dijous, 24 de setembre de 2015

SANTUARI DE SANT RAMON NONAT. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

L' edifici més rellevant de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra, és el Santuari advocat a Sant Ramon Nonat, que segons documents de l'època es va inaugurar l'any 1695.


Consta d'una església d'una sola nau de 44 metres de llarg i 10.5 metres d'ample de creuer i una cúpula de 33 metres d'alt. Hi ha 4 capelles a cada costat que tenen 4 metres de profunditat i es comuniquen interiorment formant el cos de l'esglèsia. A l'altar major hi ha un monumental retaule barroc que ofereix un aspecte esplèndid.


Al cambril antigament hi havia el cos de Sant Ramon Nonat, que fou espoliat l'any 1936, en l'actualitat s'ha substituït per una relíquia del sant.


Dins el santuari hi ha un claustre amb pati inferior format per 28 columnes de pedra. Les dimensions són de 35.03 metres per 35.70 metres, fent un total de 1286 m2. Les columnes són cilíndriques de base jònica, i d'una sola peça, rematades amb capitells.

En el primer pis, sobre el claustre del pati, es troba un altre claustre amb vuit balcons uniformes de grans dimensions amb voltes de mig punt que donen també a l'interior.

Durant molts anys i efectuant una recerca exhaustiva s'han pogut recuperar alguns objectes pertanyents a l'antic museu, essent les peces més importants, vuit cantorals de grans dimensions, que estan numerats des de el número 1 fins al 11, faltant els numero 6,7,9, els quals es creu que foren destruïts. També s'han pogut recollir una gran quantitat d’exvots, alguns d'ells bastant antics.

L'entrada de l'església és d'estil barroc català. A la part inferior de la façana destaquen 4 grans columnes salomòniques de pedra d'una sola peça, emmarcant cada dues unes fornícules , que en altre temps tenien les imatges de Sant Pere Nolasc i Santa Maria del Socors o de Cervelló, com recull la fotografia del Josep Salvany Blanch de l’any 1918 . Aquestes imatges varen ser destruïdes l'any 1936. Sobresurt en el bell mig, l'escut de l'ordre de la Mercè, fet de pedra picada com la resta de la portada. A la part alta, emmarcat també per dues columnes salomòniques, es troba la imatge original de Sant Ramon, que presideix tot el conjunt arquitectònic.



Imatge actual.

El Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, fèiem els tres tombs, al cambril de Sant Ramon, i ho repetíem per l’exterior del Santuari – en aquest cas anant en cotxe - , i deixàvem la nostra pregaria perquè també Catalunya, pugui assolir la redempció del seu esclavatge.

Els ‘ factòtums’ de l’ església catòlica del REINO DE ESPAÑA, amb l’única excepció del venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, deixaven als senzills pastors i les seves ovelles, i es posaven al costat del llop. Això portaria més d’un milió de morts, l’exili de moltes persones, i el llarguíssim patiment que va significar la dictadura franquista.

Déu tot ho perdona – si demanem perdó, i ens penedim , cosa que fins al dia d’avui no hem vist fer a la Conferencia Episcopal, hereva d’aquell acte miserable -, la ciutadania s’ha allunyat d’aquesta estructura en la que sembla que ara com ara, Déu no hi te cabuda.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com