Benvolgut
Antonio,
Li quedo molt
agraït per aquesta informació. Té un valor impagable.
El marquès de la
Quadra va ser concedit a Lluís Carbonell i de Ferràs, Baró de la Guia Reial i
senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçanès.
Les armes del seu
llinatge Carbonell són al primer quarter de l'escut: D'atzur, un xebró d'argent
acompanyat al cap de 3 estrelles d'argent i a la punta d'un ca de sable.
Una salutació
molt cordial,
Pere F.
Puigderrajols i Jarque
Institució
Catalana de Genealogia i Heràldica
Secció
d'heràldica
Fèiem via des de Sant Bertomeu de Grau, on havíem recollit a la Irene Tironi i Laporte; des de les terres baixes del Vallès Occidental veníem ; la Paqui Cabezas Carrasco, el Tomàs Irigaray i Lopez, amb el seu equip fotogràfic, i l’Antonio Mora Vergés , amb la llibreta de notes i el bolígraf.
La nostra destinació d’avui era la petita parròquia de Sant Agustí de Lluçanès amb el seu petit cementiri; el lloc a l’ombra del gran mas del Grau avui manifestament abandonat, manté la seva activitat religiosa, ara sota la dependència de la Parròquia de Sant Boi de Lluçanès.
Del lloc trobem la següent informació : Església de Sant Agustí
L'antiga parròquia de Sant Agustí de Lluçanès dóna nom al terme i al llogaret on és situada (816 m). La parròquia de Sant Agustí de Lluçanès existia ja el 905, quan és citada en l'acta de consagració de Santa Maria de Lluçà com a sufragània seva. L'església fou refeta al segle XI i ampliada amb capelles laterals i un portal nou vers el 1731; destaca el campanar, originàriament d’espadanya, entre d’altres elements que conserven la bellesa del romànic ; es troba al peu de la carretera de Sant Quirze a Berga, prop del gran mas el Grau.
El seu terme depenia originàriament del castell de Lluçà, i a la fi del segle XIII es constituí com a quadra independent, sota el domini dels cavallers cognomenats Santagustí, protectors especials del monestir de Lluçà, que la vengueren el 1754. Després fou lloc reial.
La festa major s'escau el 25 d'agost en honor a Sant Agustí.
El sol matinal ens posa difícil la tasca de recollir imatges, l’ajut dels para-sols, i la tècnica acurada del Tomàs Irigaray i López, ens permetran – una vegada més – obtenir unes fotografies que fan justícia de la serena bellesa d’aquest racó del Lluçanès.
la Paqui Cabezas Carrasco, em comenta que s’ho està passant molt bé, i que li agrada molt aquesta tasca nostra de recollir i donar a conèixer aquests autèntics tresors de la nostra terra.
Haurem de modificar la caràtula de les nostres pàgines a Internet :
http://www.coneixercatalunya.blogspot.com/ , i http://www.elsblogs.info/coneixercatalunya ; el fons en aquesta ocasió podria ser un boci del Lluçanès, oi ?
Aprofiteu aquest parèntesi
en que des dels poders públics se’ns
retorna – de forma cautelar – la llibertat ambulatòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada