dimecres, 9 de setembre de 2015

LA FINCA DEL GOVERNADOR. ALELLA. EL MARESME

El Josep Olivé Escarre, té 89 anys, i quedava sorprès de la magnificència de la mal dita Torre del Governador, al terme d’Alella, a la comarca del Maresme.

En la recerca de dades, llegia que l’autor va ser l’arquitecte modernista titulat el 28 de gener de 1887, General Guitart i Lostaló, (Gràcia, 1859 – Barcelona, 1926). Tècnic d’amplia i dilatada experiència; treballà com a arquitecte municipal de Santa Perpètua de Mogoda, on va fer l'Ajuntament (1892), i de Sant Feliu de Guíxols (1891 – 1899 i 1904 – 1912), on va fer el pla de reforma de la ciutat (1897), el passeig de Guíxols, el Casino La Constància o Casino dels Nois (1888 – 1898) i el dels Senyors (1909) i l'Asil Surís (1904). És en aquesta darrera etapa que es concreta la seva intervenció a la fàbrica Miquel, Vincke i Meyer de Palafrugell. És conegut també pel seu treball modernista a la Torre del Governador d'Alella; el pont ogival flanquejat per dues torres quadrades, el cos cilíndric que hi ha a l'entrada del carrer del Greny o el castell fantasiós - que em recorda la casa del mestre de la Colònia Güell - que hi ha al cantó nord. Tot plegat inscrit dins el vessant medievalista d'inspiració nòrdica del modernisme,que cridava l’atenció del Josep Salvany Blanch, l’any 1923.





Fou ajudant dels arquitectes neomedievalistes Elies Rogent i Amat (Barcelona 18 de juliol de 1821 – Barcelona 21 de febrer de 1897) i de Camil Oliveras i Gensana, (Figueres, 1840-Barcelona, 1898), amb qui va treballar en les obres de la Casa de Maternitat de Barcelona, entre 1889 i 1898 i també fou professor de Fusteria i Mobles de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona (Llotja) (1892).

Al lloc que ocupa Cal Governador hi havia el Mas Torrella (segle XIV). L'any 1377 el propietari n'era en Pere Torrella.
A mitjans del segle XVI pertanyia a Pere Folc de Cardona i Enríquez (finals segle XV - ? 1546) , Governador de Catalunya, que la vengué més tard a Andreu Benet Dams.

Posteriorment, l'any 1663, la finca fou subhastada i fou adquirida per Manuel de Llupià i de Ballaró ( Perpinyà, 1626 — Barcelona, 1708 ) Vicegovernador de Catalunya

El 1763 la comprà Josep Artigas i més tard la família Queralt. A finals del segle XIX (1890) passà a l’Antoni Borrell i Folch (Barcelona, 19 d'abril de 1832 - 1910), empresari i polític català, diputat a Corts Espanyoles durant la restauració borbònica, que no va ser governador.

El succeirà per testament la comunitat escolàpia, que crearà una escola a la finca (1916 – 2000); el bloc per a les aules dels alumnes externs i interns, es va fer segons plànols de l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró 1882 – Barcelona 1936).

Actualment la finca, malgrat les noticies publicades, està en un lamentable estat d’abandó.