diumenge, 13 de novembre del 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE MAIÀ DE MONTCAL ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Fèiem amb el Josep Olivé Escarré la sortida número 200; al llarg de més de 3 anys, hem recorregut més 40.000 quilometres per Catalunya, el resultat en termes de despesa volta els 6.000€, i quan a resultats amb l’escola de Navata anterior a la dictadura franquista, haurem recuperat la memòria de 1054 edificis. Pensem que son menys d’un terç de les escoles que hi havia a Catalunya, i seguim esperant la col•laboració de la ciutadania en la nostra recerca.

De la que ens podrien donar els politics – que viuen sota la presumpció ‘ iuris tantum’ de corrupció- n’hem perdut TOTA ESPERANÇA.

La Rosita, fins a quina casa m‘acompanyava l’Àngela, una senyora austríaca, de Viena que resideix a Maià de Montcal, em confirmava que efectivament aquesta era la casa qjue acollia l’escola, les nenes a la planta baixa, al pis entremig hi vivia el o la mestra, i al pis superior hi havia l’escola de nens, m’explica les vexacions patides amb alguns ‘mals metres’, i això em dona peu a explicar-li que el magisteri va ser un ‘boti de guerra ‘, pel franquisme, que donava així sortida ‘professional’ als ex combatents feixistes, als que ‘regalava’ la qualificació de mestre; li recomano la lectura de , http://www.edudactica.es/Docus/Articulos/Articulo24.pdf


El Josep i l'Àngela davant de l'edifici que acollia l'escola Pública de Maià de Montcal abans de la dictadura Franquista.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dissabte, 12 de novembre del 2016

IN MEMORIAN DE SANT ANDREU DE L’HORTA. EL RAVAL DE MEJA. SALO. SANT MATEU DE BAGES

M’endinsava pel camí asfaltat que mena fins al Raval de Meja, prop de Salo, al terme de Sant Mateu de Bages, l’asfalt s’acaba davant la casa de Serramorena, i per des d’allà per una pista de terra, en bon estat, s’arriba fins a la masia de l’Horta.



L’església de Sant Andreu la podem datar almenys des de 1815 segons un medalló situat al damunt de la porta , disposa d’un petit fossar situat al darrera de l’edifici datat llevat d’error de transcripció l’any 1883.


No s’esmenta en les pàgines de l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages, ni tampoc pel que podíem interpretar en la descripció de la propietat que es fa al Catàleg de Masies.

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=246296&fromPage=load

La trobava en un magnific treball LES ESGLÉSIES DEDICADES A SANT ANDREU I A SANT ROMÀ A LES TERRES CATALANES de Joan FORT i OLIVELLA http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/11%20joan%20Fort.pdf

*Sant Andreu d’Horta (Salo, Sant Mateu de Bages), capella, en un turó de 417 metres entre dos rius, a l’oest del terme. Gavin, 5. Bag 445, p. 186.

Hi ha un ‘tontisme’ força estès que afirma que a Internet ‘ es troba TOT’, recordo molts emails de persones amb formació acadèmica d’alt nivell, en els que em diuen “ quan cerquem algun tema concret de Catalunya per Internet, primer busquem l’Enciclopèdia Catalana, i desprès el bloc http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/ “.

El meu agraïment al Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), al Josep Sansalvador Castellet ( Barcelona, 7-V-1966 ), al Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), i a tantes i tantes persones que posen ‘llum’ en el tenebrós espai del patrimoni històric i artístic de Catalunya, en aquesta ESPAÑA que VA BIEN només per una minoria – per a la que aquestes qüestions ‘culturals’ no tenen cap interès - ; també, deixeu-m’ho dir al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, 1926 ), company de viatge en aquests darrers anys.

Per descomptat ens agradarà rebre imatges i dades d’aquesta església, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

divendres, 11 de novembre del 2016

SANT MARTÍ DE QUEIXÀS DINS DEL TERME ‘DESCONEGUT’ DE CABANELLES. L’EMPORDÀ&LAGARROTXA SOBIRANS. GIRONA.CATALUNYA

Cabanelles és un municipi de 55,62 km² , amb una població a darreries de l’any 2014 de 243 habitants, situat a la comarca de l'Empordà sobirà, a les comarques gironines. Forma part també de la subcomarca de la Garrotxa sobbirana. Els pobles veïns són: a l'est Cistella, Lladó i Navata, al sud Crespià, a l'oest Beuda i Maià de Montcal, i al nord Albanyà, Sant Llorenç de la Muga i Terrades. Forma part del Consorci Salines Bassegoda.

Té un patrimoni històric i/o artístic MOLT remarcable:

Església parroquial de Santa Coloma
Església de Sant Miquel de la Cirera
Església Sant Romà de Casamor
Església parroquial de Sant Llorenç. Veïnat d'Espinavessa
Església de Santa Maria de l'Estela
Església de Sant Cristòfol i masia Cal Magre, o Mas Sant Cristòfol. Veïnat de l'Estela
Església de Sant Martí Sesserres
Ermita de Sant Benet, o ermita del Mas Castenys. Camí a Lliurona, al nord-oest del nucli de Sant Martí Sesserres
Església de Sant Mateu. Veïnat de Vilademires
Església de Sant Martí de Queixàs

La primera menció documental de Sant Martí de Queixàs és la seva consagració duta a terme el 22 de gener del 1046 per Bernat, bisbe de Coserans que actuà amb el consentiment del bisbe de Girona. Posteriorment apareix documentada amb el nom de Sancti Martini de Chexanos a l'any 1121. En un text de l'any 1204 es registra la venta de la parròquia de Sancti Martini de Chexans al priorat de Santa Maria de Lladó per en Dalmau de Creixell i la seva mare Berenguera. En un altre text de l'any 1245 es documenta amb el nom de Chaxano. També es troba com Cheixanis i Quoxanis a les Rationes decimarum.

La construcció actual conserva elements arquitectònics de diverses èpoques. Al període més antic, el segle XI, corresponen la nau central, l'absis i les restes d'una altra construcció de planta circular, reconvertida en l'actualitat en sagristia i pràcticament tapada per la rectoria. A mode d'hipòtesi s'ha plantejat el fet que, en origen, aquest espai de la sagristia fos un antic martirium, identificat a partir de l'església de Santa Maria de Sorba, al Berguedà. La portada probablement fou bastida durant el segle XII, època a la qual també deu pertànyer la volta apuntada de la nau. Posteriorment, durant el segle XVIII, s'hi afegiren les capelles de la banda de migdia (en un carreu de la paret sud hi ha la data 1762), la decoració a l'interior de la nau i el campanar. Els motius decoratius de ferro i el forrellat de la porta principal foren col•locats l'any 1772. La rectoria és actualment de propietat particular, i ha estat habilitada com a segona residència.

Patrimoni Gencat quan a la descripció tècnica ens diu ; església d'una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular ultrapassat orientat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó de perfil apuntat, amb un arc toral de la mateixa tipologia, mentre que l'absis s'obre a la nau mitjançant un arc triomfal semicircular. Les capelles estan cobertes per voltes d'aresta i es troben profusament decorades. S'obren a la nau a través d'arcs de mig punt de perfil apuntat, sostinguts per pilastres quadrades amb capitells motllurats. La sagristia està situada a la banda de tramuntana de l'absis, presenta un sostre cupular i és de planta circular, tot i que el mur de ponent és rectilini i presenta un gran arc de mig punt actualment aparedat, que arrenca d'unes pilastres amb impostes xamfranades. Aquesta obertura comunica amb les estances actualment ocupades i transformades per la construcció de la rectoria, adossada a l'edifici per la banda de tramuntana. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per una gran volta rebaixada decorada amb casetons de guix policromat i motius florals. Al fons de l'absis hi ha una finestra d'esqueixada simple i arc de mig punt. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta rectangular d'accés formada per tres arcs de mig punt en gradació decreixent, ornamentada amb petits motius esculpits en una de les arquivoltes i al guardapols exterior. La llinda és plana mentre que el timpà està decorat amb una creu. Damunt la portalada hi ha una finestra de mig punt i doble esqueixada. El campanar s'eleva a l'extrem sud-oest del temple, és de planta quadrada amb grans obertures de mig punt i coberta de pavelló. La construcció està bastida en pedra de mida petita, lligada amb morter de calç, i disposada en filades irregulars. A la façana principal la pedra és desbastada, disposada en filades regulars i amb carreus ben escairats a les cantonades. L'interior del temple es troba completament decorat exceptuant l'absis i la sagristia, arrebossats i emblanquinats.


El fossar embolcalla l’església.


La rectoria està adossada a la banda de tramuntana del temple. Es tracta d'un edifici de planta més o menys rectangular format per dos cossos adossats, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuït en planta baixa i dos pisos. Presenta un cos de pedra adossat a la façana de llevant que dóna accés a la porta principal, emmarcada amb carreus de pedra i amb la llinda gravada amb la data 1761. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars, sense detall en pedra. La façana de ponent presenta arcs rebaixats arrebossats a la planta baixa i una terrassa coberta al primer pis.


No trobava cap dada dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, que hi havia al terme de Cabanelles, l’educació no ha estat mai objectiu preferent dels GOBIERNOS del REINO DE ESPAÑA, això explica en bona mesura els resultats electorals : menys educació = més populisme, la formula és extrapolable arreu, EEUU, Turquia, Rússia, ...., dissortadament els extrems es toquen,oi?.

ESCOLA, CASA DEL MESTRE I AJUNTAMENT DE CABANELLES / AJUNTAMENT

- Alt Empordà. Cabanelles. Adequació planta baixa antigues escoles d'Espinavessa per a ús públic.

http://www.cabanelles.cat/media/sites/124/Datos-adjuntos-sin-t--tulo-00007.pdf

Ens agradarà rebre imatges i dades dels edificis que servien com escola abans de la dictadura franquista, a Cabanelles, i arreu de Catalunya, n ’hem pogut ‘recuperar’ més d’un miler com podeu veure a : https://issuu.com/1coneixercatalunya

L’advocació de Sant Martí la portaven a Catalunya els soldats francs que ens feien costat en la reconquesta als sarrains, aleshores no existia FRANÇA, ni ESPAÑA, i ningú podia esperar i/o preveure que en el futur, ambdós ESTATS excel•lirien en el maltractament a les minories, i en la més absoluta baixesa moral.

Per intermediació de Sant Martí, elevava la meva pregaria a l’altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!!!

dijous, 10 de novembre del 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE DOSQUERS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. MAIÀ DE MONTCAL. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Fèiem amb el Josep Olivé Escarré la sortida número 200; al llarg de més de 3 anys, hem recorregut més 40.000 quilometres per Catalunya, el resultat en termes de despesa volta els 6.000€, i quan a resultats amb l’escola de Navata anterior a la dictadura franquista, haurem recuperat la memòria de 1053 edificis. Pensem que son menys d’un terç de les escoles que hi havia a Catalunya, i seguim esperant la col•laboració de la ciutadania en la nostra recerca.

De la que ens podrien donar els politics – que viuen sota la presumpció ‘ iuris tantum’ de corrupció- n’hem perdut TOTA ESPERANÇA.

M’arribava fins a Dosquers, al terme de Maià de Montcal, a la comarca de la Garrotxa, volia retratar la primera casa del carrer que mena fins a l'església romànica de Sant Martí de Dosquers, i el seu fossar.

És un edifici de planta rectangular i teulat a dues aigües. Consta de planta baixa i dos pisos. Els murs exteriors han estat arrebossat, conservant-se únicament a la façana de migdia la següent llinda: "IHS MA/ IOAN PALLISER/ 1625".


Em confirmava que havia estat l’estudi, el pare de l’actual propietari.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

dimecres, 9 de novembre del 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLADÓ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU MAL DITA SANTA MARIA, . L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

L'església de Lladó, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria - el Concili d'Efeso l'any 431,  estableix   el dogma que  Maria ha de ser  considerada com a «mare de Déu» ,  és documentada des del 1089 (el lloc de Lladó ho és des del 977), data de l'acta de restauració del culte i de la vida monàstica per part dels esposos Adalbert i Alamberga, senyors de Navata, i de llurs fills que retenien injustament aquell lloc sagrat, que anteriorment havia estat ric i fort. Hi podia haver existit ja una comunitat en època visigòtica.

La comunitat s'hi establí sota la regla de Sant Agustí. El 1124, el papa Calixt II aprovà la fundació i els estatuts de la canònica i en confirmà els béns.

Hom creu que fou en temps del prior Arnau Coll (1136-1196) que es construïren les diverses dependències de, Monestir   de Lladó. El 1186, aquest prior fou acusat a Roma de malversació dels béns de la comunitat, fet que devia tenir com a rerefons les obres esmentades, ja que sembla que a partir d'aquell moment es continuaren amb molt menys luxe (campanars del frontis inacabats, capitells de la nau sense ornamentació).

Entre els anys 1982 i 1994 s'efectuaren diverses campanyes de restauració integral en el recinte i s'adequà l'espai com a sala d'exposicions.

Patrimoni Gencat ens diu que l'església romànica de Lladó es troba al centre del poble. És un temple de planta basilical, orientada a llevant, de tres naus acabades amb absis semicirculars. Interiorment s'adopta el sistema de columnes adossades als pilars per a suport dels quatre arcs torals. La volta de la nau central és de canó apuntat, més alta que les laterals, cobertes amb quart de cercle i els absis són coberts amb volta de quart d'esfera. A l'exterior la nau central és coberta a dues vessants amb teula àrab i les laterals a una vessant de poca inclinació.



La façana de ponent és centrada per la portalada a on s'hi troba representat un dels conjunts escultòrics més notables del segle XII. Aquesta façana segueix la disposició de les naus: la central més alta que les laterals, amb tres cossos en sentit horitzontal. El primer amb la gran portalada, el segon amb una obertura i un tercer, que sembla ser un afegit a l'estructura original. A la nau de la dreta s'ha incorporat un parell de merlets que sostenen el sistema campanari.

Una cornisa horitzontal separa els dos primers cossos d'aquesta façana principal: a sobre, amb tres arquivoltes i un parell de columnes als brancals, hi ha una finestra. A banda i banda de la porta hi ha làpides sepulcrals encastades al mur.


L'absis central té una finestra de doble esqueixada que a l'exterior és ornada amb una columneta a cada banda. Al mur sud hi ha tres finestres, dues refetes en treure la capella de Sant Lambert i la sagristia del segle XVIII en una restauració recent. Al mur nord hi ha tres portes senzilles, ara tapiades, que donaven accés al claustre, ara desaparegut.

L'aparell és a base de pedra, en gran part desbastada.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com ;  fer ‘visibles’ els tresors històrics i/o artístics, que Catalunya conserva – encara – és un deure de TOTS.


http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1027124-el-retaule-fugit-de-llado.html

Que la Marededéu de Lladó , elevi a l’Altíssim la pregària dels aragonesos, aranesos,  bascos, gallecs, catalans, valencians, sahrauís,  palestins, gal·lesos, ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.


dimarts, 8 de novembre del 2016

EL MISTERI DE SANT ERMENGOL D’ABRERA. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

El Santi gavarres publica una fotografia de les runes de l’església de Sant Ermengol al terme d’Abrera a la comarca del Llobregat jussà.


Patrimoni Gencat ens diu que les restes de l’esglesiola són a la part de tramuntana, vora la riera de Masquefa o Magarola, a ponent del pont de Magarola.

Queden dempeus alguns murs d'una alçada considerable i alguns contraforts. Sembla que la seva construcció es va fer en dues etapes constructives perquè la cara nord és de carreus i la sud, i els murs laterals, de tàpia.

De l'origen d'aquesta ermita no s’ha trobat cap document que en parli.

Es va construir al segle XVI, algunes restes però, pertanyen a una ampliació que es portà a terme a mitjans del segle XVIII.

Era custodiada per un ermità que hi vivia permanentment: cap el 1612 Ramon Bayso era l'ermità i el 1670 era un tal Miquel Permànyer.

Sobta trobar aquesta advocació en aquesta comarca atenent a la biografia del Sant; Ermengol era nebot i successor del bisbe Sal•la pertanyent a la família comtal del Conflent, fou bisbe d'Urgell entre el 1010-1035, vint-i-cinc anys d'activitat extraordinària, espiritual i social. El seu pontificat s'inicià amb la reforma de la canònica catedralícia. Així, Ermengol la dotà amb els béns propis situats al Vallespir, la Cerdanya i l'Alt Urgell.

Durant el seu pontificat va afavorir grans obres públiques com la construcció de ponts i camins per a la millora de la comunicació de l'Urgellet, exemples en son els ponts al Congost dels Tresponts, o el pont a l'antic municipi de Bar on va morir en caure de les bastides del nou pont, i on més tard va créixer una nova població anomenada el Pont de Bar.
Es troba enterrat a la cripta de la Catedral d'Urgell, juntament amb la resta de bisbes urgellencs.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

dilluns, 7 de novembre del 2016

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE NAVATA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Fèiem amb el Josep Olivé Escarré la sortida número 200; al llarg de més de 3 anys, hem recorregut més 40.000 quilometres per Catalunya, el resultat en termes de despesa volta els 6.000€, i quan a resultats amb l’escola de Navata anterior a la dictadura franquista, haurem recuperat la memòria de 1052 edificis. Pensem que son menys d’un terç de les escoles que hi havia a Catalunya, i seguim esperant la col•laboració de la ciutadania en la nostra recerca.

De la que ens podrien donar els politics – que viuen sota la presumpció ‘ iuris tantum’ de corrupció- n’hem perdut TOTA ESPERANÇA.

Trobava al Fons fotogràfic Salvany , a Memòria Digital de Catalunya, de la Biblioteca de Catalunya, que Josep Salvany Blanch, visitava Navata a la comarca de l’Empordà sobirà l’any 1919, i retratava l’església ‘nova’ de Sant Pere, i l’edifici annex que acollia aleshores les escoles públiques, segons m’explicaven un grup de persones d’edat que com nosaltres tenien el vehicle aparcat just al indret on hi havia les escoles.



Quan al topònim Navata, atenen al fet que el municipi està situat al centre de la depressió de l’Empordà, entre els rius Manol i Fluvià, i que la riera d’Àlguema el travessa de ponent a llevant, ens decantem per la tesis de MOREU, que en defensa una evolució del terme NABA ‘ conca’.

http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/92897/164605

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho. I la formació d’un ‘NOU’ GOBIERNO del PP, és quan a la recuperació de la memòria històrica, una pèssima noticia.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.