dissabte, 5 de juny de 2021

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE L’ESPERANÇA DEL CASTELL DE CARTELLÀ. SANT GREGORI. GIRONÈS.

 

El Juli Vintró i Casallachs (Barcelona, 1863 – 1911) retratava “ Església de Santa Esperança al Castell de Cartellà”, entre 1890 i 1911, per al Fons, Estudi de la masia catalana




https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7956/rec/18

Joan-Albert Adell i Gisbert / Maria Lluïsa Cases i Loscos / Antoni Sanz i Alguacil, n’escriuen a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0519801.xml


Aquesta església, capella del castell, és una construcció dels segles XII i XIII.


La seva història seguí les mateixes vicissituds del castell que fou seu de la família homònima.


Apareix en un document de l’any 1283 en el qual Galceran de Cartellà i la seva muller fundaren un benefici a l’altar de Santa Maria


La capella de la Mare de Déu de l’Esperança o de Santa Esperança és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó, de perfil rebaixat, que sembla correspondre a una de les reformes que hi hagué a l’edifici, i capçada a llevant per un absis semicircular que s’hi obre a través d’un senzill plec que fa la gradació.


El conjunt ha estat transformat a causa de les reformes i els afegitons, la majoria realitzats per tal d’adaptar-lo al nou ús agrícola; tanmateix, el seu estat de conservació és acceptable. Fruit d’aquestes reformes és el sobrealçament de l’edifici, la transformació de la porta adovellada, situada al mur de migdia, convertida en rectangular, la construcció d’unes escales, en aquest mateix mur, per a accedir a les dependències construïdes a la part de l’absis, i el rellotge de sol de la façana meridional.

 

L’església sembla que tenia tres finestres de doble esqueixada, una a l’absis, una altra al mur de migdia, i la tercera al mur de ponent, damunt del qual s’alça un petit campanar d’espadanya d’un sol ull.

 

L’aparell és de petits carreus escairats, disposats formant filades força regulars, cosa que el diferencia de l’aparell del sobrealçament, que és de reble, i on s’obre una quarta finestra. L’interior és totalment emblanquinat, amb decoració pictòrica imitant carreus a l’absis i a la part baixa dels murs. L’obra original s’avé amb les formes de l’arquitectura del segle XII avançat i probablement fou construïda ja al segle XIII


Patrimoni Gencat explica :

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1655


El castell disposa d'una capella, que és de planta rectangular amb absis poligonal. Es desenvolupa en dos nivells i la coberta és de teula àrab a dues vessants. Les parets portants són de carreus a la planta baixa. L'absis presenta una escala exterior adossada, per accedir al pis superior. Sobre la coberta s'aixeca un campanar de cadireta. L'accés a l'interior es realitza per una porta originàriament adovellada i que, actualment, presenta una llinda de pedra. Aquesta porta d'accés està situada a la façana de migdia. L'interior s'estructura a partir d'una nau coberta amb volta de canó. L'edifici primigeni data del segle XIII. Posteriorment, li fou adossada una torre poligonal (absis) i foren molt refetes la coberta i la façana.

          

      


  

Contijoch Boada, Jordi. Vista interior de l'església del castell.


Cuideu-vos, els que tenen el deure i l’obligació de fer-ho, NO SON BONA GENT.