Se n’havia dit també, Santa Coloma de Pujolric, o de Vinyoles, i més enllà dels Barons, més tard Comtes de Centelles; hi ha un petit – molt petit – nombre de centellencs, que remenaven, remenen i remenaran pels segles dels segles les cireres. El terme sobretot en les alçades del pla de la Garga és un dels grans productors d’aquest fruit saborós.
Fèiem amb l’Antoni Ibañez i Olivares, escriptor eminent, filòleg, i gran coneixedor dels diferents estils arquitectònics ,una visita a la població a les darreries dels mes d’octubre, quan la natura ofereix el darrer espectacle de colors, previ a la inactivitat obligada de l’hivern. Molts grocs, algun vermell, el verd perenne que la boira ajuda a mantenir, i la blancor fantasmagòrica d’aquests núvols que cobreixen amorosament les nueses d’aquests sots feréstecs.
Entràvem per la porta avui dita de l’Ajuntament, que possiblement s’anomenava en el seu moment la porta de Vic i/o de Sant Feliu de Codines, enfront l’església de Jesús d’un estil renaixentista poc freqüent en aquestes contrades és converteix en el primer objectiu de la nostra maquina de retratar, la porta tant per la façana exterior com interior, malgrat estar refeta sense cap especial cura i/o respecte històric anirà a emplenar la memòria d’imatges electròniques de la nostra Kodak juntament amb l’església, i l’edifici que fou Palau dels Comtes de Centelles, i caserna de la Guardia Civil en el darrer període, que conforma la Plaça Major de la Vila. Dels uns – els Comtes – i el altres – La benemèrita- ens expliquen històries truculentes. Segur que dissortadament son certes , però l’abús dels qui tenen poder i/o l’exerceixen, és un lloc comú; abans i ara.
Ens aturàvem al número 3 del carrer de Santa Anna, i ens meravellàvem tot prenent un cafè, de l’existència de llocs com el Portal, on això d’esmorzar de forquilla i ganivet és encara un fet habitual. Sens dubte, només per aquest a raó, ja està justificada una visita a Centelles.
Faríem desprès un llarg tomb que ens portaria fins al carrer de la LLavina; no aconseguiríem però coincidir amb cap persona que ens pogués donar una explicació, per la denominació curiosa de llocs com el carrer de les Comtesses.
Centelles està ben comunicada, la C-17, la C-1413 sobre quin traçat està projectada i sembla que aprovada la perllongació de la C-59, i la via fèrria. En un altre moment això fora sens dubte un element positiu, atès però el peculiar sistema del desenvolupament urbanístic del país, vinculat sovint únicament a interessos particulars, i executat majoritàriament per empreses de grans dimensions amb vinculacions evidents amb els grups polítics dirigents, cal posar-se a tremolar pel destí últim dels pobles de l’anomenada “tercera corona “.
Per Centelles i tants altres pobles i viles encisadors, m’agradaria equivocar-me totalment en la meva previsió. Dissortadament no va ser així, quan a la “ segona corona “.
Ens posem el deure de preparar en profunditat una nova visita. De la col·laboració dels lectors, n’esperem – com sempre - molt i molt a aquest modest fi.
© Antonio Mora Vergés
Fèiem amb l’Antoni Ibañez i Olivares, escriptor eminent, filòleg, i gran coneixedor dels diferents estils arquitectònics ,una visita a la població a les darreries dels mes d’octubre, quan la natura ofereix el darrer espectacle de colors, previ a la inactivitat obligada de l’hivern. Molts grocs, algun vermell, el verd perenne que la boira ajuda a mantenir, i la blancor fantasmagòrica d’aquests núvols que cobreixen amorosament les nueses d’aquests sots feréstecs.
Entràvem per la porta avui dita de l’Ajuntament, que possiblement s’anomenava en el seu moment la porta de Vic i/o de Sant Feliu de Codines, enfront l’església de Jesús d’un estil renaixentista poc freqüent en aquestes contrades és converteix en el primer objectiu de la nostra maquina de retratar, la porta tant per la façana exterior com interior, malgrat estar refeta sense cap especial cura i/o respecte històric anirà a emplenar la memòria d’imatges electròniques de la nostra Kodak juntament amb l’església, i l’edifici que fou Palau dels Comtes de Centelles, i caserna de la Guardia Civil en el darrer període, que conforma la Plaça Major de la Vila. Dels uns – els Comtes – i el altres – La benemèrita- ens expliquen històries truculentes. Segur que dissortadament son certes , però l’abús dels qui tenen poder i/o l’exerceixen, és un lloc comú; abans i ara.
Ens aturàvem al número 3 del carrer de Santa Anna, i ens meravellàvem tot prenent un cafè, de l’existència de llocs com el Portal, on això d’esmorzar de forquilla i ganivet és encara un fet habitual. Sens dubte, només per aquest a raó, ja està justificada una visita a Centelles.
Faríem desprès un llarg tomb que ens portaria fins al carrer de la LLavina; no aconseguiríem però coincidir amb cap persona que ens pogués donar una explicació, per la denominació curiosa de llocs com el carrer de les Comtesses.
Centelles està ben comunicada, la C-17, la C-1413 sobre quin traçat està projectada i sembla que aprovada la perllongació de la C-59, i la via fèrria. En un altre moment això fora sens dubte un element positiu, atès però el peculiar sistema del desenvolupament urbanístic del país, vinculat sovint únicament a interessos particulars, i executat majoritàriament per empreses de grans dimensions amb vinculacions evidents amb els grups polítics dirigents, cal posar-se a tremolar pel destí últim dels pobles de l’anomenada “tercera corona “.
Per Centelles i tants altres pobles i viles encisadors, m’agradaria equivocar-me totalment en la meva previsió. Dissortadament no va ser així, quan a la “ segona corona “.
Ens posem el deure de preparar en profunditat una nova visita. De la col·laboració dels lectors, n’esperem – com sempre - molt i molt a aquest modest fi.
© Antonio Mora Vergés
1 comentari:
A Catalunya hi ha moltes poblacions que mereixen ser visitades, ademés d'espais naturals i altres indrets molt interessants! Jo sempre faig un cop d'ull al web me gusta compartir catalunya ja que hi ha moltes propostes de llocs per visitar i activitats per fer a catalunya.
Salut,
Anna
Publica un comentari a l'entrada