La Irene Tironi, cronista del Lluçanès, em feia arribar unes magnifiques fotografies, i les dades que aquí s’acompanyen en relació a l’ermita de Sant Nazari del terme d’ Oristà, que depèn però de la Parroquia de Santa Eulalia de Pardines de Prats del Lluçanès.
Benet XVI declara ‘venerable’ la fundadora de les Josefines de Vic
Nascuda el 1824, al mas de Sant Nazari, a l'extrem NW del terme d’Orista, adscrita a la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines [ el mas disposa d’una una capella de Sant Nazari, del segle XVIII ], la Mare Caterina Coromina va morir el 1893 després d’una vida ‘plena de mèrits i virtuts’. La declaració de venerable és el pas previ per a la proclamació de Beata, quan s’aprovin els miracles pels quals ha intercedit
VIC Redacció.-
La fundadora de l’Institut de les Germanes Josefines de la Caritat, que té la seva Casa Mare a la ciutat de Vic ha estat declarada Venerable. Nascuda el 1824 a Santa Eulàlia de Pardines, al Lluçanès, ha rebut aquest reconeixement de Sant Pare Benet XVI 113 anys després de la seva mort. Es tracta d’un reconeixement que representa el títol previ a la proclamació de Beata, que es portarà a terme quan la Congregació de les Causes dels Sants presenti al Papa l’aprovació dels miracles obrats per intercessió de la nova venerable de la diòcesi vigatana.
Aquesta declaració arriba en un moment en què ja són moltes les persones que agraeixen els favors rebuts de la Mare Caterina, però no tan sols persones de Vic o de la diòcesi sinó que, segons expliquen des de l’Institut, de molts altres llocs on les religioses s’han fet presents durant els 129 anys d’existència de l’Institut de les Germanes Josefines de la Caritat fundat, en bé dels malalts, l’any 1877.
Les seves restes mortals reposen en el mausoleu construït dins l’església de la Casa Mare i Noviciat de les Josefines de la Caritat, d’aquesta ciutat.
UNA OBRA RECONEGUDA
De la vida de la Mare Caterina s’han publicat moltíssims escrits i diverses biografies entre les quals cal destacar la que va escriure l’erudit jesuïta pare Joan Gabernet, l’any 1983, amb el títol de Caterina Coromina, fundadora de les Germanes Josefines de la Caritat.
Amb ocasió d’aquesta agradable i desitjada proclamació, l’actual Superiora General de l’Institut Maria Dolors Bové Marcé, filla de Folgueroles, agraeix «a les persones que en el decurs dels temps han col·laborat amb els seus treballs, oracions i donatius perquè fos una realitat aquest esdeveniment i a l’ensems perquè continuïn cooperant, especialment amb les seves pregàries, perquè molt aviat la Venerable Caterina Coromina pugui ésser declarada Beata i venerada en els altars».
Mn. Jordi Castellet i Sala, cronista del Bisbat de Vic.
La Mare Caterina, una altra vigatana que va camí dels altars
El diumenge 25 juny tingué lloc la celebració d’acció de gràcies per la proclamació del decret de les virtuts heroiques de la ja Venerable Mare Caterina, fundadora de l’Institut de Sant Josep, més conegudes com a Josefines de la Caritat.
Amb una nutrida presència de fidels, de sacerdots i de bisbes, tres, la comunitat diocesana acompanyà aquest institut religiós de vida consagrada en la festa de la proclamació de la Venerable fundadora, la Mare Caterina, filla de la nostra diòcesi. Aquest és un dels passos que ha de seguir el procés perquè la fundadora de l’Institut de Sant Josep arribi a ser proclamada santa i, per tant, elevada als altars i lloada en la seva santedat i reconeguda com a model universal de vida i esperit per a tot el món cristià.
Més de cinc-centes persones es donaren cita a la catedral vigatana i encapçalant la celebració, una significativa presència del consistori vigatà. D’entre els nombrós grup de sacerdots presents convé destacar la presidència de Mons. Romà Casanova i Casanova, bisbe titular de la diòcesi, però també del bisbe emèrit de Vic, Mons. Josep Maria Guix i Ferreres, així com també d’un altre bisbe, Mons. Joan Godayol i Colom, bisbe emèrit d’Ayaviri, al Perú, en relació amb les germanes josefines, actualment retirat i resident a La Roca del Vallès. Monsenyor Godayol ha viscut durant 45 anys al Perú, dels quals 11 ha exercit com a bisbe de la diòcesi aiavirenca.
En l’actualitat les Germanes Josefines de la Caritat denoten el seu servei en consonància amb la vocació de la seva fundadora i les podem trobar a Manresa, regentant una residència de senyores; un hospital i residència a Moià; així com també diverses residències d’avis a Prats de Lluçanès, a Vic mateix, a més de cuidar-se de l’atenció de la Casa Sacerdotal de Vic del Parc Balmes, però també l’atenció personalitzada de la Residència Episcopal a Vic mateix, on també hi ha la Casa Mare, Generalícia i el Noviciat.
Arreu del món, podem trobar les Germanes Josefines a Andalusia, al Perú, a Mèxic i a Colòmbia. És de remarcar que la major part de les germanes novícies d’aquest ordre religiós provenen, justament, dels països llatinoamericans, la qual cosa dóna unes evidents notes de color i d’alegria remarcables, que es varen deixar sentir durant tota la celebració que finalitzà al claustre gòtic de la mateixa catedral, amb un piscolabis servit per a tots els assistents.
Acabem la nostra crònica, transmetent uns goigs escrits per a l’ocasió pel pare jesuïta Pere Suñer:
Robusta de virtuts, gran Caterina,
Ton cos petit creix més i més cap dalt
I pren una estatura gegantina.
Com l’humil Bassi, el teu caudal,
Rialler riu, rega nostre esperit
Tot fent-lo créixer dret vers l’ideal.
Jesús et posa avui l’anell de marit,
Or resplendent enmig de la pobresa:
Ser pobra i rica així fou ton delit.
Des Sant Nazari ta pastoral bellesa
Dóna un flaire de pau sens neguit
Nostra família et pren per princesa.
Mare, mireu amant, vostra fillada,
Sigueu-nos com una llum encesa
Que guia al caminant fins a l’albada.
© Irene Tironi
Benet XVI declara ‘venerable’ la fundadora de les Josefines de Vic
Nascuda el 1824, al mas de Sant Nazari, a l'extrem NW del terme d’Orista, adscrita a la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines [ el mas disposa d’una una capella de Sant Nazari, del segle XVIII ], la Mare Caterina Coromina va morir el 1893 després d’una vida ‘plena de mèrits i virtuts’. La declaració de venerable és el pas previ per a la proclamació de Beata, quan s’aprovin els miracles pels quals ha intercedit
VIC Redacció.-
La fundadora de l’Institut de les Germanes Josefines de la Caritat, que té la seva Casa Mare a la ciutat de Vic ha estat declarada Venerable. Nascuda el 1824 a Santa Eulàlia de Pardines, al Lluçanès, ha rebut aquest reconeixement de Sant Pare Benet XVI 113 anys després de la seva mort. Es tracta d’un reconeixement que representa el títol previ a la proclamació de Beata, que es portarà a terme quan la Congregació de les Causes dels Sants presenti al Papa l’aprovació dels miracles obrats per intercessió de la nova venerable de la diòcesi vigatana.
Aquesta declaració arriba en un moment en què ja són moltes les persones que agraeixen els favors rebuts de la Mare Caterina, però no tan sols persones de Vic o de la diòcesi sinó que, segons expliquen des de l’Institut, de molts altres llocs on les religioses s’han fet presents durant els 129 anys d’existència de l’Institut de les Germanes Josefines de la Caritat fundat, en bé dels malalts, l’any 1877.
Les seves restes mortals reposen en el mausoleu construït dins l’església de la Casa Mare i Noviciat de les Josefines de la Caritat, d’aquesta ciutat.
UNA OBRA RECONEGUDA
De la vida de la Mare Caterina s’han publicat moltíssims escrits i diverses biografies entre les quals cal destacar la que va escriure l’erudit jesuïta pare Joan Gabernet, l’any 1983, amb el títol de Caterina Coromina, fundadora de les Germanes Josefines de la Caritat.
Amb ocasió d’aquesta agradable i desitjada proclamació, l’actual Superiora General de l’Institut Maria Dolors Bové Marcé, filla de Folgueroles, agraeix «a les persones que en el decurs dels temps han col·laborat amb els seus treballs, oracions i donatius perquè fos una realitat aquest esdeveniment i a l’ensems perquè continuïn cooperant, especialment amb les seves pregàries, perquè molt aviat la Venerable Caterina Coromina pugui ésser declarada Beata i venerada en els altars».
Mn. Jordi Castellet i Sala, cronista del Bisbat de Vic.
La Mare Caterina, una altra vigatana que va camí dels altars
El diumenge 25 juny tingué lloc la celebració d’acció de gràcies per la proclamació del decret de les virtuts heroiques de la ja Venerable Mare Caterina, fundadora de l’Institut de Sant Josep, més conegudes com a Josefines de la Caritat.
Amb una nutrida presència de fidels, de sacerdots i de bisbes, tres, la comunitat diocesana acompanyà aquest institut religiós de vida consagrada en la festa de la proclamació de la Venerable fundadora, la Mare Caterina, filla de la nostra diòcesi. Aquest és un dels passos que ha de seguir el procés perquè la fundadora de l’Institut de Sant Josep arribi a ser proclamada santa i, per tant, elevada als altars i lloada en la seva santedat i reconeguda com a model universal de vida i esperit per a tot el món cristià.
Més de cinc-centes persones es donaren cita a la catedral vigatana i encapçalant la celebració, una significativa presència del consistori vigatà. D’entre els nombrós grup de sacerdots presents convé destacar la presidència de Mons. Romà Casanova i Casanova, bisbe titular de la diòcesi, però també del bisbe emèrit de Vic, Mons. Josep Maria Guix i Ferreres, així com també d’un altre bisbe, Mons. Joan Godayol i Colom, bisbe emèrit d’Ayaviri, al Perú, en relació amb les germanes josefines, actualment retirat i resident a La Roca del Vallès. Monsenyor Godayol ha viscut durant 45 anys al Perú, dels quals 11 ha exercit com a bisbe de la diòcesi aiavirenca.
En l’actualitat les Germanes Josefines de la Caritat denoten el seu servei en consonància amb la vocació de la seva fundadora i les podem trobar a Manresa, regentant una residència de senyores; un hospital i residència a Moià; així com també diverses residències d’avis a Prats de Lluçanès, a Vic mateix, a més de cuidar-se de l’atenció de la Casa Sacerdotal de Vic del Parc Balmes, però també l’atenció personalitzada de la Residència Episcopal a Vic mateix, on també hi ha la Casa Mare, Generalícia i el Noviciat.
Arreu del món, podem trobar les Germanes Josefines a Andalusia, al Perú, a Mèxic i a Colòmbia. És de remarcar que la major part de les germanes novícies d’aquest ordre religiós provenen, justament, dels països llatinoamericans, la qual cosa dóna unes evidents notes de color i d’alegria remarcables, que es varen deixar sentir durant tota la celebració que finalitzà al claustre gòtic de la mateixa catedral, amb un piscolabis servit per a tots els assistents.
Acabem la nostra crònica, transmetent uns goigs escrits per a l’ocasió pel pare jesuïta Pere Suñer:
Robusta de virtuts, gran Caterina,
Ton cos petit creix més i més cap dalt
I pren una estatura gegantina.
Com l’humil Bassi, el teu caudal,
Rialler riu, rega nostre esperit
Tot fent-lo créixer dret vers l’ideal.
Jesús et posa avui l’anell de marit,
Or resplendent enmig de la pobresa:
Ser pobra i rica així fou ton delit.
Des Sant Nazari ta pastoral bellesa
Dóna un flaire de pau sens neguit
Nostra família et pren per princesa.
Mare, mireu amant, vostra fillada,
Sigueu-nos com una llum encesa
Que guia al caminant fins a l’albada.
© Irene Tironi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada