dimecres, 9 de novembre del 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLADÓ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU MAL DITA SANTA MARIA, . L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

L'església de Lladó, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria - el Concili d'Efeso l'any 431,  estableix   el dogma que  Maria ha de ser  considerada com a «mare de Déu» ,  és documentada des del 1089 (el lloc de Lladó ho és des del 977), data de l'acta de restauració del culte i de la vida monàstica per part dels esposos Adalbert i Alamberga, senyors de Navata, i de llurs fills que retenien injustament aquell lloc sagrat, que anteriorment havia estat ric i fort. Hi podia haver existit ja una comunitat en època visigòtica.

La comunitat s'hi establí sota la regla de Sant Agustí. El 1124, el papa Calixt II aprovà la fundació i els estatuts de la canònica i en confirmà els béns.

Hom creu que fou en temps del prior Arnau Coll (1136-1196) que es construïren les diverses dependències de, Monestir   de Lladó. El 1186, aquest prior fou acusat a Roma de malversació dels béns de la comunitat, fet que devia tenir com a rerefons les obres esmentades, ja que sembla que a partir d'aquell moment es continuaren amb molt menys luxe (campanars del frontis inacabats, capitells de la nau sense ornamentació).

Entre els anys 1982 i 1994 s'efectuaren diverses campanyes de restauració integral en el recinte i s'adequà l'espai com a sala d'exposicions.

Patrimoni Gencat ens diu que l'església romànica de Lladó es troba al centre del poble. És un temple de planta basilical, orientada a llevant, de tres naus acabades amb absis semicirculars. Interiorment s'adopta el sistema de columnes adossades als pilars per a suport dels quatre arcs torals. La volta de la nau central és de canó apuntat, més alta que les laterals, cobertes amb quart de cercle i els absis són coberts amb volta de quart d'esfera. A l'exterior la nau central és coberta a dues vessants amb teula àrab i les laterals a una vessant de poca inclinació.



La façana de ponent és centrada per la portalada a on s'hi troba representat un dels conjunts escultòrics més notables del segle XII. Aquesta façana segueix la disposició de les naus: la central més alta que les laterals, amb tres cossos en sentit horitzontal. El primer amb la gran portalada, el segon amb una obertura i un tercer, que sembla ser un afegit a l'estructura original. A la nau de la dreta s'ha incorporat un parell de merlets que sostenen el sistema campanari.

Una cornisa horitzontal separa els dos primers cossos d'aquesta façana principal: a sobre, amb tres arquivoltes i un parell de columnes als brancals, hi ha una finestra. A banda i banda de la porta hi ha làpides sepulcrals encastades al mur.


L'absis central té una finestra de doble esqueixada que a l'exterior és ornada amb una columneta a cada banda. Al mur sud hi ha tres finestres, dues refetes en treure la capella de Sant Lambert i la sagristia del segle XVIII en una restauració recent. Al mur nord hi ha tres portes senzilles, ara tapiades, que donaven accés al claustre, ara desaparegut.

L'aparell és a base de pedra, en gran part desbastada.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com ;  fer ‘visibles’ els tresors històrics i/o artístics, que Catalunya conserva – encara – és un deure de TOTS.


http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1027124-el-retaule-fugit-de-llado.html

Que la Marededéu de Lladó , elevi a l’Altíssim la pregària dels aragonesos, aranesos,  bascos, gallecs, catalans, valencians, sahrauís,  palestins, gal·lesos, ..,  i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.