dilluns, 14 de setembre de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL. ALFORJA. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

El sostre demogràfic d’alforja s’assolia en el cens de 1787, amb 2.074 veïns, i per la part de baix, era el cens de 1990 amb 1.091 habitants el que feia de topall, el darrer cens , el de l’any 2013, ens diu que té 1.857 habitants.

Havia visitat l’església parroquial d’alforja, quan Mossèn Evarist Gómez Ruiz n’era el rector, i em sobtaven les proporcions gegantines d’aquest temple advocat al Princep de les Milícies Celestials.

Aleshores, i ara, quan la trobava oberta perquè s’hi feien reparacions, era molt perceptible la ‘sensació’ d’un dessús creixent.






La descripció ens diu ; edifici de planta rectangular d'una nau amb capelles laterals, cinc trams més la capçalera, plana. El cor elevat, als peus, damunt de la creueria de tercelets. Capçalera amb volta de canó. Porta als peus, renaixentista, amb fornícules avenerades laterals, buides. La nau central té unes mides de 38'60 per 20'10 metres. Torre del campanar als peus, al costat de l'evangeli, amb una altura de més de 50 metres a peu de la plaça.

Està construïda amb carreus de pedra calcària (probablement del Cingle Blanc d'Arbolí). Afegits amb sofre i numerats.

El rellotge fou col•locat l'any 1876.

Al topònim Alforja li atorguen en algun lloc, el significat “esplèndida panoràmica” que és el que veien quan arribaven al Coll d’Alforja procedents de la part del Priorat, al diccionari català valència balear, se’ns diu ; etimologia probablement de l'àrab al-furja, ‘lloc de divertiment’ (Dozy Suppl. ii, 248), ‘mirada, perspectiva’ (Beaussier Dict. 495).

Alforja és sense cap mena de dubte el poble que ha sabut conserva millor la seva estructura medieval, això lògicament complica un xic el trànsit rodat, i obliga a emprar un pas cobert per tornar a sortir a la carretera.

La Carta col•lectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món amb motiu de la guerra, que venia a legitimar la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, s’ha convertir com ja preveia el Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) en una llosa que amenaça amb ensorrar irremissiblement l’església catòlica a casa nostra. Esperem que l’Arcàngel Sant Miquel trobi la formula que faci possible evitar-ho.