dimarts, 8 de juny de 2021

Nous Pavellons de l'Hospital Psiquiàtric de Salt. MEMORIA

 

Havia demanat, i obtingut, l’ajuda de l’Arxiu Municipal de Salt, per identificar la Torre Mirona, entre algunes  de les masies que retratava el  Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955) des del tren Olot-Girona,   l’arquitecte  - que té el cel guanyat -  ens  va deixar un valuós patrimoni històric retratat,  encara que no sempre identificat però  ;  sense tenir-ne consciencia posava la llavor “maligna” del que facebook definirà com “ narrador visual” , que  vindria a ser aquell que creu a ulls clucs que una imatge val mes que 1000 paraules.  Aquest “ mal costum”  deixava força incomplerta la tasca del Fons de la Masia Catalana, que no aconsegueixo entendre, perquè no s’ha continuat en els nostres dies.


A la pàgina de Face de l’Arxiu,  trobava unes magnifiques fotografies dels Pavellons de la Mancomunitat de Catalunya, al Parc Hospitalari Martí i Julià, i fent un xic de recerca trobava : https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/nous-pavellons-de-lhospital-psiquiatric-de-salt








El 1888, la compra provincial d’unes 3,5 hectàrees al mas Cardell enceta l’equipament en un remot paratge rural.


La saturació constant d’orats i un règim controlat per religiosos marquen un conspicu panorama vuitcentista, voltat de fossat i filat i amb algun intent mèdic regeneracionista.


La Mancomunitat catalana (1914), l’adveniment d’un poder modernitzador, l’assumeix, el repensa el Dr. Domènec Martí i Julià (Barcelona, 3 de juny de 1861 - Barcelona, 20 de juny de 1917).i el  , Dr. Salvador Vives i Casajuana (Sant Vicenç de Castellet, Bages, 1886 — Barcelona, 1965) i basteix els edificis obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver (  Reus, 24 d'abril de 1870 +  Barcelona, 30 de novembre de 1952)


Els dos pavellons evoquen trets de la masia, filtrats pel noucentisme que impregna porxos i detalls i encara amb alguns residus del gaudinisme passat, com ara els sòcols «baldufa» dels pilars.


El cop reaccionari del 1923 ho atura tot, i els plans republicans del 1933, amb llur renovació de la psiquiatria, moren arran de la convulsió del 1936 i la victòria feixista.


L’allau de demències i la penalitat econòmica posteriors marquen una evolució que arriba, vers el 1980, a un canvi radical de mètodes per fer-los més oberts.


Cap al 1993, el planteig del trasllat de l’hospital provincial i les necessitats de la psiquiatria clínica susciten un pla que abat edificis i en preveu de nous, sempre en un mosaic extensiu que interactua amb l’arbrat i l’espai obert i que es relaciona amb les traces urbanes veïnes.


 N’és fill el conjunt del 2003, de tres unitats amb 50 llits cadascuna, que desplega braços des d’un eix principal.