La baronia d’Oliola, va ser una jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Oliola (Noguera) que, al segle XII, pertanyia als Puigverd i al segle XV, als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig. L’any 1496 fou venuda al primer duc de Cardona, Joan Ramon Folc IV de Cardona, I duc de Cardona (1446 - Arbeca 1513). Comte de Cardona (1486-1491), després I duc de Cardona (1491-1513), I marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513), i baró d'Entença (1486-1513), que la incorporà al seu patrimoni.
Avui, Oliola amb els seus 86 km2, és un quasi despoblat, tenia 220 habitants a darreries de l’any 2016.
Patrimonialment però, és un tresor del tot descurat, reprodueixo de l’Enciclopèdia Catalana :
Masdentorres ; Quadra del municipi d’Oliola (Noguera), al sector nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregós. La seva església de Sant Jordi era sufragània de la del mas de Monistrol ( de la que no se’n fa esment a l’advocació ).
A la partida de Serralta, al N de l’antiga demarcació del Terme de Ponts, hi ha la capella de Sant Silvestre de Serralta, romànica, d’una nau i absis llis i els masos dels Trulls i del Tauler. A Mas Cendrós hi ha una capella dedicada també a sant Silvestre. No gaire lluny, més al S, a uns 4 km de Ponts, a la serra del Castellar, hi ha la capella romànica de Santa Maria (dita també de la Mare de Déu del Roser), d’una nau sobrealçada, absis llis i campanaret sobre la nau amb finestres biforades a cada cara, i els masos del Castellar, que té a prop els vestigis d’una casa forta medieval, i de l’Albardaner.
Antic poble i actual masia de Castellblanc, amb la capella de la Mare de Déu del Roser.
antic poble dels Arquells. Conserva l’església romànica de Santa Magdalena dels Arquells, d’una nau amb absis de planta semicircular, al centre del qual té una petita absidiola, acusada a l’exterior.
http://www.masiaarquells.com/entorno/?_gallery=gg-3-15
llogaret de Renant .L’església de Sant Antoni de Renant fou agregada a la parròquia de Cabanabona.
Patrimoni Gencat ens diu ; Notícies històriques
L'església de Sant Antoni Abat és el temple parroquial de Renan, donada al poca gent que viu actualment a Renan tan sols es diu missa un vegada a l'any, pel primer diumenge d'octubre.
Aquesta església fou construïda pel senyor Llogaret – crec que és una errada, i vol referència al ‘senyor del llogaret’ - per poder ésser el centre religiós. En qualsevol cas, agrairem l’aclariment a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El Jordi Esteve, del CEO Piglets, em feia arriar un email en el que ens diu que el llogaret de Renant esta hàbitat des de l’Octubre del 2000 sols per la família Esteve-Saiz (7 persones) ja que va estar deshabitat durant aproximadament 10 anys després de marxar l’ultima família Castella-Riba sobre l’any 1990
L’Església segons consta en escripturés, la van construir tres cases de Renant, avui, Ribo, Sala i Esteve i es celebra missa l’1 de Maig de cada any i un dinar de germanor entre els 5 propietaris de cases, tals com Ribo,Sala,Esteve,Castella i Cal Sera, i 6 masies, Mas Roget, Mas Trilla, Castellblanc i Marco, Vicent Mas, Arquells i els terratinents sense casa ni Masia.
Actualment a Renant tan sols hi viu una família i es aquesta la que es troba al càrrec de l'església.
Quan a la descripció; edifici d'una nau de construcció molt senzilla i de planta rectangular. Està feta amb carreus de pedra. A la façana hi ha la porta d'accés amb arc rebaixat i al damunt hi ha un ull de bou i a la part superior una espadanya, que trenca una mica amb la senzilla construcció de l'església, amb una petita campana. A la part exterior hi ha contraforts. La teulada és a doble vessant.
Llogaret de Claret . Dins el seu antic terme hi ha les capelles del Carme, Sant Ramon Nonat del Mas Vell i Sant Amanç, en ruïnes.
No trobava cap dada d’aquest Mas Vell – prop hi ha un Mas Nou – a la façana de la capella de Sant Ramon Nonat, consta la data 1780. Ens agradarà tenir noticia d’aquesta mas, magnífic fins en el seu lamentable estat actual a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Despoblat de Maravella o Malavella (pronunciat també Mavella; té l’església quasi en runes de Santa Magdalena.
Al despoblat de Canosa , situat entre Claret i Coscó, hi ha la capella del Pilar.
A Oliola hi havia encara, la capella romànica (que s’ha utilitzat com a magatzem agrícola) de Santa Magdalena del Corral de Siles, la de Sant Martí del Mas Belasc i la del Corpus Christi del Mas Boera, sense culte.
Claret, Coscó, el Gos, Oliola, Plandogau , Maravella, Renant, la Serra de Dalt
No disposa Oliola d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ni tampoc d’un Catàleg de masies.
Els Oliolencs i/o les persones i/o entitats que tinguin imatges i/o dades d’aquest patrimoni fou pregats de fer-nos-ho arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No en trobava dades al Fons Salvany
A l’Estudi de la Masia Catalana, únicament hi ha un parell d’imatges del poble de Gos, situat al costat de la carretera C-14
diumenge, 21 de maig del 2017
dissabte, 20 de maig del 2017
GIRONA, ‘COLORS I FLORS’. ELS CONTES DE L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ
L’església de Sant Martí quina façana havíem retratat en la visita que fèiem l’any 2016 el Tomàs Irigaray López i l’Antonio mora Vergés, en la que sojornàvem al Monestir de Sant Daniel, en aquella ocasió no podíem accedir – ni pagant - al interior del temple, obert en aquesta ocasió en que en ewl marc del GIRONA, COLORS i FLORS, acull un excel•lent treball que combina material, colors i flors, evocant els contes que ens explicaven quan érem infants.
Imagino que els heu encertat tots, oi?
Em va semblar que Sant Martí somreia, a ell li agradava la gent, fins al punt de partir-se la capa amb algú que passes fred.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Imagino que els heu encertat tots, oi?
Em va semblar que Sant Martí somreia, a ell li agradava la gent, fins al punt de partir-se la capa amb algú que passes fred.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
GIRONA ‘COLORS I FLORS’. DE L’ESCALINATA FLORIDA DE SANT MARTÍ A L’ESCALINATA DE LA BASÍLICA CATEDRAL.
Retratava a la Maria Jesús Lorente Ruiz, a l’escalinata de pedra que uneix la Plaça de l'Oli amb l'església de Sant Martí, es manté aquí la tradició floral.
Patrimoni Gencat ens explica que passa ran del Palau dels Agullana a l’esquerra i d'edificis del segle XIX i l'Odeó a la dreta. En els seus inicis es bifurcava vers la Pda. de Sant Domènec, passat pel pati-placeta del palau. La part més baixa i la més antiga està refermada amb unes baranes de pedra i amb motius de boles a banda i banda de la barana. La de la dreta originària i la de l'esquerra del segle XX. Al segle XX també es feu la reforma de la primera part del carrer (esglaons) i que trencaren la visió i la idea originària.
Per les referències als aiguats, podria ser que l’any 1533 ja estigués feta, i que posteriorment es modifiqués, a finals el segle XVI.
Havia retratat també l’escalinata de la Catedral, on no llueixen flors en aquesta ocasió, llegia que consta de 90 esglaons de pedra nummulítica, dividits elegantment en tres trams gràcies a amples replans. En el perfil del monument es construí una barana de balustres puntuada amb diversos pilars rematats per boles. Els graons dels dos darrers trams, els de major longitud, fan 23,30 m. La construcció s'adiu perfectament amb l'extremisme espacial i la teatralitat pròpies del barroc. L'escalinata, junt amb la façana i el campanar de la Catedral i els edificis envoltants, conforma un singular espai urbà.
En uns documents de 1035 i 1043 ja s'esmenta l'existència d'unes escales per accedir a la Seu. Tot i així durant els períodes romànic i gòtic, el capítol massa ocupat en les obres de la Catedral, no hi endegà intervencions ressenyables.
El primer projecte important s'inicià l'any 1607, amb la construcció d'una nova escalinata seguint un plànol semblant a l'actual. Sota impuls del bisbe Francesc D'Arevalo de Zuazo (1598-1611), les obres adquiriren un ritme constant i l'any 1610 s'acabava el primer replà. Malgrat aquest fet ben aviat s'alentiren els treballs, restant en un estat llastimós tot el projecte fins el 1690.
El gener de 1691 el bisbe Miquel Pontich i Izern (Bulaternera, 20 de novembre del 1632 - Girona, 26 de gener del 1699) col•locava la primera pedra, i el mes de juliol de 1694 es donaven per acabades les obres que encara avui podem contemplar, llevat dels esglaons afegits al capdavall entre els anys 1904-1907.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Patrimoni Gencat ens explica que passa ran del Palau dels Agullana a l’esquerra i d'edificis del segle XIX i l'Odeó a la dreta. En els seus inicis es bifurcava vers la Pda. de Sant Domènec, passat pel pati-placeta del palau. La part més baixa i la més antiga està refermada amb unes baranes de pedra i amb motius de boles a banda i banda de la barana. La de la dreta originària i la de l'esquerra del segle XX. Al segle XX també es feu la reforma de la primera part del carrer (esglaons) i que trencaren la visió i la idea originària.
Per les referències als aiguats, podria ser que l’any 1533 ja estigués feta, i que posteriorment es modifiqués, a finals el segle XVI.
Havia retratat també l’escalinata de la Catedral, on no llueixen flors en aquesta ocasió, llegia que consta de 90 esglaons de pedra nummulítica, dividits elegantment en tres trams gràcies a amples replans. En el perfil del monument es construí una barana de balustres puntuada amb diversos pilars rematats per boles. Els graons dels dos darrers trams, els de major longitud, fan 23,30 m. La construcció s'adiu perfectament amb l'extremisme espacial i la teatralitat pròpies del barroc. L'escalinata, junt amb la façana i el campanar de la Catedral i els edificis envoltants, conforma un singular espai urbà.
En uns documents de 1035 i 1043 ja s'esmenta l'existència d'unes escales per accedir a la Seu. Tot i així durant els períodes romànic i gòtic, el capítol massa ocupat en les obres de la Catedral, no hi endegà intervencions ressenyables.
El primer projecte important s'inicià l'any 1607, amb la construcció d'una nova escalinata seguint un plànol semblant a l'actual. Sota impuls del bisbe Francesc D'Arevalo de Zuazo (1598-1611), les obres adquiriren un ritme constant i l'any 1610 s'acabava el primer replà. Malgrat aquest fet ben aviat s'alentiren els treballs, restant en un estat llastimós tot el projecte fins el 1690.
El gener de 1691 el bisbe Miquel Pontich i Izern (Bulaternera, 20 de novembre del 1632 - Girona, 26 de gener del 1699) col•locava la primera pedra, i el mes de juliol de 1694 es donaven per acabades les obres que encara avui podem contemplar, llevat dels esglaons afegits al capdavall entre els anys 1904-1907.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
IN MEMORIAN DE L’ESCOLA DE LES MISIONERES DEL COR DE MARIA DE GIRONA. GIRONA, COLORS I FLORS.
La visita que fèiem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés a Girona el dilluns 15 de maig de 2017, ver ‘viure’ GIRONA, COLORS i FLORS, que ha substituït en la pràctica al GIRONA , TEMPS DE FLORS, em permetia ‘descobrir’ un altre edifici que havia estat Escola abans de la dictadura franquista, el de les Misioneres del Cor de Maria, Concregació que fundava al juliol de 1848, el Servent de Déu, Joaquim Masmitjà i de Puig (Olot, 29 de desembre de 1808 - Girona, 26 d'agost de 1886)
En altres visites havia anat documentant alguns edificis :
GRUP ESCOLAR O ESCOLA GRADUADA JOAN BRUGUERA / CEIP JOAN BRUGUERA. GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/07/grup-escolar-o-escola-graduada-joan.html
IN MEMORIAM. ANTIGA ESCOLA DE LA FÀBRICA GROBER. GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-antiga-escola-de-la-fabrica.html
IN MEMORIAM. ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT DANIEL [ TERME AGREGAT A LA ‘GRAN’ GIRONA ].
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-escoles-publiques-de-sant.html
ESCOLA VEDRUNA DE GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/escola-vedruna-de-girona.html
ESGLÉSIA DE LA SAGRADA FAMILIA DEL CONVENT DE LES FILLES DE SANT JOSEP. GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/06/esglesia-de-la-sagrada-familia-del.html
EDIFICI DE LA PIA ALMOINA. DE LA CARITAT A L’EDUCACIÓ. GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/06/edifici-de-la-pia-almoina-de-la-caritat.html
IN MEMORIAM DE L’INSTITUT VELL DE GIRONA.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/06/in-memoriam-de-linstitut-vell-de-girona.html
IN MEMORIAM DE L’ESCOLA FEMENINA D’ATS DE GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-de-lescola-femenina-dats-de.html
COL•LEGI JOAN BRUGUERA. GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/collegi-joan-bruguera-girona.html
CEIP MONTJUICH. GIRONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/ceip-montjuich-girona-catalunya.html
MARISTES GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/maristes-girona.html
IN MEMORIAM ANTIGUES ESCOLES DELS MARISTES A GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-antigues-escoles-dels.html
EL SOMNI DE LA CIUTAT ESCOLAR PRAT DE LA RIBA. GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/el-somni-de-la-ciutat-escolar-prat-de.html
ESCOLA EIXIMENIS. EDIFICIS ESCOLARS DE GIRONA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/escola-eiximenis-edificis-escolars-de.html
EDIFICI DE L’ANTIC AJUNTAMENT DE SANTA EUGÈNIA DE TER I ESCOLA. GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/edifici-de-lantic-ajuntament-de-santa.html
http://www.escolaverd.cat/lescola/historia/
http://www.fapac.cat/wiki/CEIP_Montjuic_Girona
http://www.girona.cat/web/roger/nouweb/index2.php?id=1947&NOTICIA=107571
GIRONA. DEL COL•LEGI PUBLIC JOAN BRUGUERA, I L’ESCOLA DE NENES DEL CARRER DE L’ESCOLA PIA, 6.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/06/girona-del-collegi-public-joan-bruguera.html
Girona, veritable capital de la Catalunya – catalana -, enfront de la Barcelona capital de la Catalunya – espanyola – , era ja una ciutat culta abans de la victòria dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en trobava esmentades algunes més a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Girona&page=1&pos=4
ESTUDI GENERAL / LES ÀLIGUES
CONVENT DE LES FILLES DE SANT JOSEP (BUTINYANES O JOSEFINES)
CONVENT DE SANT JOSEP / EDIFICI D'HISENDA / ARXIU HISTÒRIC PROVINCIAL
CONVENT DEL COR DE MARIA (CASA DE L'ABADIA DE SANT FELIU)
ESGLÉSIA I CONVENT DE SANT DOMÈNEC / FACULTAT DE LLETRES
EDIFICI DE LA GUARDERIA INFANTIL DE LA FÀBRICA GROBER.
CONVENT DE SANTA CLARA
ATHENEA / ESCOLA DE MESTRES
COL.LEGI LA CARITAT / CASA D'ASSISTÈNCIA LA SOPA
ESCOLES DE LA MERCÈ / GRUP ESCOLAR RAMON TURRÓ / COL.LEGI BISBE LORENZANA / CEIP VERD
COL.LEGI DELS MARISTES DE GIRONA
RESIDÈNCIA DE LES ADORATRIUS
ESCOLA DE BELLES ARTS / CASA CRISTALERIAS SAGARRA
ESCOLA DE BELLES ARTS / BOTIGA CODINA
ESCOLES VELLES DE GERMANS SÀBAT
PARVULARI
ESCOLA MATERDEI
EDIFICI DELS SALESIANS / IES NARCÍS XIFRA MASMITJÀ
COL.LEGI BELL-LLOC DEL PLA. CAN PAU BIROL
ESCOLES, CASA DEL MESTRE I AJUNTAMENT DE SANT DANIEL
SEMINARI MENOR / ESCOLA UNIVERSITÀRIA
SEMINARI MAJOR
COL.LEGI CARMELITES DE LA CARITAT VEDRUNA
PROJECTE NR CIUTAT ESCOLAR PRAT DE LA RIBA / ESCOLA ANNEXA / CEIP ANNEXA JOAN PUIGBERT
ESCOLA PALAU-SACOSTA / CEE PALAU
ESCOLES I AJUNTAMENT DE SANTA EUGÈNIA / CEIP STA. EUGÈNIA
DOMINIQUES C. NORD / ADAPTACIÓ PER ESCOLA GRADUADA JOAQUIN MAURIN
MARISTES DEL CARRER BEATES / ADAPTACIÓ PER ESCOLA B. DURRUTI
ESCOLES CRISTIANES DE LA SALLE / GRUP ESCOLA KARL MARX / COL•LEGI LA SALLE
ESCOLA BAKUNIN
CONVENT DEL CARME DESCALÇ
ESCOLA D'ARTS I OFICIS / ESCOLA NORMAL DE MESTRES
De ben segur que n’hi havia més, podreu comprovar que no de totes se’n tenen imatges i/o dades, esperem trobar la col•laboració de la ciutadania en aquesta tasca de documentar la ‘memòria històrica’.
Oferim TOTA AQUESTA INFORMACIÓ a qui vulgui fer un treball d’àmbit local; alhora us convidem a fer-nos arribar imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura de la ciutat de Girona, i de qualsevol indret de Catalunya
Els catalans tenim un especial compromís ètic amb la recuperació de la memòria històrica, literalment ens hi va la vida.
La imatge de l’escalinata d’accés a la Catedral il•lustra perfectament allò de GIRONA, COLORS i FLORS,oi?.
En altres visites havia anat documentant alguns edificis :
GRUP ESCOLAR O ESCOLA GRADUADA JOAN BRUGUERA / CEIP JOAN BRUGUERA. GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/07/grup-escolar-o-escola-graduada-joan.html
IN MEMORIAM. ANTIGA ESCOLA DE LA FÀBRICA GROBER. GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-antiga-escola-de-la-fabrica.html
IN MEMORIAM. ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT DANIEL [ TERME AGREGAT A LA ‘GRAN’ GIRONA ].
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-escoles-publiques-de-sant.html
ESCOLA VEDRUNA DE GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/escola-vedruna-de-girona.html
ESGLÉSIA DE LA SAGRADA FAMILIA DEL CONVENT DE LES FILLES DE SANT JOSEP. GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/06/esglesia-de-la-sagrada-familia-del.html
EDIFICI DE LA PIA ALMOINA. DE LA CARITAT A L’EDUCACIÓ. GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/06/edifici-de-la-pia-almoina-de-la-caritat.html
IN MEMORIAM DE L’INSTITUT VELL DE GIRONA.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/06/in-memoriam-de-linstitut-vell-de-girona.html
IN MEMORIAM DE L’ESCOLA FEMENINA D’ATS DE GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-de-lescola-femenina-dats-de.html
COL•LEGI JOAN BRUGUERA. GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/collegi-joan-bruguera-girona.html
CEIP MONTJUICH. GIRONA. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/ceip-montjuich-girona-catalunya.html
MARISTES GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/maristes-girona.html
IN MEMORIAM ANTIGUES ESCOLES DELS MARISTES A GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-antigues-escoles-dels.html
EL SOMNI DE LA CIUTAT ESCOLAR PRAT DE LA RIBA. GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/el-somni-de-la-ciutat-escolar-prat-de.html
ESCOLA EIXIMENIS. EDIFICIS ESCOLARS DE GIRONA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/escola-eiximenis-edificis-escolars-de.html
EDIFICI DE L’ANTIC AJUNTAMENT DE SANTA EUGÈNIA DE TER I ESCOLA. GIRONA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/edifici-de-lantic-ajuntament-de-santa.html
http://www.escolaverd.cat/lescola/historia/
http://www.fapac.cat/wiki/CEIP_Montjuic_Girona
http://www.girona.cat/web/roger/nouweb/index2.php?id=1947&NOTICIA=107571
GIRONA. DEL COL•LEGI PUBLIC JOAN BRUGUERA, I L’ESCOLA DE NENES DEL CARRER DE L’ESCOLA PIA, 6.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/06/girona-del-collegi-public-joan-bruguera.html
Girona, veritable capital de la Catalunya – catalana -, enfront de la Barcelona capital de la Catalunya – espanyola – , era ja una ciutat culta abans de la victòria dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en trobava esmentades algunes més a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Girona&page=1&pos=4
ESTUDI GENERAL / LES ÀLIGUES
CONVENT DE LES FILLES DE SANT JOSEP (BUTINYANES O JOSEFINES)
CONVENT DE SANT JOSEP / EDIFICI D'HISENDA / ARXIU HISTÒRIC PROVINCIAL
CONVENT DEL COR DE MARIA (CASA DE L'ABADIA DE SANT FELIU)
ESGLÉSIA I CONVENT DE SANT DOMÈNEC / FACULTAT DE LLETRES
EDIFICI DE LA GUARDERIA INFANTIL DE LA FÀBRICA GROBER.
CONVENT DE SANTA CLARA
ATHENEA / ESCOLA DE MESTRES
COL.LEGI LA CARITAT / CASA D'ASSISTÈNCIA LA SOPA
ESCOLES DE LA MERCÈ / GRUP ESCOLAR RAMON TURRÓ / COL.LEGI BISBE LORENZANA / CEIP VERD
COL.LEGI DELS MARISTES DE GIRONA
RESIDÈNCIA DE LES ADORATRIUS
ESCOLA DE BELLES ARTS / CASA CRISTALERIAS SAGARRA
ESCOLA DE BELLES ARTS / BOTIGA CODINA
ESCOLES VELLES DE GERMANS SÀBAT
PARVULARI
ESCOLA MATERDEI
EDIFICI DELS SALESIANS / IES NARCÍS XIFRA MASMITJÀ
COL.LEGI BELL-LLOC DEL PLA. CAN PAU BIROL
ESCOLES, CASA DEL MESTRE I AJUNTAMENT DE SANT DANIEL
SEMINARI MENOR / ESCOLA UNIVERSITÀRIA
SEMINARI MAJOR
COL.LEGI CARMELITES DE LA CARITAT VEDRUNA
PROJECTE NR CIUTAT ESCOLAR PRAT DE LA RIBA / ESCOLA ANNEXA / CEIP ANNEXA JOAN PUIGBERT
ESCOLA PALAU-SACOSTA / CEE PALAU
ESCOLES I AJUNTAMENT DE SANTA EUGÈNIA / CEIP STA. EUGÈNIA
DOMINIQUES C. NORD / ADAPTACIÓ PER ESCOLA GRADUADA JOAQUIN MAURIN
MARISTES DEL CARRER BEATES / ADAPTACIÓ PER ESCOLA B. DURRUTI
ESCOLES CRISTIANES DE LA SALLE / GRUP ESCOLA KARL MARX / COL•LEGI LA SALLE
ESCOLA BAKUNIN
CONVENT DEL CARME DESCALÇ
ESCOLA D'ARTS I OFICIS / ESCOLA NORMAL DE MESTRES
De ben segur que n’hi havia més, podreu comprovar que no de totes se’n tenen imatges i/o dades, esperem trobar la col•laboració de la ciutadania en aquesta tasca de documentar la ‘memòria històrica’.
Oferim TOTA AQUESTA INFORMACIÓ a qui vulgui fer un treball d’àmbit local; alhora us convidem a fer-nos arribar imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura de la ciutat de Girona, i de qualsevol indret de Catalunya
Els catalans tenim un especial compromís ètic amb la recuperació de la memòria històrica, literalment ens hi va la vida.
La imatge de l’escalinata d’accés a la Catedral il•lustra perfectament allò de GIRONA, COLORS i FLORS,oi?.
divendres, 19 de maig del 2017
OLIOLA UN MÓN PER DESCOBRIR. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA. EL MAS VELL I LA CAPELLA DE SANT RAMON NONAT. CLARET.
La baronia d’Oliola, va ser una jurisdicció senyorial centrada en el castell d’Oliola (Noguera) que, al segle XII, pertanyia als Puigverd i al segle XV, als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig. L’any 1496 fou venuda al primer duc de Cardona, Joan Ramon Folc IV de Cardona, I duc de Cardona (1446 - Arbeca 1513). Comte de Cardona (1486-1491), després I duc de Cardona (1491-1513), I marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513), i baró d'Entença (1486-1513), que la incorporà al seu patrimoni.
Avui, Oliola amb els seus 86 km2, és un quasi despoblat, tenia 220 habitants a darreries de l’any 2016.
Patrimonialment però, és un tresor del tot descurat, reprodueixo de l’Enciclopèdia Catalana :
Masdentorres ; Quadra del municipi d’Oliola (Noguera), al sector nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregós. La seva església de Sant Jordi era sufragània de la del mas de Monistrol ( de la que no se’n fa esment a l’advocació ).
A la partida de Serralta, al N de l’antiga demarcació del Terme de Ponts, hi ha la capella de Sant Silvestre de Serralta, romànica, d’una nau i absis llis i els masos dels Trulls i del Tauler. A Mas Cendrós hi ha una capella dedicada també a sant Silvestre. No gaire lluny, més al S, a uns 4 km de Ponts, a la serra del Castellar, hi ha la capella romànica de Santa Maria (dita també de la Mare de Déu del Roser), d’una nau sobrealçada, absis llis i campanaret sobre la nau amb finestres biforades a cada cara, i els masos del Castellar, que té a prop els vestigis d’una casa forta medieval, i de l’Albardaner.
Antic poble i actual masia de Castellblanc, amb la capella de la Mare de Déu del Roser.
antic poble dels Arquells. Conserva l’església romànica de Santa Magdalena dels Arquells, d’una nau amb absis de planta semicircular, al centre del qual té una petita absidiola, acusada a l’exterior.
http://www.masiaarquells.com/entorno/?_gallery=gg-3-15
llogaret de Renant .L’església de Sant Antoni de Renant fou agregada a la parròquia de Cabanabona.
Llogaret de Claret . Dins el seu antic terme hi ha les capelles del Carme, Sant Ramon Nonat del Mas Vell i Sant Amanç, en ruïnes.
No trobava cap dada d’aquest Mas Vell – prop hi ha un Mas Nou – a la façana de la capella de Sant Ramon Nonat, consta la data 1780. Ens agradarà tenir noticia d’aquesta mas, magnífic fins en el seu lamentable estat actual a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Despoblat de Maravella o Malavella (pronunciat també Mavella; té l’església quasi en runes de Santa Magdalena.
Al despoblat de Canosa , situat entre Claret i Coscó, hi ha la capella del Pilar.
A Oliola hi havia encara, la capella romànica (que s’ha utilitzat com a magatzem agrícola) de Santa Magdalena del Corral de Siles, la de Sant Martí del Mas Belasc i la del Corpus Christi del Mas Boera, sense culte.
Claret, Coscó, el Gos, Oliola, Plandogau , Maravella, Renant, la Serra de Dalt
No disposa Oliola d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ni tampoc d’un Catàleg de masies.
Els Oliolencs i/o les persones i/o entitats que tinguin imatges i/o dades d’aquest patrimoni fou pregats de fer-nos-ho arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No en trobava dades al Fons Salvany
A l’Estudi de la Masia Catalana, únicament hi ha un parell d’imatges del poble de Gos, situat al costat de la carretera C-14
Rebia un email del Robert Armengol Brils, en el que em deia ;
Bona tarda,
Li faig arribar algunes dades que creiem que poden ser del seu interès. Esperem que li siguin d’utilitat ja que per desgràcia són totes relativament recents, dels anys en què la nostra família hi van estar vivint.
En aquella època els propietaris eren d’Olost de Lluçanès. Els meus avis paterns van anar-hi a viure de masovers just acabada la guerra civil, i el meu pare i la seva germana gran van néixer a la masia. Ell s’hi va estar fent de pagès fins el 1985, any que ho van adquirir els actuals propietaris i la masia va deixar de ser utilitzada, deteriorant-se fins a l’actualitat.
Pel que fa a la capella, passada la guerra civil no va ser utilitzada com a tal, sinó com a magatzem de gra (donada la negativa del propietari de construir un magatzem per a tal finalitat) i per a fer espai s’enderrocaren el cor i l’altar. En canvi, pel que s’explicava sí que abans de la guerra s’havia utilitzat, durant el conflicte bèl·lic en van desaparèixer les figures religioses. Als anys 70 va morir el primer propietari. D’acord a la seva última voluntat va ser enterrat a la capella, fa no però, gaires anys les tombes van ser saquejades, i per aquest motiu se’n va tapiar la porta com es pot veure actualment.
Respecte a com s’hi vivia, l’aigua de la pluja es recollia de la teulada com a aigua domèstica en una cisterna. Pels animals i per rentar s’emprava la d’una bassa que hi ha darrere la capella.
En l’àmbit de la il·luminació, a l’inici s’empraven llums de carbur, fins a la instal·lació d’un molí de vent (les restes del qual es poden veure a la imatge del seu blog) que alimentava unes bateries. Posteriorment es va instal·lar una dinamo moguda amb la presa de força d’un tractor. En els últims anys es muntà un motor de gasoil estacionari per a major fiabilitat.
Pel que fa a la vida social es feia bàsicament a Oliola, si bé amb l’arribada dels vehicles s’estengué cap a Pons i Agramunt.
En l’època de més activitat, durant el segar, es podien congregar fins una vintena de persones entre pastors, mossos i cuineres, si bé normalment hi habitaven cinc o sis persones.
Com a curiositat, l’actual residència geriàtrica Mas Vell d’Agramunt rep aquest nom ja que era la casa del primer propietari, enterrat a la capella.
Finalment explicar que es deia que les figures de la capella s’havien enterrat en una trinxera propera feta durant la guerra.
També es comentava que sota una llosa segellada amb guix que hi ha prop de l’entrada naixia un túnel que conduïa cap uns marges un tros més avall. Aquests dos fets no es van arribar a comprovar mai durant aquells anys.
Si té alguna altra pregunta concreta restem a la seva disposició per si som capaços de respondre-li. També li adjunto aquelles fotografies de la masia que he pogut trobar per casa.
Pel que fa a l’advocació de la capella em comenta el meu pare que sempre van suposar que la capella estava dedicada a sant Ramon Nonat, donat l'escrit de la pedra que té fotografiada al seu blog. També em diu que el forat que es veu a la part inferior esquerra de la imatge és on hi havia el suport del vis-sens-fi per treure el gra de la capella.
Atentament.
Avui, Oliola amb els seus 86 km2, és un quasi despoblat, tenia 220 habitants a darreries de l’any 2016.
Patrimonialment però, és un tresor del tot descurat, reprodueixo de l’Enciclopèdia Catalana :
Masdentorres ; Quadra del municipi d’Oliola (Noguera), al sector nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregós. La seva església de Sant Jordi era sufragània de la del mas de Monistrol ( de la que no se’n fa esment a l’advocació ).
A la partida de Serralta, al N de l’antiga demarcació del Terme de Ponts, hi ha la capella de Sant Silvestre de Serralta, romànica, d’una nau i absis llis i els masos dels Trulls i del Tauler. A Mas Cendrós hi ha una capella dedicada també a sant Silvestre. No gaire lluny, més al S, a uns 4 km de Ponts, a la serra del Castellar, hi ha la capella romànica de Santa Maria (dita també de la Mare de Déu del Roser), d’una nau sobrealçada, absis llis i campanaret sobre la nau amb finestres biforades a cada cara, i els masos del Castellar, que té a prop els vestigis d’una casa forta medieval, i de l’Albardaner.
Antic poble i actual masia de Castellblanc, amb la capella de la Mare de Déu del Roser.
antic poble dels Arquells. Conserva l’església romànica de Santa Magdalena dels Arquells, d’una nau amb absis de planta semicircular, al centre del qual té una petita absidiola, acusada a l’exterior.
http://www.masiaarquells.com/entorno/?_gallery=gg-3-15
llogaret de Renant .L’església de Sant Antoni de Renant fou agregada a la parròquia de Cabanabona.
Llogaret de Claret . Dins el seu antic terme hi ha les capelles del Carme, Sant Ramon Nonat del Mas Vell i Sant Amanç, en ruïnes.
No trobava cap dada d’aquest Mas Vell – prop hi ha un Mas Nou – a la façana de la capella de Sant Ramon Nonat, consta la data 1780. Ens agradarà tenir noticia d’aquesta mas, magnífic fins en el seu lamentable estat actual a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Despoblat de Maravella o Malavella (pronunciat també Mavella; té l’església quasi en runes de Santa Magdalena.
Al despoblat de Canosa , situat entre Claret i Coscó, hi ha la capella del Pilar.
A Oliola hi havia encara, la capella romànica (que s’ha utilitzat com a magatzem agrícola) de Santa Magdalena del Corral de Siles, la de Sant Martí del Mas Belasc i la del Corpus Christi del Mas Boera, sense culte.
Claret, Coscó, el Gos, Oliola, Plandogau , Maravella, Renant, la Serra de Dalt
No disposa Oliola d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ni tampoc d’un Catàleg de masies.
Els Oliolencs i/o les persones i/o entitats que tinguin imatges i/o dades d’aquest patrimoni fou pregats de fer-nos-ho arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No en trobava dades al Fons Salvany
A l’Estudi de la Masia Catalana, únicament hi ha un parell d’imatges del poble de Gos, situat al costat de la carretera C-14
Rebia un email del Robert Armengol Brils, en el que em deia ;
Bona tarda,
Li faig arribar algunes dades que creiem que poden ser del seu interès. Esperem que li siguin d’utilitat ja que per desgràcia són totes relativament recents, dels anys en què la nostra família hi van estar vivint.
En aquella època els propietaris eren d’Olost de Lluçanès. Els meus avis paterns van anar-hi a viure de masovers just acabada la guerra civil, i el meu pare i la seva germana gran van néixer a la masia. Ell s’hi va estar fent de pagès fins el 1985, any que ho van adquirir els actuals propietaris i la masia va deixar de ser utilitzada, deteriorant-se fins a l’actualitat.
Pel que fa a la capella, passada la guerra civil no va ser utilitzada com a tal, sinó com a magatzem de gra (donada la negativa del propietari de construir un magatzem per a tal finalitat) i per a fer espai s’enderrocaren el cor i l’altar. En canvi, pel que s’explicava sí que abans de la guerra s’havia utilitzat, durant el conflicte bèl·lic en van desaparèixer les figures religioses. Als anys 70 va morir el primer propietari. D’acord a la seva última voluntat va ser enterrat a la capella, fa no però, gaires anys les tombes van ser saquejades, i per aquest motiu se’n va tapiar la porta com es pot veure actualment.
Respecte a com s’hi vivia, l’aigua de la pluja es recollia de la teulada com a aigua domèstica en una cisterna. Pels animals i per rentar s’emprava la d’una bassa que hi ha darrere la capella.
En l’àmbit de la il·luminació, a l’inici s’empraven llums de carbur, fins a la instal·lació d’un molí de vent (les restes del qual es poden veure a la imatge del seu blog) que alimentava unes bateries. Posteriorment es va instal·lar una dinamo moguda amb la presa de força d’un tractor. En els últims anys es muntà un motor de gasoil estacionari per a major fiabilitat.
Pel que fa a la vida social es feia bàsicament a Oliola, si bé amb l’arribada dels vehicles s’estengué cap a Pons i Agramunt.
En l’època de més activitat, durant el segar, es podien congregar fins una vintena de persones entre pastors, mossos i cuineres, si bé normalment hi habitaven cinc o sis persones.
Com a curiositat, l’actual residència geriàtrica Mas Vell d’Agramunt rep aquest nom ja que era la casa del primer propietari, enterrat a la capella.
Finalment explicar que es deia que les figures de la capella s’havien enterrat en una trinxera propera feta durant la guerra.
També es comentava que sota una llosa segellada amb guix que hi ha prop de l’entrada naixia un túnel que conduïa cap uns marges un tros més avall. Aquests dos fets no es van arribar a comprovar mai durant aquells anys.
Si té alguna altra pregunta concreta restem a la seva disposició per si som capaços de respondre-li. També li adjunto aquelles fotografies de la masia que he pogut trobar per casa.
Pel que fa a l’advocació de la capella em comenta el meu pare que sempre van suposar que la capella estava dedicada a sant Ramon Nonat, donat l'escrit de la pedra que té fotografiada al seu blog. També em diu que el forat que es veu a la part inferior esquerra de la imatge és on hi havia el suport del vis-sens-fi per treure el gra de la capella.
Atentament.
dijous, 18 de maig del 2017
GIRONA. COLORS I FLORS. L’ESGLÉSIA DELS DOLORS.
Visitàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, Girona el dilluns 15 de mag de 2017, festa de Sabadell, l’objectiu de l’excursió era veure – una vegades més – Girona, temps de flors, que en aquesta ocasió s’hauria d’haver qualificat com, Girona, Colors i Flors.
La 62a Exposició de flors, monuments, patis i jardins, permet accedir a una bona part del patrimoni històric, que en algunes casos és únicament accessible previ pagament, i en altres per estricta invitació de les entitats que per així dir-ho ‘ocupen’ els temples.
Tenia ocasió de visitar l’església dels Dolors, de la que llegia a patrimoni Gencat; aquesta església era germana de la de la Mercè i en fou la successora. Donà cabuda a l'Ordre dels Servites que fomentaven l'establiment a les parròquies de la Congregació dels Dolors com a Tercera Ordre o com a Confraria. La fundació d'aquesta Congregació a Girona es realitzà l'any 1687. S'establí inicialment l'església de l'hospital de Santa Caterina, però varià el seu emplaçament diverses vegades. Així, el 1695 anà a Sant Felip Neri, el 1711 s'establí a l'església de Sant Josep dels Carmelites Descalços; a la capella de les monges Beates quan eren a la capella del carrer Nou. El 1731 s'integrà a l'església de la Mercè, al costat de la qual hi havia una casa que la Congregació ja havia comprat el 1699 per a convertir-la en capella pròpia. El dia 19 d'abril de 1732 el bisbe Bastero va beneir la primera pedra i onze anys més tard s'inaugurà solemnement per a celebrar-hi els cultes de la festa dels Dolors.
L'any 1835 els Mercedaris abandonaren el convent i l'església de la Mercè. Només es salvà per al culte l'església els dolors, en la qual va refugiar-se tot el culte a la Mercè.
A la cantonada del c/Portal Nou hi ha una pedra esculpida amb un cor travessat per set espases i la data 1732. S'aprofità part de l'obra de fàbrica de la casa anterior.
Exteriorment l'edifici presenta una façana principal molt continguda a nivell formal. Únicament és visible la senzilla portalada de pedra i un remat en forma de frontó delimitat per una motllura del mateix material. És apreciable com s'englobà dins el volum general l'antic campanar del convent de la Mercè que presenta fàbrica de carreus. L'interior s'estructura en una sola nau.
Acull en l’actualitat alguns dels ‘passos’ que acompanyen les processos de la Setmana Santa.
Ens agradarà tenir més noticies d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La 62a Exposició de flors, monuments, patis i jardins, permet accedir a una bona part del patrimoni històric, que en algunes casos és únicament accessible previ pagament, i en altres per estricta invitació de les entitats que per així dir-ho ‘ocupen’ els temples.
Tenia ocasió de visitar l’església dels Dolors, de la que llegia a patrimoni Gencat; aquesta església era germana de la de la Mercè i en fou la successora. Donà cabuda a l'Ordre dels Servites que fomentaven l'establiment a les parròquies de la Congregació dels Dolors com a Tercera Ordre o com a Confraria. La fundació d'aquesta Congregació a Girona es realitzà l'any 1687. S'establí inicialment l'església de l'hospital de Santa Caterina, però varià el seu emplaçament diverses vegades. Així, el 1695 anà a Sant Felip Neri, el 1711 s'establí a l'església de Sant Josep dels Carmelites Descalços; a la capella de les monges Beates quan eren a la capella del carrer Nou. El 1731 s'integrà a l'església de la Mercè, al costat de la qual hi havia una casa que la Congregació ja havia comprat el 1699 per a convertir-la en capella pròpia. El dia 19 d'abril de 1732 el bisbe Bastero va beneir la primera pedra i onze anys més tard s'inaugurà solemnement per a celebrar-hi els cultes de la festa dels Dolors.
L'any 1835 els Mercedaris abandonaren el convent i l'església de la Mercè. Només es salvà per al culte l'església els dolors, en la qual va refugiar-se tot el culte a la Mercè.
A la cantonada del c/Portal Nou hi ha una pedra esculpida amb un cor travessat per set espases i la data 1732. S'aprofità part de l'obra de fàbrica de la casa anterior.
Exteriorment l'edifici presenta una façana principal molt continguda a nivell formal. Únicament és visible la senzilla portalada de pedra i un remat en forma de frontó delimitat per una motllura del mateix material. És apreciable com s'englobà dins el volum general l'antic campanar del convent de la Mercè que presenta fàbrica de carreus. L'interior s'estructura en una sola nau.
Acull en l’actualitat alguns dels ‘passos’ que acompanyen les processos de la Setmana Santa.
Ens agradarà tenir més noticies d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dimecres, 17 de maig del 2017
EL PONT-AQÜEDUCTE DE FERRO DEL CANAL D’URGELL. AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA
Retratava al Josep Olivé Escarré davant d’aquesta magnifica estructura de ferro, no senyalitzada com a monument per l’ajuntament d’Agramunt , i desconeguda per una gran majoria de catalans.
Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916) director des de l’any 1880 fins a la seva mort, de la Maquinista Terrestre i Marítima, va ser l’enginyer autor del disseny del pont- aqüeducte de ferro, que substituïa un d’anterior de pedra , de set ulls , que es va endur la rubinada de Santa Tecla, el 23 de setembre de 1876.
© FOTOTECA.CAT Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916)
El pont- aqüeducte per on passa el canal d'Urgell, als afores d'Agramunt, serveix per salvar la diferència entre la llera del canal i la del riu Sió.
El pont està format per una gran biga caixa d'acer i formigó de tres trams, sostinguda per dos grups de tres pilars de formigó revestits amb planxes d'acer.
Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 de desembre de 1832 - París, 27 de desembre de 1923) assoliria amb la torre Eiffel – que segons l’ABC de Madrid, Barcelona desestimava per considerar que ‘no encaixava amb l’estètica de l’Exposició Universal de 1888 http://www.abc.es/viajar/20150331/abci-torre-eiffel-201503310057.html
En el mateix sentit : http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2012/02/11/quan-eiffel-volia-construir-la-seva-torre-a-barcelona/
la Vanguardia de Barcelona de forma raonada nega aquella hipòtesis :
http://www.lavanguardia.com/vida/20090601/53714791930/eiffel-jamas-ofrecio-su-torre-a-barcelona.html
S’afegeix a la negativa :
http://blogs.20minutos.es/yaestaellistoquetodolosabe/es-verdad-que-la-torre-eiffel-pudo-estar-en-barcelona/
Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916) , juntament amb Nicolau Tous i Mirapeix (Barcelona, ~1810 — 1892), codirector de la Maquinista Terrestre i Marítima entre els anys 1871-1872 van projectar els ponts de metall de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses a Barcelona.
Recordeu allò de ‘ ningú és profeta a casa seva’? , doncs a Catalunya més !!!!
Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916) director des de l’any 1880 fins a la seva mort, de la Maquinista Terrestre i Marítima, va ser l’enginyer autor del disseny del pont- aqüeducte de ferro, que substituïa un d’anterior de pedra , de set ulls , que es va endur la rubinada de Santa Tecla, el 23 de setembre de 1876.
© FOTOTECA.CAT Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916)
El pont- aqüeducte per on passa el canal d'Urgell, als afores d'Agramunt, serveix per salvar la diferència entre la llera del canal i la del riu Sió.
El pont està format per una gran biga caixa d'acer i formigó de tres trams, sostinguda per dos grups de tres pilars de formigó revestits amb planxes d'acer.
Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 de desembre de 1832 - París, 27 de desembre de 1923) assoliria amb la torre Eiffel – que segons l’ABC de Madrid, Barcelona desestimava per considerar que ‘no encaixava amb l’estètica de l’Exposició Universal de 1888 http://www.abc.es/viajar/20150331/abci-torre-eiffel-201503310057.html
En el mateix sentit : http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2012/02/11/quan-eiffel-volia-construir-la-seva-torre-a-barcelona/
la Vanguardia de Barcelona de forma raonada nega aquella hipòtesis :
http://www.lavanguardia.com/vida/20090601/53714791930/eiffel-jamas-ofrecio-su-torre-a-barcelona.html
S’afegeix a la negativa :
http://blogs.20minutos.es/yaestaellistoquetodolosabe/es-verdad-que-la-torre-eiffel-pudo-estar-en-barcelona/
Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916) , juntament amb Nicolau Tous i Mirapeix (Barcelona, ~1810 — 1892), codirector de la Maquinista Terrestre i Marítima entre els anys 1871-1872 van projectar els ponts de metall de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses a Barcelona.
Recordeu allò de ‘ ningú és profeta a casa seva’? , doncs a Catalunya més !!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





