divendres, 29 de maig de 2009

CATALUNYA, CASTELLTERÇOL, COUNTRY

Rebia un e.mail de la Dolors Picanyol, en el que alhora em feia saber, i em convidava a la 3a. Trobada Country de Castellterçol.



La convocatòria deia : Diumenge 24 de maig, Centre Espai Escènic, a partir de les 18,00.



L’edifici havia estat seu del CENTRE MORAL DE CASTELLTERÇOL, entitat fundada l’any 1.862, i va ser cedit a l’Ajuntament, que l’ha reconvertit en el Centre Espai Escènic, inaugurat l’any 2.007; actualment és una moderna Sala Polivalent, on es duen a terme Sessions de teatre, Cinema, Concerts, i en aquesta ocasió en particular una trobada Country.

El nombre d’assistents superava llargament els 150, majoritàriament de terres moianeses ; em sortien però les següents procedències :

TONA
TARADELL
ARTES
NAVARCLES
MOIÀ
CASTELLAR DEL VALLES
CASTELLTERÇOL
CASTELLCIR
SANT QUIRZE DE SAFAJA
MANRESA
SANT PERE DE TORELLO
BARCELONA











La ballada – amb 61 cançons - es perllongarà fins quasi les 22,00 hores.

Quan al municipi de Castellterçol (31,61 km²) és per molts aspectes el segon més important del sector del Moianès i un dels punts aglutinants de la contrada, en algunes matèries tant o més que la mateixa vila de Moià, puix que l'esquarterament d'aquest altiplà entre el Bages i el Vallès Oriental fa que Castellterçol esdevingui pràcticament la capital del sector vallesà del Moianès.

Des de molt antic l’escut de Castellterçol està format per un castell i tres sols, l'antiga documentació però, indica clarament que el nom del terme deriva d'un magnat de nom Terçol ( Terciolus), mort ja el 898, que va edificar un castell en terra de propietat o domini reial.

Aquí hi trobareu : Castells, ermites romàniques i modernes,




pous de glaç, un rentador de llana, grans masies ,.... , i la casa on va néixer Enric Prat de la Riba, avui convertida en Museu.

Ens acomiadàvem passades les 21,15 dels amics de Castellterçol, i dels empleats del CENTRE ESPAI ESCÈNIC, que han fet possible aquesta celebració, amb la seva professionalitat i diligència.

© Antonio Mora Vergés