Avui, Oliola amb els seus 86 km2, és un quasi despoblat, tenia 220 habitants a darreries de l’any 2016.
Patrimonialment però, és un tresor del tot descurat, reprodueixo de l’Enciclopèdia Catalana :
Masdentorres ; Quadra del municipi d’Oliola (Noguera), al sector nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregós. La seva església de Sant Jordi era sufragània de la del mas de Monistrol ( de la que no se’n fa esment a l’advocació ).
A la partida de Serralta, al N de l’antiga demarcació del Terme de Ponts, hi ha la capella de Sant Silvestre de Serralta, romànica, d’una nau i absis llis i els masos dels Trulls i del Tauler. A Mas Cendrós hi ha una capella dedicada també a sant Silvestre. No gaire lluny, més al S, a uns 4 km de Ponts, a la serra del Castellar, hi ha la capella romànica de Santa Maria (dita també de la Mare de Déu del Roser), d’una nau sobrealçada, absis llis i campanaret sobre la nau amb finestres biforades a cada cara, i els masos del Castellar, que té a prop els vestigis d’una casa forta medieval, i de l’Albardaner.
Antic poble i actual masia de Castellblanc, amb la capella de la Mare de Déu del Roser.
antic poble dels Arquells. Conserva l’església romànica de Santa Magdalena dels Arquells, d’una nau amb absis de planta semicircular, al centre del qual té una petita absidiola, acusada a l’exterior.
http://www.masiaarquells.com/entorno/?_gallery=gg-3-15
llogaret de Renant .L’església de Sant Antoni de Renant fou agregada a la parròquia de Cabanabona.
Llogaret de Claret . Dins el seu antic terme hi ha les capelles del Carme, Sant Ramon Nonat del Mas Vell i Sant Amanç, en ruïnes.
No trobava cap dada d’aquest Mas Vell – prop hi ha un Mas Nou – a la façana de la capella de Sant Ramon Nonat, consta la data 1780. Ens agradarà tenir noticia d’aquesta mas, magnífic fins en el seu lamentable estat actual a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Despoblat de Maravella o Malavella (pronunciat també Mavella; té l’església quasi en runes de Santa Magdalena.
Al despoblat de Canosa , situat entre Claret i Coscó, hi ha la capella del Pilar.
A Oliola hi havia encara, la capella romànica (que s’ha utilitzat com a magatzem agrícola) de Santa Magdalena del Corral de Siles, la de Sant Martí del Mas Belasc i la del Corpus Christi del Mas Boera, sense culte.
Claret, Coscó, el Gos, Oliola, Plandogau , Maravella, Renant, la Serra de Dalt
No disposa Oliola d’un Catàleg de Patrimoni en línia, ni tampoc d’un Catàleg de masies.
Els Oliolencs i/o les persones i/o entitats que tinguin imatges i/o dades d’aquest patrimoni fou pregats de fer-nos-ho arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No en trobava dades al Fons Salvany
A l’Estudi de la Masia Catalana, únicament hi ha un parell d’imatges del poble de Gos, situat al costat de la carretera C-14
Rebia un email del Robert Armengol Brils, en el que em deia ;
Bona tarda,
Li faig arribar algunes dades que creiem que poden ser del seu interès. Esperem que li siguin d’utilitat ja que per desgràcia són totes relativament recents, dels anys en què la nostra família hi van estar vivint.
En aquella època els propietaris eren d’Olost de Lluçanès. Els meus avis paterns van anar-hi a viure de masovers just acabada la guerra civil, i el meu pare i la seva germana gran van néixer a la masia. Ell s’hi va estar fent de pagès fins el 1985, any que ho van adquirir els actuals propietaris i la masia va deixar de ser utilitzada, deteriorant-se fins a l’actualitat.
Pel que fa a la capella, passada la guerra civil no va ser utilitzada com a tal, sinó com a magatzem de gra (donada la negativa del propietari de construir un magatzem per a tal finalitat) i per a fer espai s’enderrocaren el cor i l’altar. En canvi, pel que s’explicava sí que abans de la guerra s’havia utilitzat, durant el conflicte bèl·lic en van desaparèixer les figures religioses. Als anys 70 va morir el primer propietari. D’acord a la seva última voluntat va ser enterrat a la capella, fa no però, gaires anys les tombes van ser saquejades, i per aquest motiu se’n va tapiar la porta com es pot veure actualment.
Respecte a com s’hi vivia, l’aigua de la pluja es recollia de la teulada com a aigua domèstica en una cisterna. Pels animals i per rentar s’emprava la d’una bassa que hi ha darrere la capella.
En l’àmbit de la il·luminació, a l’inici s’empraven llums de carbur, fins a la instal·lació d’un molí de vent (les restes del qual es poden veure a la imatge del seu blog) que alimentava unes bateries. Posteriorment es va instal·lar una dinamo moguda amb la presa de força d’un tractor. En els últims anys es muntà un motor de gasoil estacionari per a major fiabilitat.
Pel que fa a la vida social es feia bàsicament a Oliola, si bé amb l’arribada dels vehicles s’estengué cap a Pons i Agramunt.
En l’època de més activitat, durant el segar, es podien congregar fins una vintena de persones entre pastors, mossos i cuineres, si bé normalment hi habitaven cinc o sis persones.
Com a curiositat, l’actual residència geriàtrica Mas Vell d’Agramunt rep aquest nom ja que era la casa del primer propietari, enterrat a la capella.
Finalment explicar que es deia que les figures de la capella s’havien enterrat en una trinxera propera feta durant la guerra.
També es comentava que sota una llosa segellada amb guix que hi ha prop de l’entrada naixia un túnel que conduïa cap uns marges un tros més avall. Aquests dos fets no es van arribar a comprovar mai durant aquells anys.
Si té alguna altra pregunta concreta restem a la seva disposició per si som capaços de respondre-li. També li adjunto aquelles fotografies de la masia que he pogut trobar per casa.
Pel que fa a l’advocació de la capella em comenta el meu pare que sempre van suposar que la capella estava dedicada a sant Ramon Nonat, donat l'escrit de la pedra que té fotografiada al seu blog. També em diu que el forat que es veu a la part inferior esquerra de la imatge és on hi havia el suport del vis-sens-fi per treure el gra de la capella.
Atentament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada