El Juan Vives Castells em proposava
una sortida a Roda de Berà, on visitaríem entre altres llocs, l’ermita de la
Marededéu de Roda de Berà, antigament advocada a l’apòstol Sant Pere, de la que
n’escriuen el Joan-Josep Menchón i Bes i l’Antoni Pladevall i Font (Taradell,
Osona, 1934), a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2105601a14.xml
Antiga església del nucli de Berà, , situada prop d’on estigué alçat
l’antic castell de l’indret, on ara hi ha l’ermita o santuari de la Mare de Déu
de Berà, aixecat l’any 1720.
L’església de Sant Pere es va erigir entrat el segle XII, sens dubte, sota
la protecció del monestir de Sant Pere de Casserres, senyor del lloc en nom del
monestir de Cluny.
Una notícia del capítol l, titulat
Senyoria, de les “Ordinacions de Creixell, Roda i Berà”, redactades al pas dels
segles XVI al XVII pels jesuïtes del col·legi de Betlem de Barcelona,
successors dels monjos de Casserres, informa que el 17 de juny de 1121 Ramon de
Balenyà va enviar tres monjos de Sant Pere de Casserres al terme de Creixell
perquè reedifiquessin l’església de Berà sota l’advocació de sant Pere. Tot i
les reserves que cal posar a moltes de les notícies recollides en aquelles
“Ordinacions” (BC, Barcelona, ms.1261), creiem que la referència és verídica
perquè per aquell temps hom troba membres de la família Balenyà vinculats al
priorat de Casserres.
L’ecclesiam de Berano consta ja en les butlles del papa Anastasi IV del
1154 i de Celestí III del 1194. Estigué sempre sota la tutela i col·lació dels
priors de Casserres, que la van unir en qualitat de sufragània a Sant Jaume de
Creixell. La seva desaparició és posterior al 1572.
Al porxo de l’actual ermita de Roda de Berà es conserva, clavada a
l’enllosat, una estela funerària de tipus discoidal. Es tracta d’una peça
cisellada en pedra sorrenca groga, de la qual es conserva el disc en força mal
estat. Té una alçada de 40 cm, un diàmetre de 52 cm i un gruix proper als 12 cm.
En una cara s’ha cisellat una creu en baix relleu dins una bordura, i en
l’altra, una bordura-creu força grollera utilitzant-se la tècnica de l’excisió.
La peça procedeix del fossar medieval de l’anterior ermita, sota l’actual i
dedicada a Sant Pere, i caldria datar-la a partir del segle XII.
El Joan durant un anys va estiuejar al Camping Arc de Berà, i és sense cap
mena de dubte, un excel·lent coneixedor d’aquesta contrada en la que podria
exercir de sherpa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada