dimarts, 3 de maig de 2016

CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ DEL VILOSELL. LES GARRIGUES. LLEIDA. CATALUNYA

Reprodueixo de : http://www.elvilosell.net/municipi/39-edificis-indrets/90-lermita-de-sant-sebastia-
Fora de l'antic clos emmurallat que tancava el poble, es troba la capella de Sant Sebastià. En l'actualitat presideix majestuosa la plaça que té el mateix nom. L'acompanya una magnífica creu gòtica, la construcció de la qual és probablement dels segles XIV-XV. L'interior de l'ermita és senzill d'una sola nau. Es conserven en el seu interior esferes discoïdals que senyalaven antigament els llocs dels enterrament, així com les dues inscripcions que estaven a la paret que tapiava la portalada romànica de l'església parroquial de Santa Maria. A més a més, en la sagristia de l'ermita una campana del segle XVI feta per Joan Forés, així com diverses imatges de sants.

La capella de Sant Sebastià del Vilosell es troba a la plaça del mateix nom. És una construcció d'estil renaixentista, remarcable per les seves parets externes i carreus ben tallats. La façana té una petita finestra a cada costat de la porta dovellada, un ull de bou, un campanar de cadireta i la creu gòtica al seu davant. És digna d'admirar aquesta creu de pedra del segle XIV, assentada sobre una base quadrada; la columna octogonal de pedra que la sosté és notable per la seva alçària, d'uns cinc metres.


La nau interior de la capella és de planta rectangular; fou reformada a l'època del barroc, adaptant-hi una coberta de fusta que recolza sobre un arc diafragmàtic rebaixat.

Sant Sebastià és el copatró del Vilosell i la seva festa se celebra el 20 de gener. En el passat, el 20 i el 21 de gener era la festa major d'hivern del poble. Des de la dècada de 1980, la festa de Sant Sebastià se celebra amb un àpat de germanor el cap de setmana més proper al 20 de gener.

La capella de sant Sebastià fou consagrada el 16 de novembre de 1561, és a dir ara farà 445 anys. Coneixem aquesta data mercès a la trobada per Vicenç Aguado d’un document excepcional, que no coneixíem fins ara, al Fons Peiró-Caixal a l’Arxiu Històric de la Companyia de Jesús a Barcelona.

Aquest fons recull diversos documents elaborats, transcrits i recopilats pel nebot del Bisbe Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 - Roma, 26 d’agost 1879) que fou Bisbe d’Urgell i Copríncep d'Andorra des de 1853 fins a 1879, coincidint amb el període de la Nova Reforma que es dugué a terme al Principat d'Andorra, en Sebastià Peiró i Caixal que fou pare jesuïta, destinats a l’elaboració d’una biografia del seu oncle.

En aquest document es diu que la capella fou consagrada inicialment a sant Fabià i sant Sebastià. Cal dir que sant Fabià fou un Papa que morí martiritzat, decapitat amb una destral, es celebra la seva festivitat conjuntament amb sant Sebastià el dia 20 de gener. Ambdós sants formen habitualment parella.

Si recordareu en el núm. 5 de la revista Talaia donàvem notícia de que al Museu Diocesà de Tarragona es conservaven diverses obres artístiques que provenien de la parròquia de Santa Maria del Vilosell. Entre aquestes obres hi ha una pintura a l’oli molt deteriorada del segle XVIII d’un Sant Papa no identificat representat amb tiara i amb un bàcul amb la creu prelacial. Probablement aquest Sant Papa deuria tractar-se de Sant Fabià a qui fou dedicada la capella conjuntament amb Sant Sebastià.

El document de 1561 ens parla de que la capella de Sant Sebastià ja estava construïda en aquella data però que l’Arquebisbe de Tarragona, Ferran de Lloaces i Peres ] (Oriola, Regne de València, 1498 - València, 29 de febrer de 1568)[1] fou bisbe d'Elna (1542-1543), Lleida (1543 – 1553) i Tortosa (1553-1560), Arquebisbe de Tarragona (1560-1567) i patriarca d'Antioquia (1566). Va ésser elegit President de la Generalitat de Catalunya el 26 de novembre de 1559 en substitució de Pere Àngel Ferrer, per defunció. També és el màxim responsable de la creació del Bisbat d'Oriola la seva ciutat nadiua, la qual s'independitzà del Bisbat de Cartagena per motius polítics i lingüístics. El català es mantingué a Oriola com a llengua popular fins, almenys, el segle XVIII] no l’havia pogut beneir en la seva darrera visita pastoral. Per aquest motiu autoritza a que en nom seu, al prevere vicari de la parròquia mossèn Gaspar Hondara , beneeixi l’església o capella amb les solemnitats acostumades. El diumenge 16 de novembre de 1561 els jurats (en Pere Foraster major mestre, Johan Giner ferrer i mestre , Honofre Fabregues vidrier, jurats de la vila del Velusell) tot el poble i diversos eclesiàstics, inclosos el majoral de Poblet, acudiren en solemne processó, procedint a beneir la capella de sant Fabià i sant Sebastià situada al cap de l’antiga Bassa.

La capella fou dedicada a l’advocació d’aquests sants deguts a la pandèmia de pesta que assolà aquests territoris durant el segle XVI. Així ho testimonien els mateixos Goigs de Sant Sebastià del Vilosell (la tornada diu “salveu-nos de pestilència Màrtir Sant Sebastià”). També podem trobar testimonis semblants en poblacions molt properes. En aquest sentit, a Cornudella de Montsant: “L’any 1523 el poble va votar la festa de sant Sebastià i sant Fabià per deslliurar-los de la pesta” (Vid. Guia de Cornudella de Montsant. Cornudella, Albarca i Siurana, Ed. Ajuntament de Cornudella de Montsant, 2000).

Es parla de l'a capella en l'acta de la visita al Vilosell de Josep Llinàs i Aznar, (1635, Broto (Regne d'Aragó) - 15-nov-1710, Barcelona) Mestre de l'Ordre de la Mercè (1686-1695) , Arquebisbe de Tarragona (1695-1710), la qual tingué lloc el 6 de novembre de 1695. En aquest document hom esmenta la capella Sant Sebastià extramurs, a uns 200 passos de la població, i la confraria del mateix nom. L'expressió "extramurs" denota el recinte emmurallat que tenia el Vilosell fins al segle XVIII, època en què hom començà d'edificar fora de la vila closa.

En un document que recull l'acta de la visita del canonge Agustí Figuerola, el 13 de novembre de 1721, hom insta els jurats del Vilosell a reparar urgentment la capella , que amenaçava ruïna, sota pena d'excomunió major.

El 3 d'octubre de 1891, l'arquebisbe de Tarragona, Tomàs Costa i Fornaguera (1831 - 1911 ) arribà al Vilosell, procedent de Vallclara. Fou rebut davant la capella de Sant Sebastià per tot el poble, amb el batlle i les autoritats (tret del jutge) al capdavant. El clergue concedí 80 dies d'indulgències a la imatge del Sant per cada parenostre.

Durant la revolució de juliol de 1936, fou cremat tot el material de culte de la capella de Sant Sebastià, la Creu de terme es va salvar gràcies a la intervenció del Josep Macià i Balcells (de Ca l'Anyep) que s'adreçà als homes que volien enderrocar-la apel•lant a la seva antiguitat i a les tradicions dels avantpassats, o d’en Josep Llurba (el Pep del Fantasia) que era llavors el jutge de pau i el Benito Llurba (deCal Paupedrol) que era paleta. Aquests darrers que reconeixien el valor del treball en pedra van aconseguir desmuntar-la i traslladar-la a un magatzem als baixos de l'Ajuntament

A l'interior de l'ermita s'hi conserva una col•lecció de vuit esteles funeràries discoïdals procedents del fossar vell del Vilosell, les quals són adossades als murs interiors de l'ermita.


Actualment, en els actes de la festa major d'estiu, l'ermita acull els treballs presentats a la mostra d'art del Vilosell.

http://www.tinet.cat/portal/uploads/temps_de_collir.pdf

El Vilosell tenia un cens de 668 persones l’any 1930, es tascava l’any 2014 amb 188 habitants. S’ha perdut el 78,78% de la població, el percentatge únicament es comparable al d’algunes poblacions del Pirineu. Un èxit de les politiques del feixisme, del cleptofeixisme i la ‘Democraciola’ que han ensorrat aquest país.