dissabte, 24 de novembre de 2007

La Vall del Tenes.



Explica Josep Pla a la seva Guia de Catalunya, publicada per Edicions Destino l’any 1971, [Pàgines 117-118] en relació a Sant Miquel del Fai;

El que no veiérem enlloc fou la Cascada. Davant d’aquesta contrarietat, interrogarem als naturals del país, i una em digué :
La cascada existeix, però només funciona els diumenges. Avui és dimecres, comprèn ? Vostè a vingut un mal dia.
Vaig quedar estupefacte. Mai no hauria sospitat l’existència de cascades d’horari fix, intermitent i setmanal. La impetuosa descripció de la cascada feta per Victor Balaguer – penso – ha quedat molt malparada.

La resposta que recull de la dona, és avui absolutament valida ; Aquí hi ha poca aigua, i la poca que hi ha, la necessitem per regar i per fer una mica d’electricitat. Ara no es pot pas viure sense electricitat. Però el cas és que no vol ploure, i no hi haurà cascada ni els diumenges, ni per els nens i les nenes dels col·legis. Si no plou, fumut cascada....
El llibre no recull cap imatge de Sant Miquel del Fai.

Si encara fos viu, l’acompanyaria fins a la resclosa que un quilòmetre abans del precipici reté les aigües del riu Tenes, el Russinyol fa anys i panys, que no porta aigua. De tota manera, des del cel, estic segur que hores d’ara ja ho ha vist.

Nosaltres, el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs Irigary López, i l’Antonio Mora Vergés, ja sabíem aquesta i més coses del Tenes, i justament des de Riells del Fai, començàvem a caminar en direcció a la Masia Font de la Pineda, on si feu reserva al telèfon 93.865.90.06 podreu assaborir menjars típics catalans, i en quins terrenys trobem un dels exemplars que recull el catàleg d’arbres monumentals de Catalunya , el plàtan de la Pineda. Esmorzàvem al raser de la casa i l’arbre monumental en quines proximitats hi ha una font i una taula de pedra.

Decidíem arribar-nos fins a les envistes de Sant Miquel del Fai, i creuàvem el llit del riu desprès del Gorg d’en Jeroni, on ben segur que havia vingut a banyar-se la dona que explicava al Josep Pla, que únicament era visible la cascada els diumenges.

Per tal de poder treballar els terrenys de l’altre costat, des de La Madella, s’ha fet un camí per on transiten els tractors, i que arriba avui per avui, prop de les instal·lacions que permetien fer electricitat, i quasi davant el gorg de l’antiga central i/o molí. Des d’aquell punt contemplen el tram inicial de la Vall del Tenes, acolorida com en cap altre període de l’any per la tardor, que val a dir-ho, confereix a l’indret aquell to màgic dels dibuixos infantils. El Feliu Añaños i Masllovet, i el Tomás Irigary i López, recullen imatges d’aquesta natura ubèrrima. Jo començo a dissenyar noves sortides, pujar fins a la Porta del Moianès,......

En el camí de tornada aconsellen a una parella d’excursionistes que segueixin la pista que passa pel damunt de La Madella, que els acabarà deixant dalt de Sant Miquel, on coincideix amb el GR-5.

El Tomás farà encara algunes fotografies prop de la font de la Pineda, en un sòl encatifat de fulles de plàtan i d’arbres de ribera.

Un explicarem més coses de la Vall del Tenes !.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: