dimarts, 2 de febrer del 2021

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA D’ARTEDÓ/ORTEDÓ. ALAS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local  RENOVABLE  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


M’enviava fotografies de l’edifici que havia acollit l’escola d’Artedó,  popularment anomenat Ortedó, població del municipi d'Alàs i Cerc de la comarca de l’urgell sobirà.







 És a 1.166 metres d'altura a la falda del puig de Sanatge al vessant septentrional de la serra del Cadí.


El poble havia format part de l'antic terme municipal de Cerc, annexat al d'Alàs i Cerc el 1970.


Anteriorment, fins al segle XIX , Artedó n'havia estat el cap municipal, al qual també donava nom.


Quan al topònim Artedó o Ortedó , el mestre Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) en defensa la procedència del bascoide arte-dun que significa "ple de roures verds".




Intueixo, des de la meva “ presó municipal RENOVABLE” només  puc fer conjectures , que a Artedó o Ortedó , no es sent ja el murmuri de les fulles dels roures, que segons els arúspices, era - i és encara, allà on se’n troben- la veu del pare dels déus


Us esperonem a  afegir-vos a la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors molts de ells  a la nefanda  dictadura franquista, també, també a que  compartiu aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 


 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de Sant Vicenç, celestial patró d’aquesta població, davant l’Altíssim   ,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.