dissabte, 11 d’abril de 2009

Santa Maria del Camí. Terme de la Garriga del Vallès







Em costava força localitzar aquesta ermita romànica d’una sola nau i absis rectangular , no he sabut veure per enlloc cap cartell indicador, i únicament la precaució de “veure” prèviament imatges del lloc que anem a visitar – si existeixen -, ho ha fet possible.

Està envoltada d’una zona que en el futur serà un parc d’esbarjo, la trobem encerclada, i convertit el seu perímetre en un dipòsit de material de la construcció.

Anava en aquesta ocasió en companyia de la meva esposa, Maria Jesús Lorente Ruiz, i ens calia força enginy per aconseguir algunes imatges mínimament “dignes”, intentant evitar les reixes, el material d’obra, i l’abundant vegetació que fruit d’una clara deixadesa amenaça cobrir l’edifici.

En la recerca d’informació, he trobat alguna substancial diferencia entre la que recull, l’Enciclopèdia de Barcelona [ també anomenada en ocasions com GRAN ENCICLOPEDIA DE CATALUNYA] .

Antic monestir i hospital de donats, situat al camí ral de Barcelona a Vic, al municipi de la Garriga (Vallès Oriental). La comunitat era mixta, de tipus benefico-hospitaler, de regla i filiació desconeguda. Existia ja al s X en un predi de la família comtal de Barcelona. Hi habità com a monja Quíxol, filla de Guifré el Pelós, on morí el 945 i on es conserva encara la seva tomba. El 1256 era regit per una priora, Beatriu. Al s XIV l'hospital s'havia extingit; l'església, però, restà sota la cura de beneficiats. La capella actual (al costat del mas Terrers, on es guarda el retaule gòtic de la fi del s XV, de l'escola dels Vergós) és obra probablement del s XII, encara que la planta és més antiga.

I, la que hi ha a la pàgina 204 del Catàleg dels monestirs catalans, que reprodueixo integrament :

Monestir de Benedictines , fundat l’any 921 per Emma, Abadessa de Sant Joan de les Abadesses per la seva germana Quíxol,[ com ella filla de Guifré el Pelós i la seva esposa Guinedilda ], que en fou la primera Abadessa fins a la seva mort el 22 de febrer de 945.

Al segle XIII era mixt.

Al segle XIV només era habitat pel grup de deo-donades, suprimides pel Bisbe de Barcelona, tant perquè només en quedaven dues, com per la seva vida gens edificant.

Es conserva a l’edifici l’epitafi de la primera abadessa.

El Vallès Oriental en general, i la Garriga en particular tenen un important patrimoni romànic, que només amb una mínima informació, fora sens dubte un element d’atracció turística, i com és obvi una font d’ingressos econòmics,

A qui correspongui.

© Antonio Mora Verges

1 comentari:

JOAN ESCODA I PRATS ha dit...

Perquè no et sigui difícil la seva localització, et deixo les coordenades:
DATUM: WGS 84
POSICIÓ: N 41º 40.262 E 2º 17.192