dimecres, 9 de novembre de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA, LLADÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Santa Maria de Lladó és documentada des del 1089 (el lloc de Lladó ho és des del 977), data de l'acta de restauració del culte i de la vida monàstica per part dels esposos Adalbert i Alamberga, senyors de Navata, i de llurs fills que retenien injustament aquell lloc sagrat, que anteriorment havia estat ric i fort. Hi podia haver existit ja una comunitat en època visigòtica.

La comunitat s'hi establí sota la regla de Sant Agustí. El 1124, el papa Calixt II aprovà la fundació i els estatuts de la canònica i en confirmà els béns.

Hom creu que fou en temps del prior Arnau Coll (1136-1196) que es construïren les diverses dependències de Santa Maria de Lladó. El 1186, aquest prior fou acusat a Roma de malversació dels béns de la comunitat, fet que devia tenir com a rerefons les obres esmentades, ja que sembla que a partir d'aquell moment es continuaren amb molt menys luxe (campanars del frontis inacabats, capitells de la nau sense ornamentació).

Entre els anys 1982 i 1994 s'efectuaren diverses campanyes de restauració integral en el recinte i s'adequà l'espai com a sala d'exposicions.

Patrimoni Gencat ens diu que l'església romànica de Santa Maria de Lladó es troba al centre del poble. És un temple de planta basilical, orientada a llevant, de tres naus acabades amb absis semicirculars. Interiorment s'adopta el sistema de columnes adossades als pilars per a suport dels quatre arcs torals. La volta de la nau central és de canó apuntat, més alta que les laterals, cobertes amb quart de cercle i els absis són coberts amb volta de quart d'esfera. A l'exterior la nau central és coberta a dues vessants amb teula àrab i les laterals a una vessant de poca inclinació.



La façana de ponent és centrada per la portalada a on s'hi troba representat un dels conjunts escultòrics més notables del segle XII. Aquesta façana segueix la disposició de les naus: la central més alta que les laterals, amb tres cossos en sentit horitzontal. El primer amb la gran portalada, el segon amb una obertura i un tercer, que sembla ser un afegit a l'estructura original. A la nau de la dreta s'ha incorporat un parell de merlets que sostenen el sistema campanari.

Una cornisa horitzontal separa els dos primers cossos d'aquesta façana principal: a sobre, amb tres arquivoltes i un parell de columnes als brancals, hi ha una finestra. A banda i banda de la porta hi ha làpides sepulcrals encastades al mur.


L'absis central té una finestra de doble esqueixada que a l'exterior és ornada amb una columneta a cada banda. Al mur sud hi ha tres finestres, dues refetes en treure la capella de Sant Lambert i la sagristia del segle XVIII en una restauració recent. Al mur nord hi ha tres portes senzilles, ara tapiades, que donaven accés al claustre, ara desaparegut.

L'aparell és a base de pedra, en gran part desbastada.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , fer ‘visibles’ els tresors històrics i/o artístics, que Catalunya conserva – encara – és un deure de TOTS.


http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1027124-el-retaule-fugit-de-llado.html