dimarts, 22 de novembre de 2016

ERMITA DELS APÒSTOLS SANT FELIU I SANT JAUME DE LLADÓ. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El divendres 4 de novembre de 2016 assolíem les 200 sortides, endarrere més de 40.000 quilometres per Catalunya, prop de 2.200 fotografies de 13X18 que acrediten la presència arreu del Josep Olivé Escarré, i una munió de posts que podreu llegir a :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/

http://www.bergactual.com/2016/10/30/capella-de-sant-antoni-de-padua-del-barri-de-les-coromines-de-la-pobla-de-lillet

periòdics i revistes digitals, i en revistes d’àmbit local i comarcal.

Havíem dinat al Restaurant la Plaça de Lladó – us el recomano- i ultra el lloc on estaven les escoles abans de la dictadura franquista, m’indicaven com arribar fins a l’ermita dita dels ‘Apòstols’.

Llegia que la primera notícia ens ve donada per un document de l'any 1398 i l'anomena:"Sanctorum aapostolorum fhilpi et Jacobi...in loco Le Torre". Dedicada , per tant a Sant felip i sant Jaume.

Estigué sota la jurisdicció de la Canònica de Santa Maria.

Patrimoni Gencat ens diu que l’ermita es troba als afores de Lladó vora el camí de Sant Martí Sesserres, és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular. La façana té la porta rectangular i més amunt s'obra una finestra amb molt poca llum, és l'única obertura del temple. El frontis és coronat per un campanar de cadireta d'un arc. La nau es cobreix amb volta de canó sustentada per tres arcs torals. L'arc triomfal és apuntat i la volta del presbiteri, té forma ametllada . La construcció és de pedres sense treballar, només són tallades les dels cantonades obertures i arcs. Potser fou construïda i/o reconstruïda als segles XVI-XVII, en substitució de la més antiga de finals del segle XIV.



Quan al topònim, Lladó no és un derivat del lledó, fruit de l'arbre que fa uns fruits petits i dolços que se'n diuen lledons, molt corrent en aquestes contrades. Estudis bastant exhaustius d'historiadors o filòlegs eminents com Balari i Jovany, Joan Corominas, Alcover, Casas i Carbó o Pere Vayreda diuen que un primitiu colonitzador romà va construir la seva a l'empar de la deessa Latona, de la mitologia grega protectora de les mares, que els romans van emmanllevar als grecs, i se la van apropiar. En vincular-la el propietari al seu llinatge va vincular, també, la vil•la transformant-lo en el mas Latone, o sigui, mas de la deessa.


http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93126/164638

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com