LA TORRE DE L’AIGUA DE LA BLEDA. ALT PENEDÈS

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés per les terres del Penedès Ubèrrim; la nostra destinació d’aquest matí està en els límits de la comarca, a l’Alt Foix.

A l’alçada de Pacs em crida l’atenció el que sembla una torre i/o campanar; agafo el trencall de les caves Torres, i quasi al límit amb el terme de Santa Margarida i els Monjos, al final d’un camí diria que deliberadament destrossat, trobo el que segons el cartell és una torre d’elevació d’aigua. Reprodueixo d’un treball de Vicenç Lacruz :

Aquesta torre va ser inaugurada el 1923 i per a la construcció i posada en marxa hi van intervenir operaris que armats amb pics i pala s’endinsaren pel subsòl amb uns mitjans tècnics que farien esgarrifar a qualsevol responsable de riscos laborals.



La part visible és precisament la torre, originalment més alta que qualsevol edifici de Vilafranca. Pel senzill principi que diu que entre dos punts comunicats on hi passa un líquid, aquest brollarà per la sortida menys elevada, l’aigua es feia pujar dalt la torre amb una bomba i d’aquesta forma arribava de forma més o menys constant a les aixetes dels vilafranquins. La torre originalment tenia 6 pisos d’alçada, ara només en te 3.



Durant la guerra civil es va escapçar generosament deixant l’alçada final en només tres pisos. L’explicació més probable es la següent: durant la guerra civil al Penedès s’hi van instal•lar tres aeroports militars. Un d’ells era als Monjos i un altre a Pacs. La Torre de les Aigües era un punt molt alt a la nostra comarca i no tant per la por de que algun avió s’hi estimbés, com per evitar que algú fortament armat s’hi enlairés i pogués abatre a alguna aeronau acabada d’enlairar o a punt d’aterrar, es van tirar a terra 3 dels 6 pisos. Aquesta versió es malauradament la més probable i per tant, si ara no podem gaudir d’aquesta majestuosa torre al menys ja sabem a qui hem d’anar a reclamar-ne l’enderroc parcial.



Reproduirem una imatge antiga, i una d’actual.

La destinació que havíem triat a priori, quedarà per un altre dia. El Penedès i el país, estan plens de sorpreses, cal únicament circular amb els ulls oberts.

© Antonio Mora Vergés