dissabte, 19 de setembre de 2015

SANT GRAU D’ARDENYA. TOSSA DE MAR. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

M’aturava per a visitar i retratar el Santuari i masia de Sant Grau al terme de Tossa de Mar, a la comarca de la Selva, dit Sant Grau d'Ardenya o de Vall Prehona.




l’etimologia d’Ardenya, segons el mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905– Pineda de Mar, Barcelona, 2 de gener de 1997)es d’origen cèltic, i volia dir ‘altiplà’ en català primitiu. Avui ha desaparegut del llenguatge ordinari com a apel•latiu, resta però, fixat en alguns topònims

El santuari fou abandonat des de la guerra del francès (1795) i desamortitzat l’any 1798, sota el govern de Godoy i el regnat de Carles IV.

La finca , l'Estat la va vendre l’any 1806 a l’Antoni de Vall i de Planells i, cap a 1886 ja corresponia a cinc propietaris diferents. Sembla ser que, des de 1808 a 1882, les antigues imatges de Sant Grau i la Verge es va dipositar a l'església de Tossa per evitar el saqueig francès.

Fou reconstruïda el 1882, quan fou propietat de Grau Rodés Moré, un comerciant barceloní d'ascendència tossenca que actuà d'ecònom administrador del santuari, i li donà el seu aspecte actual.

Va fundar un benefici al santuari dotat amb 14000 pessetes.

El projecte de la portalada fou de Joan Guàrdia i la construcció fou de Narcís Camps. La decoració de l'església i l'altar és d'Epifani Robert, segons un projecte d' Antoni Rigalt i Blanch (Barcelona 1861 - 1914)


Esculpida a la façana , llueix una gerra d'aigua, que segons la tradició popular era molt eficaç per a trobar marit a les dones que hi ficaven el cap i deien una oració.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'estil neoromànic, de grans dimensions, situat a la vora d'un puig i adossat a una construcció amb aparença de masia. Consta de dues plantes, vessants a laterals i està format per l'església, un pati central i les estances adossades al nord, sud i ponent. L'edifici, cobert d'arrebossat a excepció de les obertures, està presidit per un gran pati davanter rodejat d'un mur de pedra d'uns 30 centímetres que magnifica l'entrada. La façana principal, que té tres plantes, consta d'una gran portada adovellada amb forma d'arc de mig punt i vàries obertures, la principal de les quals té una llinda de dos peces amb decoració trilobulada. Dins l'edifici, just passar la porta principal amb façana de masoveria tradicional, hi ha un pati interior que divideix el conjunt en dos naus, a mode de claustre, amb l'església al fons. L'església és de planta rectangular, amb una sola nau i absis semicircular amb obertures allargades i decorades amb vitralls. Té un cor als peus de la nau, les parets policromades i un retaule de fusta,amb tres pinacles centrals, dedicat a Sant Grau i altres elements com el púlpit, la pila baptismal (de marbre blanc i datada de 1666) i la sagristia. Les parets laterals de l'església estan dotades de quatre contraforts per banda que en els adossats de la part septentrional, per salvar el desnivell, continuen en nombre de sis. La façana de l'església està dividida en dues parts, centralitzades per la portalada i per la rosassa, amb una doble línia motllurada de separació. La part baixa té dues escales a banda i banda (accessos als laterals) i una portalada neoromànica amb arc de mig punt, columnes als muntants, motllures, inscripcions (Domus coeli i Porta Coeli) i decoració geomètrica. Aquesta decoració està dotada d'elements iconogràfics relatius al santuari, com ara els gerros, fent referència a una olla miraculosa. La part alta conté una gran rosassa circular amb vitralls i decoració polilobulada i superposada, una cornisa amb pinacles prismàtics a les cantonades i decoració d'arquets cecs . Dalt de la teulada s'alça el campanar quadrat, amb obertures d'arc de mig punt i coronament piramidal. Cal destacar l'imponent absis semicircular, ja que sobresurt bastant de la resta de l'edifici. Hi ha un total de 23 finestres repartides entre la planta baixa i el primer pis. La planta baixa fa funció pública (bar, magatzems i serveis) i el primer pis són habitacions. Existeixen, en la mateixa finca de 234 ha., alguns masos derruïts, varis xalets, un pantà i mines d'aigua unides mitjançant túnels. Tot l'edifici fa unes dimensions aproximades de 30 metres d'amplada per 65 metres de llargada.

L’olla dissortadament desaparegué l’any 1992 quan semblava que amb la celebració de les Olimpíades el REINO DE ESPAÑA deixava la seva condició d’indret barbar.

Curiosament la fusteria de Sant Grau es salvava dels estralls que provocava la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República.






Em cridava l’atenció la grafia que adorna alguns dels bancs, de la que ens agradarà saber-ne el significat a l’email coneixercatalunya@gmail.com