En la pronúncia [guzas] en lloc de [gauzas] en el cas del poble de Gaüses, del Baix Empordà)
GAUSES (Gavusos, 959). Podem interpretar el mot com format per una base gab/ gap més el sufix llatí d' abundància, -osus. I'arrel però, no té correspondència en llatí, la qual cosa ens permet considerar la g- inicial com el resultat de la sonorització de c- o k-." Així doncs, podem considerar aquest mot com un híbrid. En efecte, gr. ~@noo, forma dòrica de 'jardí', d'on ll. capus i d'aquí capusos > gavusos 'molt enjardinat’.
http://www.raco.cat/index.php/annalsCER/article/viewFile/211047/289157
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de marzo de 1905-Pineda de Mar, 2 de enero de 1997), discrepa i escriu; sembla quasi forçós derivar-lo del nom s
gaús 'ocell nocturn (espècie de duc)', nom d'origen
pre-romà (DECat iv, 423¿34, 424a4-6), amb un significat com 'indret on abunden els gaüssos';
AMONT adv. Etim.: del llatí ăd mōntem ‘amunt’ (literalment, ‘a la muntanya’). V. amunt.
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2025/01/esglesia-de-santa-maria-de-gauses.html?m=1
L'església al dita de Santa Maria de Gaüses és esmentada ja el segle XIII. Tanmateix, l'edifici actual data del segle XVIII, com ho confirmen les dates observables a diferents punts de l'edifici: 1724 i 1756 a les llindes de les sagristies; 03/03/1759 en un carreu de l'angle de la façana; 04/10/1760 a la llinda de la porta d'accés; 06/05/1761 a la fornícula; 1760 i 1776 en el campanar.
Patrimoni Gencat ens diu que es troba emplaçada a la part més elevada del barri de l'Església. S'hi accedeix per una escalinata que, per la banda del campanar, condueix a la porta d'accés i a un jardí actualment molt abandonat, situat davant la façana, que ens explica el Frederic Girós que havia estat el Cementiri Parroquial.
L'església al dita de Santa Maria de Gaüses és esmentada ja el segle XIII. Tanmateix, l'edifici actual data del segle XVIII, com ho confirmen les dates observables a diferents punts de l'edifici: 1724 i 1756 a les llindes de les sagristies; 03/03/1759 en un carreu de l'angle de la façana; 04/10/1760 a la llinda de la porta d'accés; 06/05/1761 a la fornícula; 1760 i 1776 en el campanar.
Patrimoni Gencat ens diu que es troba emplaçada a la part més elevada del barri de l'Església. S'hi accedeix per una escalinata que, per la banda del campanar, condueix a la porta d'accés i a un jardí actualment molt abandonat, situat davant la façana, que ens explica el Frederic Girós que havia estat el Cementiri Parroquial.
És un edifici d'una nau amb capelles laterals i coberta de teula a dues vessants. Actualment té construccions afegides a la part posterior. La façana, de composició senzilla, té una gran porta d'accés allindada i, una mica més amunt, una fornícula buida. A la part superior hi ha dues finestres rectangulars i el ràfec de coronament. El campanar, situat a la banda dreta de la façana, té base quadrada i cos superior octogonal amb obertures d'arc ogival, algunes de les quals han estat tapiades. Es corona amb un cos més petit d'estructura similar.
Enfront hi ha una magnifica alzina que s’hauria d’incloure al catàleg d’arbres i arbredes de Catalunya.
M’indicaven també on estava l’escola pública abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, al que sotmetrien dissortadament, provocant alhora una tragèdia social i econòmica de la que a Catalunya en patim encara les conseqüències. Ens agradarà rebre imatges de l'època en que l'edifici donava aixopluc a l'ensenyament al'email castellardiari@gmail.com
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com posar ‘en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és feina de TOTHOM.
La festa Major de Gaüses em confirma que l'advocació de l'església és l'Assumpció de la Marededéu, únic titol, que li reconeixia el Concili d'Efes, i que alhora que l'església catòlica catalana, respecta també l'Església Ortodoxa
Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.
I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”
Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.
Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.
Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.
Per intermediació de la Marededéu mal dita Santa Maria, des d’aquest jardí de l’Empordanet, reiterava a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat
nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu
del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies
dels que no reben assistència sanitària i/o social al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció
endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el
foc com element de distracció de les seves accions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada