dijous, 21 de maig de 2009

L'Església de Sant Andreu de Samalús







La parròquia de Sant Andreu de Samalús se cita per primera vegada l'any 1060, formant part d'un feu que el bisbe de Barcelona, Guislabert (1034-1062), cedí a Guilia i als seus fills. En el cens més antic que es coneix el de l'any 1380, fet durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, Samalús tenia 8 focs; en el fogatjament del 1553, en tenia 21; en el del 1791, després de la Guerra de Successió, 51 focs que estatjaven 295 persones; i l'any 1836, en desaparèixer els pobles de poc veïnat, quan Samalús s'uní amb Cànoves per a formar un sol municipi, tenia 64 focs i 304 habitants.


Se suposa que l'església romànica de Sant Andreu fou construïda a la segona meitat del segle XI, possiblement sobre les restes d'una esglesiola primitiva. Llavors era un temple romànic d'una sola nau, posteriorment modificada en construir-se les capelles laterals i aixecar el tercer cos del campanar. Els joiells d'aquest temple romànic, restaurat fa alguns anys per a desembarassar-lo dels afegitons que l'empastifaven, són l'absis i el campanar. Exteriorment, l'absis està format per set plafons amb dues arcuacions llombardes a cadascun - són arquets de mig punt, iguals i continguts - i separats per lesenes, amb tres finestres romàniques. Damunt de cada plafó, com si l'edifici s'hagués volgut aixecar per a convertir-lo en una església castellera, hi ha una finestreta espitllarada.


Del campanar primitiu es conserva la part baixa, el primer cos, rematat amb tres arcuacions llombardes a cada cara i amb una finestra central. El segon cos del campanar també és romànic. I el tercer cos, més modern, possiblement del segle XVI, té un finestral amb un arc de mig punt a cada costat per a les campanes, i està acabat amb merlets i gàrgoles per escopir la pluja que cau al terradet.

Pere Comas


Cardedeu, 27 de maig de 1990