dissabte, 2 de maig de 2009

LLINARS DEL VALLÈS

El lloc de Llinars o vila rural de Linares, que ha donat nom a la població, apareix documentat a partir de l'any 919. El terme de Llinars és integrat per l'antiga jurisdicció del castell del Far, dita més tard baronia de Llinars. El componien les parròquies de Santa Maria de Llinars, Sant Esteve del Coll, Sant Sadurní de Collsabadell i una bona part de les parròquies de Sant Julià del Fou i Sant Andreu del Far. Avui dia la parròquia del Far és unida a Dosrius i la del Fou a Sant Antoni de Vilamajor. El 1381 el conjunt de súbdits del castell del Far era de 78 famílies i el 1515 eren 86, repartides així: parròquia de Llinars 34, Collsabadell 19, el Coll 10, Sanata 10 i el Far 13. L'augment de població del terme fou molt lent, puix que el 1719 aquest tenia només 159 famílies i 524 habitants. Aquest cens va créixer notablement al segle XIX, ja que el 1842 tenia 687 persones i 1 187 el 1860. Aquest cens del 1860 es repartia en 126 masos i 96 famílies a la població.L'aglutinador històric de totes les parròquies que formen el terme de Llinars i de les que el formaren també algun temps (el Fou i el Far) era el castell del Far, dit també Castellvell del Far o de Llinars o simplement Castellvell, que aixeca les seves ruïnes a l'est del coll de Can Bordoi, a 401 m d'altitud. Surt ja esmentat el 1023 i el 1041; el posseïa Gombau de Besora en feu dels comtes de Barcelona; entre el 1070 i el 1111 els senyorejaven els vescomtes de Barcelona i després els Castellvell. Des de la fi del segle XII s'enforteix la família dels castlans, cognomenats Far, que al segle següent en tenien el ple domini. Entorn del 1280 Riambau de Far el va vendre a Bernat de Centelles i entorn del 1300 passà a poder de Romeu de Corbera pel seu casament amb Sibil·la, filla de Bernat de Centelles.

La família Corbera posseí i habità aquest castell i el 1336 hi edificà una capella dedicada a santa Maria. El castell s'ensorrà a causa d'un terratrèmol el 1448 i aleshores els Corbera traslladaren la seva residència a una casa de la pobla de Llinars, erigida entorn de l'antiga església de Santa Maria de Llinars, que esdevingué el centre administratiu de la baronia.

Fa pocs anys que l'amo de Can Bordoi, propietari del lloc, féu fer excavacions al Castellvell i aparegué tota l'antiga estructura, envoltada de fossats, que ara es troba al descobert, consolidada i visitable. En les ruïnes i especialment als fossats aparegué tot el material que tenia el castell el moment de la seva destrucció pel terratrèmol i, en especial, una gran quantitat de ceràmica dels segles XIII-XV, algunes peces amb l'escut dels Corbera, amb la qual es va fer un petit museu a Can Bordoi. Prop de les ruïnes hi ha l'antiga casa de Can Castellvell, convertida fa anys en casa de colònies d'estiu.

El dia 1 de juliol de 1548 Riambau de Corbera i de Sant Climent convocà una reunió de prohoms de la baronia de Llinars a l'església de Santa Maria i, al·legant que les cases en què vivia a la pobla de Llinars eren velles i ruïnoses, els va demanar una ajuda de mil lliures per a edificar un nou castell prop de Llinars. Aquests, a canvi de certes prestacions, li concediren l'ajuda, que van prometre donar en l'espai de deu anys. Així es va edificar el Castellnou de Llinars, a l'E de la població, un magnífic edifici renaixentista de planta quadrada, amb pati central, amb una elegant galeria i unes defenses angulars en els quatre costats, abans protegits també per torrelles, que es van desmuntar al segle passat.

Aquest edifici, elegant i sever a la vegada, es manté amb tota la seva puresa de línies i ornamentació, entre la qual cal destacar la porta principal, ornada d'un escut amb cinc corbs, dels Corbera, entre dos lleons, i la data del 1558, que és quan es devia concloure l'edifici, començat després del 1448. Entre les moltes coses notables de l'edifici, cal remarcar la gran sala de la part davantera, de 14,7 m, amb un notable teginat i un fris pintat amb 32 òvals separats per pilastres simulades, on hi ha escuts nobiliaris, els dotze mesos de l'any, amb signes zodiacals i feines agrícoles de cada mes, els set planetes i les tres virtuts teologals i les quatre cardinals. En conjunt, és un dels millors palaus renaixentistes del país. L'edifici és conegut també pel palau dels Ayerbe, perquè al segle XVIII la família Corbera-Santcliment s'entroncà amb la família aragonesa dels Urries, marquesos d'Ayerbe i barons de Llinars, que el tingueren fins el 1908.

Imatge de Josep Salvany i Blanch. Any 1.912



Els seus propietaris el mantenen amb tota cura, envoltat d'un frondós jardí. El 1983 va ser declarat monument històrico-artístic nacional.