipal RENOVABLE,” i degustar entre altres exquisideses les  baldanes i els pastissets.




Que Sant Marc , Excel patró de Mas de Barberans, intercedeixi davant l’Altíssim, perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.


Eviteu l’aplicació a Catalunya de les polítiques sanitàries del trifachito, a la Comunidad Autonóma  de Madrid superen ja les 21.000 víctimes per la Covid. 19


SANT GIRVÈS DE PERAMOLA, DITA TAMBÉ SANT GIL XIC. PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

  

Havia enviat  al  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya  ( Arxiu Gavín) , un enllaç publicat pel Santi Torres Torradeflot,  en el que identifica unes restes al terme d’Oliana,  com  l'ermita  o capella de Sant Gilibert de Cotarroi, explica que es troben  a llevant del mas homònim i constitueixen un temple romànic molt auster, possiblement del segle XI. Pels voltants s'observa restes muràries d'altres habitacles, fet que suggereix un possible vilatge adjacent.




El seu interior, de planta d'una sola nau i amb un absis reconstruït, allotja una cavitat enigmàtica, possiblement un aljub de petites dimensions.


La resposta del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya  ( Arxiu Gavín) confirma que son les restes de Sant Gil Xic.


L’Enciclopèdia catalana diu de Cotarroi, Edifici del municipi de Peramola , l’Urgell sobirà.


No apareix  explícitament al catàleg de masies :


http://peramola.ddl.net/fotos/peramola/POUM%20aprov_inicial/Documents/04_REGISTRE.pdf


Que recull però ; Sant Girvés / Sant Gilibert prop Solans: L'estat d'emboscament i d'enderroc de l'edifici dificulta la seva interpretació. Sembla un temple de planta rectangular, orientat a llevant, amb capçalera diferenciada i un petit retranqueig a mitja nau, en forma d'absis de planta de ferradura, d'un radi molt reduït. Una paret de pedra seca ha tancat l'obertura respecte la nau, i l'absis ha estat enderrocat parcialment a la banda de llevant. L'aparell, irregular, és lligat amb una argamassa sòlida.


No sabia trobar – si el tenen – el Catàleg de Masies d’Oliana, ens adreçarem a l’Ajuntament demanant-los informació.


Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya Arxiu Gavin )  em confirmen que està al terme de Peramola,  i afegien, des de la capella es veu el pantà d’Oliana.


Surt documentada com a Sant Girvès, popularment però, se la coneixia com a Sant Gil Xic perquè des d’aquest lloc també es veu l’ermita de Sant Gil d’Eroles de les Anoves, municipi d’Oliana.


dimarts, 2 de febrer del 2021

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA D’ARTEDÓ/ORTEDÓ. ALAS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local  RENOVABLE  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


M’enviava fotografies de l’edifici que havia acollit l’escola d’Artedó,  popularment anomenat Ortedó, població del municipi d'Alàs i Cerc de la comarca de l’urgell sobirà.







 És a 1.166 metres d'altura a la falda del puig de Sanatge al vessant septentrional de la serra del Cadí.


El poble havia format part de l'antic terme municipal de Cerc, annexat al d'Alàs i Cerc el 1970.


Anteriorment, fins al segle XIX , Artedó n'havia estat el cap municipal, al qual també donava nom.


Quan al topònim Artedó o Ortedó , el mestre Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) en defensa la procedència del bascoide arte-dun que significa "ple de roures verds".




Intueixo, des de la meva “ presó municipal RENOVABLE” només  puc fer conjectures , que a Artedó o Ortedó , no es sent ja el murmuri de les fulles dels roures, que segons els arúspices, era - i és encara, allà on se’n troben- la veu del pare dels déus


Us esperonem a  afegir-vos a la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors molts de ells  a la nefanda  dictadura franquista, també, també a que  compartiu aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 


 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de Sant Vicenç, celestial patró d’aquesta població, davant l’Altíssim   ,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

QUE EN SABEM DE L’AUTOR DE LES REFORMES DEL MAS DE SANT RAFAEL I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE GRÀCIA. CAMBRILS . EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

  

El Raul Pastó Ceballos retratava el   Mas dels Teixells, Castell de Teixells, Mas dels Tegells o Mas de Sant Rafael , prop del Parc de Samà, a l'altre costat de la carretera de Cambrils a Montbrió del Camp, damunt del camí vell de Mont-roig a Vinyols.










Patrimoni Gencat la descriu com;  masia  potser d'origen medieval, fortificada el segle XVI, a l'època de les ràtzies dels pirates berberiscs.


Teixells fou un antic terme, agregat avui a Cambrils.


El conjunt inclou la vivenda, oratori i molí. A reserva de la consulta al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín  ) , us deixem una pregunta,  l’advocació podria ser la de l’Arcàngel Sant Rafel  invocat per aconseguir acabar feliçment els viatges?






Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa deCatalunya  ( Arxiu Gavín) em deien que la capella de la casa estava advocada a la Mare de Déu de Gràcia. 


Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb 2 torres quadrades i emmerletades adossades, en una de les quals hi havia l'antiga capella.


Es considera que el seus elements més antics son del segle XVI, si bé a prop, s'ha localitzat recentment les restes d'un molí medieval (Ballo i Tañá, 2011).

 

Ha sofert diverses alteracions amb el temps. En destaca la reforma del segle XIX, que li va donar l'aspecte de fortificació neomedieval, i quan també es van dissenyar els jardins amb palmeres cubanes. El responsable va ser en Edmundo Sivatte, com indiquen les cartel·les de la façana.


Edmundo Sivatte, apareix  com a signant  del  “ llamamiento a los agricultores de la cuatro provincias  catalanas “ , promogut per l’ Instituto Agrícola Catalán de San Isidro

Barcelona, 22 de noviembre de 1887.—El marqués rfe Camps.—José M.a Rías y Bardía.—Ramón de Sisear.—Luís Sigmer.— Joaquín Vinyos.—Guillermo M.* de Brocé.—Marqués *.de Palmeroia.—EJnardo. de Gasanovo.—José Bienaventura Puig de Galup.—Edmundo Sivatte.—Ignacio G.rona y Viianova.—Marqués da Olivart."Félix Vives.—Andrés de Ferran y de Duraón»


http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1887/11/29/pagina-8/34685108/pdf.html


http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1887/11/29/pagina-9/34685109/pdf.html


Molt recomanable la lectura de ;


FRANCESOS, AFRANCESATS, CARLINS I COMERCIANTS: ELS SIVATTE-VILAR DE CALONGE


Jaume Aymar i Ragolta (Barcelona, 1957)


Un membre d’aquesta nissaga , Manuel María de Sivatte y Llopart (1865-1931), fou nomenat marqués de Vallbona, per  Carles de Borbó i Àustria-Aquest ( Laibach , Carniola , 30 de març de 1848 - Varese , 18 de juliol de 1909 [ 1 ] ), autotitulat «duc de Madrid» i «comte de l'Alcarria», pretendent carlista al  tron d' Espanya sota el nom de Carles VII entre 1868 i 1909.

dilluns, 1 de febrer del 2021

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU, CONEGUDA TAMBÉ COM DE LA GARROLA. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

 

l’Estanislao Soler publica una fotografia de l’antiga església  de la Mare de Déu de l'Assumpció, coneguda també com DE LA GARROLA, al terme de Bassella a la comarca de l’Urgell sobirà.




Patrimoni Gencat en diu;  Edifici religiós d'una nau, molt modificat. Porta al W i absis rectangular més petit i més baix que la nau. Finestres d'esqueixada senzilla a l'est i sud de l'absis. L'exterior arrebossat tapa el parament. Alguns autors pensen el la possibilitat de que sigui pre-romànic encara que sense una bona investigació arqueològica és impossible assegurar-lo.


http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15460


Trobava a ;


http://bassella.ddl.net/fotos/bassella/POUM/POUM_Bassella_Inventari%20Bens.pdf







Substitueix l'antiga església de Santa Maria de Basella, coneguda també com la Mare de Déu de la Garrola