dijous, 5 de maig de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE GRÀCIA. LA GRANADELLA. LES GARRIGUES. LLEIDA

Quan al topònim en la documentació antiga plano de Granadella (Segle. XII), diminutiu de la Granada, que prové del llatí GRANAT ‘que fa gra, abundant en grans’, avui per desgràcia, el camp a Catalunya no és una opció de vida.

La Granadella assolia el seu sostre demogràfic al cens de l’any 1920 amb 2.039 veïns, i tancava l’exercici de 2014 amb 715 habitants, una pèrdua del 64,93% , aquesta dada més aviat que tard, farà que l’inefable Joaquim Masferrer i Cabra (Sant Feliu de Buixalleu, 22 de juny de 1971) vingui a riure-se’n de la seva dissort per distreure als desvagats de Barcelona i rodalies.

Patrimoni Gencat ens diu de l’església de Santa Maria de Gràcia que és un edifici de tres naus i cúpula sobre el creuer i presbiteri quadrat. L'interior era sumptuosament decorat amb pintures murals i diversos retaules barrocs, entre ells el de Sant Ignasi, obra de l'escultor Lluís Bonifaç i Massó (Valls, 5 de maig de 1730 - Valls, 6 de novembre de 1786 . Però tot plegat desaparegué l’any 1936 en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , i actualment el que ens dóna mesura de l'ambició del projecte és la imatge emfàtica dels volums exteriors, especialment del cimbori, el campanar i la façana. El cimbori té una alta llanterna decorada amb volutes a manera de contrafort, coronades amb pinacles. El campanar, molt alt, és situat a un flanc de la façana, als peus de la nau dreta. És format per tres cossos, els dos superiors de secció vuitavada en que alternen finestres de mig punt amb pilastres adossades a les cantoneres, sota una coberta de caire centreeuropeu.


La façana, finalment, és dividida en tres cossos per pilastres adossades, amb un coronament ondulat que recorda la tipologia de Sant Felip Neri de Barcelona o de Sant Celoni. La porta d'arc rebaixat, que s'hi accedeix per una escalinata, és flanquejada per dos parells de columnes sobre basaments amb atlants. Damunt l'entaulament que sostenen hi ha una fornícula amb un crucifix, voltada de volutes i enfilalls de fruita.


Les seves dimensions, la volguda sumptuositat decorativa i el seu acurat disseny fan d'aquest temple una obra notable del darrer barroc i justifiquen que fos anomenat la catedral de les Garrigues.

La primera referència de l'església la trobem al testament del mestre Radulf el 1187, quan cedeix part dels seus béns. El 1361 tenim documentada també una visita pastoral. Durant la primera guerra carlina fou molt malmesa.

A mitjan segle XVIII, en un moment de prosperitat econòmica gràcies al desenvolupament agrícola, es construí a un extrem de la població una església de nova planta, sota l'advocació del Sant Crist i Santa Maria. Aquesta és l'actual parròquia. La seva construcció s'inicià el 1764.

A títol d'anècdota, podem dir que la imatge del Sant Crist del cambril de l'altar major, segons la llegenda fou trobada a una ermita al lloc de l'actual església, està molt arrelada al cor dels veïns, que sempre li han expressat una devoció especial.

No trobava ningú per a preguntar-lo on eren les escoles abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , l’escola Escola pública Nostra Senyora de Gràcia, o IES l'Olivera s’aixecava a finals dels anys 40 del segle XX per

Regiones devastadas i no tenim constància de qui va ser l’arquitecte.