Fèiem la primera sortida desprès d’un ensurt de salut, el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, i quin millor lloc per tornar a començar, que l’església catedral del Sant Esperit del bisbat de Terrassa,oi?.
No disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia la co-capital del Vallès Occidental.
Patrimoni Gencat ens diu, edifici d'una sola nau amb absis poligonal a llevant, capelles laterals i creuer a mitja nau; capella del Santíssim a la banda de migjorn; campanar i sagristia a l'angle migjorn-llevant. Capella del Sant Crist al creuer nord.
Murs laterals aguantats sobre pilastres de pedra dividides per mitja columna cilíndrica adossada, amb basament; arcades apuntades de pedra, sobre mènsules obren les capelles laterals. Finestrals amb vitralls policroms, apuntats i dividits per doble columneta de pedra rematada amb motius florals. Els murs acaben emplenant l'apuntat que formen les arcuacions, creuades i amb clau al centre de la volta; les mitges columnes es prolonguen en capitells i escultures de sants,
En el presbiteri actual, destaca l’altar, situat al centre sota un baldaquí de tres corones. El retaule, responent a l’anomenat “Projecte Isaïes” que va guanyar el concurs de projectes, és obra de l’arquitecte Lluís Bonet Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993), juntament amb Enric Monjo Garriga (Vilassar de Mar, 12 de febrer de 1895 – Barcelona, 2 d'octubre de 1976, autor de totes les escultures i relleus, i Antoni Vila Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989), al qual es deuen les pintures. El retaule és una contemplació de la Trinitat i de l’Església.
El Pare etern i els grups d’àngels són pintats perquè són éssers espirituals. En canvi, les imatges del Santcrist de l’altar, de la Mare de Déu Assumpta, dels grups de sants i dels apòstols, són esculpides amb policromia per tractar-se d’éssers humans. La única excepció d’aquesta norma és la figura de l’Esperit Sant, titular de l’església, de la parròquia i de la catedral. Representat sota el símbol del colom, les seves ales disten dos metres d’un extrem a l’altre. La imatge, envoltada d’una aureola amb flames, està situada als peus de la figura de Déu Pare. Més avall, la figura delicada de la Mare de Déu Assumpta al cel, dintre d’un medalló d’àngels de 4,5 metres de diàmetre.
Al fons de l’absis, al centre dels apòstols, destaca sant Pere assegut a la càtedra amb tiara. Sant Pere, amb sant Cristòfol i Sant Valentí (representats als extrems) són els patrons de la ciutat de Terrassa. Entre sant Pere i els apòstols evangelistes (sant Joan i sant Mateu) hi ha representats sant Lluc i sant Marc, asseguts. Sobre les quatre columnes del baldaquí s’alcen les figures dels profetes Isaïes, Joel i Ezequiel i de l’arcàngel Gabriel, tots ells amb una frase al•lusiva a l’esperit de Déu, l’Esperit Sant .
Sota de sant Pere, en relleu sobre fusta, la seva crucifixió, ha esdevingut el marc de fons de la càtedra episcopal. Aquesta escena així com els passatges del Llibre dels Fets intercal•lats entre els apòstols, i les figures del cadirat són relleus sobre fusta. Completen el retaule dos relleus d’escultura policromada –al damunt de les portes laterals- que representen l’Anunciació i el Baptisme de Jesús: dos moments del Nou Testament en que actua l’Esperit Sant.
La capella del Santíssim, obra de Lluis Moncunill Lluis Moncunill, de l’any 1907, deixeble de Gaudí, amb els arcs en forma d’el•lipsis té com a retaule un Sant Sopar en relleu policromat de Rafael Solanich Bàlius (Barcelona, 1895 - ibídem, 9 de novembre de 1990).
El Sant Enterrament, obra de Martí Diez de Liatzasolo (Alkiza, Guipúscoa, c.1500 - Barcelona, 1583) provinent de la capella de l’Hospital del Sant Esperit (encarregat l’any 1539); trossejat l’any 1936, es va poder recomposar i es troba a l’ala dreta del creuer. Grup escultòric situat a la tercera capella lateral dreta de l'església del sant Esperit. Està cisellat en alabastre, representa el tema del "plany sobre Crist mort", i l'integren set figures; la Mare de Déu confortada per Sant Joan, les tres Maries, Nicodem i Josep d'Arimatea. Les figures es troben disposades al costat del Crist jacent, representat al damunt d'un sepulcre o llit. La composició del grup és bàsicament frontal, amb les imatges situades al fons i als costats. Les escultures estan aïllades entre elles, llevat del grup format per la Mare de Déu i Sant Joan que estan esculpits en el mateix bloc i expressen un dolor contingut.
Fotografia de l'Enric, Enfo
Són elements dignes de ser mencionats el Cambril de la Mare de Déu de Montserrat (1947) sota de la qual hi ha l’escultura de sant Ignasi jacent en rapte, obra de Josep M. Camps i Arnau(Sarrià, 29 de octubre de 1879 - Barcelona, 6 de febrer de 1968)
Les capelles laterals tenen els seu retaules. Algunes imatges són de
Francesc Juventeny Boix (1906-1990) (la Immaculada, la Mare de Déu dels Dolors- Soledat). D’altres són obra dels tallers salesians. Els més moderns són els més propers al presbiteri: la capella del Roser, amb un retaule del pintor
Josep Camí Aliart ( 1928 + 21.02.2005) , que representa els misteris del Rosari al voltant de la imatge barroca (segle XVIII). I la capella de sant Josep, amb la imatge feta l’any 1993 per
Gabriel Alabert Bosque ( 1916+ 2003 )
El campanar: edifici en forma de torre rectangular amb quatre grans xamfrans, construït a l'angle sud-oriental de la nau del temple, amb l'eix més llarg paral•lel a aquesta. El cos de fusta que aguantava les campanes fou substituït el 1893 per un cos d'obra de perímetre igual amb quatre finestrals d'arc apuntat i voluminoses cornises a la part inferior i superior, coronat de gran balustrada de pedra i, per sobre, cos de ferro forjat en doble nivell d'arcuació que sosté campanes horàries, el parallamps i penell. Obra de filades horitzontals de totxo molt sòlida, amb carreus de pedra de Castellar del Vallès als finestrals que aguanten les campanes.
Darrerament l’any 2005 van ser col•locades les quatre escultures de bronzo que ornamenten l’actual façana del temple, que representen Sant Benet, l’arcàngel Sant Miquel, Santa Elena i Sant Antoni Maria Claret. Són obra de l’escultor Luis Beitia de Azkoitia (Guipúzcoa).
El temple ha estat inclòs en el Patrimoni Cultural Català el 23 de maig de 2002 i forma part de l’Inventari General de Béns Mobles de l’Administració de l’Estat.
