Deixàvem el vehicle davant del cementiri de Moià , i seguíem el camí de Marfa, el barranc de Castellnou baixa amb força , el soroll ens farà companyia fins que creuem el corrent damunt de la passera , ben aviat a la nostra esquerra contemplen la Tina del serrat de Riqueus, una de les poques tines de vi que es troba mitjanament conservada al Moianès, davallarem cap a la riera davant de la Casa les Vinyes , i per les escales de gat ens situarem a la vora de l’aigua; la intensa vegetació ens fa difícil la marxa i ens cal en tot moment estar amatents a la intensa humitat que converteix la riba pedregosa en una trampa. Recollíem imatges de l’indret curull de peculiars formacions rocoses.
Ens calia creuar la riera , abans i desprès de deixar la pista que passant pel Saiolic surt davant la Fàbrega i la C-59; caminàvem pel costat de l’aigua , veiem la casa del Pedrós dalt duna coma, i davant nostres les parets de pedra on ens havien explicat que veuríem la Poua dita del Saiolic ; dissortament lliscava perdent l’equilibri i em colpejava contra la roca, a banda d’un intens dolor advertia una deformació en el canell de la ma esquerra; calia donar per acabada la sortida; el Feliu em feia un nus en un mocador de coll, que farà les funcions de cabestrell [ embenatge que passa pel coll i que cau sobre el pit per a sostenir l'avantbraç o la mà malalts ], i amb l’ajuda d’un únic pal de treking desfem amb la màxima cura els nostres passos, creuar per dos vegades la riera, i ara des de la pista fer via cap a la Casa les Vinyes on demanarem un transport fins a Moià, l’Andreu Barba [ n’hi dec una per sempre més ] ens pujarà amb el seu vehicle i fins insistirà en fer-nos companyia fins l’arribada del metge; el C.A.P no disposa d’aparell de raigs X, i únicament podem aplicar-me un antiinflamatori per reduir el dolor; cap a les 12; 30 ens recullen la Montserrat – esposa del Feliu – i la Maria Jesús que conduirà el meu vehicle fins a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell – farem una parada prèvia per tranquil•litzar a la família – .
Sortíem de l’hospital al voltant de les 17,00, el braç enguixat per damunt del colze, el diagnòstic ; fractura extrem distal radi i cúbit tancada; el títol indesitjat d’aquesta sortida, TRENCAT PER VACANÇES !
No ha estar aquesta la primera caiguda, ha estat – fins ara – la de més greus conseqüències, quan sigui possible tornarem – per un altra via – a buscar la Poua del Sailoic; viure porta implícit el risc, i tot i que certament podem adoptar mesures de prevenció, -que ho fem sempre- no podem excloure’l de forma absoluta.
© Antonio Mora Vergés
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
3 comentaris:
Primer de tot dues qüestions, la primera felicitar-ho pel seu blog, del que llegeixo cada entrada que fa al estar subscrit mitjançant un lector de "reader". Segon sento molt que no sigui tancat per vacances, i sigui trencat per vacances. Li desitjo una ràpida recuperació.
Aquestes dues qüestions podrien tenir l'orde a l'inrevés.
Voldria, si m'ho permet i amb el màxim de respecte, fer-li un suggeriment, al seu blog necessitaria un "gadget" que te el mateix "blogger", que ens permeti fer una recerca de qualsevol paraula dins del seu blog. Si vull buscar si ha escrit referent a tal ermita, o tal habitatge important (o no), o tal indret, ara es molt engorrós. Amb el "gadget" de google, tecleges el nom i en surt en totes les entrades on surt.
Sempre amb bona intenció, desitjant-li que es recuperi aviat i que ens continuï delectant amb les seves explicacions.
Salutacions
Joan Muñoz Pinós
http://joanmupi.blogspot.com
Ostres quin greu em sap!! Espero que es recuperi perque m'encanta llegir els seus posts, te molta traça en explicar els indrets, l'entorn i sobretot la ruta. En aquest cas, el paisatge es precios, me'l apunto pel próxim cap de setmana. Ja l'avisare quan posi alguna fotografia el meu blog. Ara toca fer bondat!!
Com sigui que he patit en la meva persona la limitació de les meves activitats (fractura de canell, de clavícula, dos pròtesi de genoll, cataractes, pròtesis dental i 84 anys) em faig càrrec com es deu trobar sense gaudir de les petjades que la Natura el condueix a través del nostre País. Pensi, que cada dia que passa és més a prop de donar-li els Metges l’Alta. Què no serveixi aquest entrebanc per quedar-se a casa!!!
Enric Sànchez-Cid
Publica un comentari a l'entrada