diumenge, 22 de març del 2009

L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE SERRALLONGA






















Trobem a l’enciclopèdia de Barcelona :

Església rural, sufragània d'Alpens (Osona), situada a la part occidental del terme, dalt una serra, prop del mas de Serrallonga. Als seus orígens coneguts (938 i 982) era una parròquia independent dita Sant Pere de Vilallonga. Al s XIV perdé la independència i l'antic nom i passà a ésser sufragània d'Alpens. Tenia 2 famílies el 1686. És una església pre-romànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837.

Gràcies a les dades recollides a l’anvers dels Goigs a Llaor de Sant Pere, sabem :

Quan a l’edifici, d’uns 30 m2 : té la planta típica de l’arquitectura religiosa pre-romànica, amb una sola nau, rectangular, capçada a llevant per un absis o santuari, de planta gairebé quadrada. L’accés a l’interior es fa per una porta amb arc de mig punt, romànica, oberta a la façana de migdia.

Davant de façana de ponent , a poc menys d’un metre de distància i tancat per un mur baix de pedra, hi ha l’antic fossar.

En un turó proper, a poc menys de 100 metres, podem veure la creu de terme.

Quan a la història : el lloc pertanyia cap a mitjan segle X al Castell de la Guardia de Ripoll; la pèrdua de població al segle XIV va fer que decaigués la titularitat parroquial en benefici de Santa Maria d’Alpens. Sembla també que fou en aquest moment en que va substituir-se la denominació Vilallonga [ topònim descriptiu possiblement de la primitiva situació ] per Serrallonga, que defineix perfectament la nova realitat d’un lloc orfe quasi de presència humana.

Quan a les transformacions i/o reformes, han estat moltes i no sempre encertades : Al segle XII s’hi van fer reformes romàniques; la nova volta de pedra , la finestra de mig punt i la portada, que va substituir l’anterior . Hi ha constància d’una intervenció l’any 1.725 , el paviment de cairons , la construcció de la sagristia, i possiblement a tocar del mur de ponent la d’un cor ara desaparegut. L’any 1.808 es va reparar la volta, i l’edifici va romandre tancat; l’any 1.813 hi hauria una nova intervenció que no seria tampoc definitiva, i l’any 1.827 van caure la volta i la part superior del mur de ponent, la reparació no acabaria fins l’any 1.839, s’hi va fer una coberta nova, amb embigat sobre una volta de rajoles, es va reconstruir el mur de ponent; l’any 1.845 es va reconstruir el campanar d’espadanya, i es va eliminar el contrafort de migdia. Hi ha constància de l’execució de diversos treballs de manteniment en la segona meitat del segle XIX. L’abandonament del culte regular durant el segle XX va fer que deixessin de fer-se obres a l’església que patirà un deteriorament progressiu. El nomenament de Jaume Puig I Beret com a Rector, va significar un canvi per a bé; el mossèn va començar les gestions davant la Diputació per reparar el temple; l’any 1.973 es farien les primeres intervencions que tindrien continuïtat entre 1.998 i 1999

Fèiem drecera per la font de Sant Pere, i creuàvem davant les runes d’alguns dels masos de l’antiga parròquia, abans d’assolir el pla on es troba l’església, aniríem fins la Creu de terme amb la Irene Tironi, i recolliríem – també de d’aquell punt – imatges de la ermita.

Esmorzàvem coca de Sant Bartomeu de Grau, - res a envejar a d’altres potser més conegudes en terres del Lluçanès i fora - asseguts a la paret del fossar ; l’arribada d’una parella que havia demanat la clau al Casino d’Alpens, ens va permetre visitar també l’interior. De tot plegat el Tomàs Irigaray i López en recollirà testimoni gràfic.

M’agradaria veure imatges de l’indret, abans de les “intervencions” del segle XX ; no he sabut trobar-les, i si algun dels amables lectors en té, o sap on podria cercar-les li agrairé m’ho faci saber a mora.a@guimera.info

Desfem el camí, joiosos per haver pogut contemplar aquesta meravella del romànic del Lluçanès.

Queda dalt de turó el prec perpetu que recullen els goigs :

Des de Dalt alceu la vista
I esguardeu tot el país ;
Conduiu-nos per la pista
Fins l’indret del Gran Massís.
Feu bocins de la cadena
Que ens esclafa i ens fa esclaus :

Si la vostra fe ens alena
Amb Jesús farem les paus

Amen !

© Antonio Mora Vergés