NADAL, FESTA DE LA TRISTESA ?

Tristesa si, malgrat que tothom s’esforça en donar la impressió de que està exultant d’alegria, fins i tot la publicitat ens recorda encara que sibil•linament, “ vuelve a casa, vuelve por Navidad “ , que en aquestes dates de l’any, alhora que una vegada més els cristians celebrem el naixement de Jesús a Nazaret, la major part dels mortals d’occident passem comptes de manera individual, de tots els qui no podran venir a casa aquest Nadal, d’aquells que fa Nadals que falten, i fins i tot encara, d’aquells que aprofiten el Nadal per restregar-nos la seva felicitat, real o fingida a totes hores.

Des de la fe catòlica hem d’estar contents dels 2009 Nadals que han transcorregut des del naixement de Jesús, i val a adir que ho estem i molt. Ens fa mal el cor però, el veure que només en una mínima part dels habitants del món la concepció cristiana de la vida ha reeixit, per a la resta en una quantitat esfereïdora Nadal també es temps de misèria, també es temps de dolor !

En l’àmbit personal Nadal ens recorda amb més força a tots aquells que estimem i que ens han precedit en el viatge cap a la casa del Pare, els trobem tant a faltar !. Tenim es clar algun motiu de joia, els brots més joves de l’arbre familiar es van fent forts, es van preparant al seu torn per esdevenir arbres nous, fan tant de caliu aquestes branques tendres !

Hi ha també en aquestes festes un sentiment d’examen personal, de repàs de la nostra existència en tots els terrenys, hem estat bons pares ?, hem estat bons fills ?, hem estat bon esposos ?, hem assolit les expectatives que en tots els terrenys ens havíem plantejat ?, la feina be ?, les finances familiars be ?, les relacions amb els amics be ?, les relacions amb l’altra gent que ens envolta be ?, ens sentim còmodes dins la nostra pell ?.

Sempre hi ha alguna petita mancança, sempre constatem que estem per sota de les nostres aspiracions, però Nadal, festa de la tristesa, és, ha de ser alhora el punt d’inflexió per tornar a reformular-nos el món, per tornar a carregar la bateria anímica, per preparar una vegada més, contra tota lògica, contra tota esperança, un projecte de vida per un altre any, en el que intentarem, ara si !, assolir les fites personals que malauradament aquest any, tampoc hem assolit.

Jesús tenia per nosaltres un missatge, per a cadascun de nosaltres, i hem d’estar amatents per a captar-lo, per entendre’l, i per damunt de tot, per acceptar-lo. Un any més, haurem de superar la tristesa, i un any més també haurem de donar gràcies, malgrat totes les nostres misèries, malgrat les nostres evidents limitacions, Jesús torna, i la seva tornada es per a nosaltres, per a mi, per a tu, per aquell altre que també està trist, perquè malgrat que se’ns escapa sovint la seva presencia, Jesús torna cada dia, per a ell sempre es Nadal !.

Ara refem de nou l’anàlisi, i malgrat que els resultats siguin els mateixos, sabem que no estem sols, que juntament amb els petits calors dels humans com nosaltres, tenim el foc potent, permanent i inesgotable de l’amor de Jesús. La tristesa roman encara amb nosaltres, però un any més el missatge amagat darrera de les llums dels carrers i comerços s’ha fet un lloc al nostre cor, Jesús ens estima !

Antonio Mora Vergés