dilluns, 5 d’octubre de 2009

NACIONALISME ESPANYOL. LA BIGA


Això de ser nacionalista és alhora natural i general. Tots som nacionalistes, però no certament de la mateixa nació, oi ?

Ens expliquen des dels partits espanyols – tot i la seva multiplicitat de sigles -PSOE ,PSC ,PSV ,PSG.... PP, PPC ,PPV,... que ells – tots plegats – no en son de nacionalistes. Afirmen però – també conjuntament – que si que ho son, els partits catalans, bascos i gallecs, i que aquesta condició – la de nacionalista – fa que catalans, bascos i gallecs [ nacionalistes] siguin els culpables de tots els mals de la terra : des del canvi climàtic, fins a la fam del món, passant – per descomptat – per la nova “pandèmia” de la grip A.

Entenc que quan algú fa una opció “nacional concreta” – per pura lògica- rebutja qualsevol de les altres. Quan t’afirmes con espanyol, està clar que et reivindiques com NO francès, NO alemany, NO anglès, NO marroquí, NO portuguès, ......, al mateix temps cal negar aquesta opció “nacional”, a qualsevol part de l’espai definit – des d’un moment històric concret – com Espanya.

Els que portem – des de sempre una palla a l’ull – insistim justament en que la “integritat” d’aquestes “nacions” França, Alemanya, Anglaterra, Marroc, Espanya,.... s’inicia – quasi sempre de forma violenta – en un moment de la nostra història, es manté – quasi sempre de forma violenta – des d’aquella data, i més enllà de les afirmacions d’uns i altres quans als valors democràtics, el cert és que a la més mínima insinuació d’un desig d’independència, de recuperar la possibilitat de decidir lliurement, torna a fer-se present l’ús – que els “ grans” consideren legítim – de la violència.

Ens enganyem “ els petits de la palla a l’ull “ , quan pensem que la pertinença a Europa ens alliberarà “ dels grans de la biga”. Europa és una suma de bigues amb vocació de créixer; recordeu allò del peix gran que s’acaba menjant al peix petit ?. Els grans de la biga”, son alhora per nosaltres peixos grans, i davant d’Europa peixos petits, porucs i dèbils, aquesta feliç circumstància és curiosament la que ens permet continuar somniant.

Amic lector, siguis dels de la biga o dels de la palla, intenta entendre als altres, i pensa que la seva opció és tant legitima com la teva.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: