Anàvem l’Antoni Ibáñez Olivares, el Feliu Añaños i Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés; la nostra destinació era en aquesta ocasió la Capella de Sant Simplici a Santa Eulalia de Ronçana. L’edifici religiós malgrat compartir una paret mitjanera amb la que fou , segons algunes fonts casa del comú on es trobaven els representants de la Baronia de Montbui, conserva integrament la seva teulada. Aquesta peculiar circumstància únicament és perceptible des de l’alçada d’alguns dels obstacles del circuit de bicicletes proper.
Havíem anat documentant capelles, ermites i esglésies , que varen pertànyer a la Baronia de Montbui : Santa Maria del Villar, Sant Bartomeu de Mont-ras o de “les mosques” , Sant Cristòfol de Pallars, Sant Valerià de “ Roberts” o de “ la polseguera”, Sant Baldiri,....
D’aquesta demarcació històrica trobem les següents dades :
El Centre de la Baronia de Montbui, era l’antic castell, quines minses runes podem veure encara, dalt d’un turó enlairat a 542 m, dins el municipi de Bigues i Riells (Vallès Oriental), a l'interfluvi de les rieres de Caldes i de Tenes, al costat de la primitiva parròquia de Sant Mateu de Montbui.
De domini comtal, vers el 995 fou infeudat a Gombau de Besora i l'heretà el seu gendre Mir Geribert vers el 1056.
El seu terme comprenia aleshores les parròquies de Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Lliçà d'Amunt, Sant Genís de l'Ametlla, Sant Andreu de Samalús, Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries i part de la parròquia de Santa Maria de Caldes (llevat de la població); també comprenia l'alou del Fai, amb les parròquies de Sant Martí i de Sant Vicenç de Riells. El 1359 es considerava també del terme Sant Sebastià de Montmajor, Sant Cristòfol de Pallars , Sant Bartomeu de Mont-ras i l’església de les Santes Justa i Rufina. Aquestes parròquies, llevat de la de Samalús, formaren la baronia de que es mantingué unida fins el 1799-1800 en que se’n separà Sant Feliu de Codines.
L’1490 hi va haver un canvi de jurisdicció a la baronia de Montbui que va passar, pel Privilegi de l'Entrega, a la jurisdicció del Consell de Cent de Barcelona, això va implicar la consideració de l'indret com un ”carrer de Barcelona”. La nova jurisdicció suposava pagar una redempció al baró i formar el seu propi govern (el Consell de la Baronia), que va tardar a funcionar correctament.. Els consellers de Barcelona, mantingueren la baronia fins el 1714.
Històricament els representants de la baronia es van trobar sempre a Santa Eulàlia, primer sota les alzines de can Burguès, i des del segle XVIII en una casa del comú, que hom situa al costat de la capella de Sant Simplici , que tenim documentada des del segle XIII. A la fi de l'antic règim es creà el municipi de la Baronia de Montbui, que es dissolgué el 1841.
Santa Eulalia de Ronçana, com la resta d’antigues parròquies de la Baronia de Montbui, ha patit un urbanisme desmesurat, i en la terminologia política d’avui, ecològicament insostenible.
(c ) Antonio Mora Vergés
Havíem anat documentant capelles, ermites i esglésies , que varen pertànyer a la Baronia de Montbui : Santa Maria del Villar, Sant Bartomeu de Mont-ras o de “les mosques” , Sant Cristòfol de Pallars, Sant Valerià de “ Roberts” o de “ la polseguera”, Sant Baldiri,....
D’aquesta demarcació històrica trobem les següents dades :
El Centre de la Baronia de Montbui, era l’antic castell, quines minses runes podem veure encara, dalt d’un turó enlairat a 542 m, dins el municipi de Bigues i Riells (Vallès Oriental), a l'interfluvi de les rieres de Caldes i de Tenes, al costat de la primitiva parròquia de Sant Mateu de Montbui.
De domini comtal, vers el 995 fou infeudat a Gombau de Besora i l'heretà el seu gendre Mir Geribert vers el 1056.
El seu terme comprenia aleshores les parròquies de Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Lliçà d'Amunt, Sant Genís de l'Ametlla, Sant Andreu de Samalús, Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries i part de la parròquia de Santa Maria de Caldes (llevat de la població); també comprenia l'alou del Fai, amb les parròquies de Sant Martí i de Sant Vicenç de Riells. El 1359 es considerava també del terme Sant Sebastià de Montmajor, Sant Cristòfol de Pallars , Sant Bartomeu de Mont-ras i l’església de les Santes Justa i Rufina. Aquestes parròquies, llevat de la de Samalús, formaren la baronia de que es mantingué unida fins el 1799-1800 en que se’n separà Sant Feliu de Codines.
L’1490 hi va haver un canvi de jurisdicció a la baronia de Montbui que va passar, pel Privilegi de l'Entrega, a la jurisdicció del Consell de Cent de Barcelona, això va implicar la consideració de l'indret com un ”carrer de Barcelona”. La nova jurisdicció suposava pagar una redempció al baró i formar el seu propi govern (el Consell de la Baronia), que va tardar a funcionar correctament.. Els consellers de Barcelona, mantingueren la baronia fins el 1714.
Històricament els representants de la baronia es van trobar sempre a Santa Eulàlia, primer sota les alzines de can Burguès, i des del segle XVIII en una casa del comú, que hom situa al costat de la capella de Sant Simplici , que tenim documentada des del segle XIII. A la fi de l'antic règim es creà el municipi de la Baronia de Montbui, que es dissolgué el 1841.
Santa Eulalia de Ronçana, com la resta d’antigues parròquies de la Baronia de Montbui, ha patit un urbanisme desmesurat, i en la terminologia política d’avui, ecològicament insostenible.
(c ) Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada